Entrades

Savants musicals: Kim Peek

En aquest video coneixereu en Kim Peek persona que va inspirar al guionista de la pel.lícula Rainman protagonitzada per Dustin Hoffman i Tom Cruise.

Una persona que memoritza qualsevol dada, així com qualsevol nota de qualsevol instrument de qualsevol peça musical. Cap al final del video veureu la preocupació del pare pel feet que no pot portar el fill a veure ccap concert de música clàssica perquè en cas que es cometi algun error per part d’un músic en alguna nota en Kim s’aixeca i diu què està passant.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=myGKyS940Ac&feature=endscreen]

Savants Musicals: Leslie Lemke

El cas del savant Leslie Lemke que ni tan sols parla amb els pares però pot tocar un concert per piano tan sols.

També pot cantar cançons de memòria.

La mare adoptiva ens explica que en Leslie gairebé ni podia caminar quan era petit, tremolava tot ell.

La mare explica com li van comprar un piano i ella s’assentava amb ell i li agafava un dit i li tocava notes a l’atzar.

Als setze anys encara no parlava i dificilment es mantenia en peu.

Els pares a l’edat que ell tenia setze anys, una nit van anar a dormir i van començar a sentir música, la dona li va dir al marit si s’havia apagat el televisor i el marit va dir que si, la dona es va aixecra creient que anava a parar el televisor, però es va trobar al Leslie que s’havia aixecat del llit i havia anat caminant fins el piano i estava tocant. La mare es pregunta com ho podia haver fet si encara li costava molt mantenir-se en peu.

La primera vegada que en Leslie va plorar va ser a l’edat de divuit anys a la cadira del piano.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=O4nLmI06Hwg]

La primera cançó de bressol a la University of Tennessee Medical Center, música de violí pels nounats

Ens agradaria dedicar aquest post al nostre benvolgut director Ernesto Briceño.

Veieu aquesta interessant iniciativa a la Universitat de Tennesse amb nadons prematurs.

Quins objectius volen assolir per afavorir el desenvolupament dels nadons prematurs.

Intenten recrear el ventre de la mare, perquè sentin protecció i confort.

Pels pares són jornades molt extenuants.

Aquesta música de violí pot ser l’espurna per començar a desenvolupar el cervell del nadó.

El Dr. Kirk Bass cocnclou que quan més estimulats estiguin i més interacció tinguin els nens millorarà la seva plasticitat neuronal i es podrà desenvolupar millor el cervell.

El violinista que toca voluntariament descriu com alguns nadons cerquen d’on vé la música, a l’igual que l’enfermera en cap que descriu una petitona que va reaccionar girant el cap i tothom de l’esquip va començar a aplaudir.

 

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

 

OBJECTIUS: Música garavada pot provocar sobreestimulació en UCIN. Els elements en viu de la música com el ritme, la respiració, i cançons de bressol preferides dels pares  poden afectar la funció fisiològica (per exemple, ritme cardíac i respiratori els nivells de saturació d’oxigen i els nivells d’activitat) i la funció de desenvolupament (per exemple, la son, la conducta alimentària i l’augment de pes ) en els nadons prematurs.

MÈTODES: Un assaig clínic aleatori multicèntric de 272 nens prematurs amb edat ≥ 32 setmanes amb la síndrome de dificultat respiratòria, sèpsia clínica i / o SGA (petit per l’edat gestacional) va servir com el seu propi control en 11 UCIN. Els nadons van rebre 3 intervencions per setmana en un període de 2 setmanes, es van recollir les dades de les variants fisiològiques i de desenvolupament abans, durant i després de les intervencions o cap intervenció ,diàriament durant un període de 2 setmanes.

RESULTATS: Tres intervencions musicals en viu van mostrar canvis en la freqüència cardíaca interactiva amb el temps. Freqüències cardíaques més baixes van ocórrer durant la cançó de bressol (P <0,001) i la intervenció del ritme (P = 0,04). El reflexe de succió va mostrar diferències amb intervencions sonores rítmiques (p = 0,03). Gravacions de respiracions profundes i pausades, mostrava freqüències cardíaques inferiors després de la intervenció (p = 0,04) i les diferències en els patrons de la son (P <0,001). La ingesta calòrica (P = 0,01) i el reflexe de succió (P = 0,02) van ser més grans amb nanes preferides pels pares. La música va ajudar a disminuir la percepció d’estrès parental (P <0,001).

CONCLUSIONS: L’ús terapèutic informat, intencional de so en viu i cançons preferides de bressol dels pares i aplicades per un musicoterapeuta certificat pot influir en la funció cardíaca i respiratòria. Arrossegades amb d’un nadó prematur observat signes vitals, el so i la cançó de bressol pot millorar els hàbits alimentaris i els patrons de succió i pot augmentar els períodes prolongats d’estats d’alerta tranquil · la.

Esquema

– L’estudi s’ha dut a terme en 11 hospital dels USA.

– A les sales de parts prematurs hi ha molt estrés sonor, enfermeres, monitors, alarmes, “bip-bip’s”,…

– S’ha monitoritzat en directe les variables fisiològiques del nadó quan els pares li cantaven.

– El millor és música en directe ja que pot ser ajustada al moment.

– S’utilitza l’ocean drum i el gato drum.

– Els musicoterapeutes demanen als pares la seva cançó preferida, sigui una nana o no.

-Els musicoterapeutes ajuden als pares a convertir les cançons en nanes.

– La música estabilitza el batec del cor dels neonats.

– Incrementa l’absorció d’oxigen.

– Millora el reflexe de succió necessari per una bona nutrició del neonat.

– Millora la qualitat del son.

– Treballen molt units a les families, que sempre es mostren molt col.laboratives.

– Les mares estan molt ansioses i és un dels objectiu dels musicoterapeuta, reduir l’ansietat.

Angela Ferraiuolo MA, MT-BC

Els nadons que escolten cançons que els seus pares han triat han tingut millor comportament alimentari i va guanyar més calories que els que van sentir “Twinkle, Twinkle, Little Star”. Però els nadons “Twinkle” tenien una mica més de saturació d’oxigen a la sang. La música també va reduir l’estrès parental, segons l’estudi.

Els infants hospitalitzats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals pateixen estrès fisiològic i emocional, ja que pateixen de part prematur i complicacions posteriors, la separació dels cuidadors i els procediments mèdics dolorosos. El dolor i l’estrès en els nens de la UCIN es mesuren fisiològicament a través dels signes vitals i les escales de dolor neonatal. Les  intervencions de musicoteràpia centrant-se en els signes vitals de la infantils i arrossegat al bebè, són eficaços en la reducció dels nivells d’estrès, augmentant per tant la regulació fisiològica, així com proporcionar una experiència d’unió per al nen i el cuidador.

Son, memòria i estimulació sonora

Un post, el d’avui en que parlarem del son, la memòria i l’estimulació sonora recollit en un estudi que han fet a Alemanya, concretament el Dr. Jan Born i el seu equip de la UNiversitat  http://www.uni-tuebingen.de/.

Es pot ajudar al cervell a tenir millor memòria ?. Podem estimular auditivament el cervell per tal que millori la seva memòria ?

Els investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) s’han basat en el fet que les oscil · lacions lentes en l’activitat cerebral, que es produeixen durant l’anomenada ona lenta del son, són crítiques per retenir records.

Els científics han descobert que la reproducció de sons sincronitzats amb el ritme de les oscil · lacions cerebrals lentes en les persones que estan dormint millora aquestes oscil · lacions i augmenta la seva memòria, el que suposa una manera senzilla i no invasiva d’influir en l’activitat del cervell humà per millorar el son i la memòria.

Les oscil · lacions en l’activitat cerebral són crítiques per retenir records “La qüestió està en la simplicitat d’aplicar l’estimulació auditiva a baixes intensitats, un enfocament que és alhora pràctic i ètic, si es compara, per exemple, amb l’estimulació elèctrica i , per tant, representa una eina senzilla per a la pràctica clínica per millorar els ritmes del son “, assenyala Jan Born, un dels autors d’aquesta investigació.

El doctor Born i els seus col · legues van realitzar les seves proves en 11 individus en diferents nits, durant les quals van ser exposats a estímuls sonors o estímuls simulats. Quan els voluntaris van ser exposats als sons estimulants que estaven en sincronia amb el ritme del cervell d’oscil · lació lenta, eren més capaços de recordar associacions de paraules que havien après la nit anterior, mentre que l’estimulació fora de la fase del ritme d’oscil · lació lenta del cervell va ser ineficaç.

És important destacar que l’estimulació sonora és eficaç només quan es produeixen els sons en sincronia amb el ritme constant d’oscil · lació lenta durant el son profund. Llancem els estímuls acústics cada vegada que es produïa una oscil · lació lenta i d’aquesta manera hem estat capaços de enfortir l’oscil · lació lenta, mostrant major amplitud i que es produïssin durant períodes més llargs “, explica Born.

Els investigadors sospiten que aquest enfocament també podria ser utilitzat en general per millorar el son.

[youtube=http://youtu.be/DHDpOlWtyEg]

Anotacions de la conferència “Formació de memòries durant el son”:

– No hi ha aprenentatge sense memòria prèvies en el cervell.

– Les funcions de la memòria s’han de dividir en tres parts:

Codificació o registre: recepció, processament i combinació de la informació rebuda,  emmagatzematge: creació d’un registre permanent de la informació codificada, recuperació o recol · lecció: evocant de nou la informació emmagatzemada en resposta a algun senyal per a ús en un procés o activitat.

– L’emmagatzematge esdevé principalment durant el son, al contrari de la codificació i la recuperació es donen quan estem desperts.

– Es pregunta per què la conservació o emmagatzematge de memòries de llarg termini esdevé durant el son.

– No tots els events viscuts són necessaris d’emmagatzemar a la memòria de llarg termini.

L’hipocamp té un paper important en la formació de nous records sobre els esdeveniments experimentats (memòria episòdica o autobiogràfica). –

– Part d’aquesta funció és la participació de l’hipocamp en la detecció de nous esdeveniments, llocs i estímuls.

– Alguns investigadors consideren l’hipocamp com a part d’un sistema més gran en el lòbul medial temporal  responsable de la memòria declarativa general (memòries que poden ser verbalitzats explícitament-s’inclouen aquí, per exemple, la memòria de dades, a més de la memòria episòdica).

 

Musicoteràpia i nadons prematurs

La professora Jayne Standley de la Universitat de Florida State  ha desenvolupat un dispositiu musical que pot arribar a ajudar als nadons prematurs a créixer i estar més saludables. El dispositiu activat Pacifier Lullaby o PAL, utilitza un cablejat especialconnectat  xumet i a l’altaveu que proporciona una suau cançó de bressol quan el nadó succiona en la forma adequada. La cançó de bressol encoratja al nen a continuar amb la succió, essencialment ensenya al nen a menjar.

Read more

Convivència musical Associació Catalana Síndrome de Williams i Cordes del Món

Des de l’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever juntament amb l’Institut Català de Musicoteràpia, ens plau convidar-vos a la Convivència Musical – Associació Síndrome de Williams i Cordes del Món, el diumenge 28 de 12 a 14h a la Sala Cooperativa de Parets del Vallès.

L’objectiu d’aquesta convivència és difondre la potencialitat musical de les persones amb Síndrome de Williams i gaudir d’un event lúdic amb músics d’alt nivell, com són els del projecte Cordes del Món (dirigit per Ernesto Briceño). El caire informal de l’activitat permetrà la interacció socio-musical entre tots els presents.
Ens plauria que ens ajudessis a difondre aquest event.
Salutacions cordials.
Síndrome de Wiliams Visita al Gran Teatre del Liceu amb Institut Català de Musicoteràpia 2-4-2013
Musicoteràpia al Centre d'Estudis Musicals María Grever de Parets del Vallès
tutti

Institut Català de Musicoteràpia Associació Catalana Síndrome de Williams

L’àrea de Musicoteràpia CEM María Grever a la conferència “Ús i abús: música, percepció i persuasió” Música dintre del cicle Neuroconcerts

El dijous 11 d’abril ‘àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever fidels a la filosofia de l’escola i als seus valors d’estar en constant formació i aprenentage, varem assistir a la segona conferència del cicle Neuroconcerts.

La conferència que es titolava Ús i abús: música, percepció i persuasió, i es plantejava si és cert que en publicitat la música influeix en la nostra activitat cerebral i afavoreix que es duguin a terme uns comportaments determinats?

La conferència fou impartida als Cinemes Girona de Barceona,  moderada per Sabina Mateo León (UB), els músics eren Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió), Cris Ases (veu), Guillem Torà (guitarra), l’ expert en música era en Rubén López Cano (ESMUC) i el neuricientífic va ser Manuel Garcia-Garcia  de l’empresa, Neurofocus de San Francisco als USA.

Anem a començar:

Si ara escolteu aquestes cançons amb els ulls tancats, o li feu escoltar aquestes cançons a algú de la vostra familia a veure si les endivinen ?

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=7ZwXhmTyL9g]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=d-p8FxFS1_M]

[youtube=http://youtu.be/Kp9knrC10PU]

S’ha de dir que la música per a imatge, com és el cas d’aquests anuncis és una música que està basada del que s’anomena música escènica, que té una representació teatralitzada. 

L’aportació del professor Rubén López Cano, era que en els anuncis publicitaris, la música escollida ja està influint en el target del producte, és a dir les persones que potencialment es poden identificar amb aquell producte, que poden haver-hi petites variacions harmòniques, rítmiques,…disntre del mateix anunci en certs moments que poden reforçar el moment en que apareix el producte publicitat, us podriem posar els exemples concrets, però sincerament encara no els hem trobat per la xarxa.

Altrament forem testimonis d’un anunci on la música mantenia l’expectativa durant tota l’estona fins que arribava a la resolució amb la tònica i aquest fet coincidia amb la marca del cotxe anunciat.

L’aportació del professor Manel García García, fou parlar de les emocions en la presa de decisions, i com bé sabeu i comentem sempre en els posts del blog, quina és una de les millors maneres per elicitar una emoció ? ,…através de la música.

L’Efecte Mozart, opinió sincera, NO és musicoteràpia

Benvolguts amics i amigues,

degut a l’espectacular increment de lectors, la qual cosa volem agrair a la nostra benvolguda Nuri Escudé, directora de l’Institut Català de Musicoteràpia,  estem rebent aquests dies moltes peticions perquè parlem o publiquem la nostra opinió sobre el que es coneix com l’Efecte Mozart. http://www.mozarteffect.com/, entre d’altres, més endavant si podem ja parlarem de Tomatis i baby Einstein.

Per començar volem dir que ja anem malament quan comencem a etiquetar quelcom i es pretén comercialitzar i industrialitzar com si fos un burd negoci, s’ha utilitzat per vendre lliçons de música, productes musicals de tota mena, inclosos els “Mozart et fa més intel · ligent” línies de productes, i francament, una mica d’educació musical “fake” que diuen en anglès, una presa de pèl.

L’origen del que van anomenar Efecte Mozart, va sorgir de la tasca de la Universitat de Califòrnia de l’equip formidable d’Irvine, el doctor Francis Raucher, el Dr Gordon L. Shaw i els seus col · legues. Els seus estudis de neurociència / estudis de música i les seves troballes han causat un gran impacte en els camps relacionats i també evidentment certa, per no dir molta controvèrsia.

És evident com hem anat deduint al llarg dels posts del nostre blog on impera la rigurositat científica, que es poden produir canvis estructurals en el cervell degut a la plasticitat neuronal, però d’aquí a augmentar el teu quocient intel.lectual hi ha una fantasia de ciència ficció.

“El Quocient intel·lectual o Quocient d’intel·ligència (abreviat amb QI i IQ en anglès) és la relació entre la intel·ligència d’un individu mesurada a través d’un test d’intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l’individu i del seu grup social.” Font Viquipèdia.

Els tests d’intel.ligència són tan manipulables com qualsevol altre informació, un bon professional de la salut mental sabria perfectament manipular els resultats d’un tets psicològic.

La investigació que redueix el conegut com “efecte Mozart” a la categoria de “mite” ha estat realitzada per Pietschnig i diversos col · legues de la Facultat d’Investigació Bàsica sobre Psicologia a la Universitat de Viena.

Per arribar a aquest resultat, els experts van analitzar 30 estudis previs sobre aquest tema, en què es va analitzar la influència de la música de Mozart a unes 3.000 persones.

El resultat: no es va poder comprovar cap efecte específic de la música per millorar la intel · ligència espacial.

Contacteu amb aquest investigador si ho desitgeu:

Jakob Pietschnig, MSc

Research Methods Unit, Department of Basic Psychological Research
Faculty of Psychology
University of Vienna
T +43-1-4277-47842
jakob.pietschnig@univie.ac.at
martin.voracek@univie.ac.at

L’existència del “efecte Mozart” ja havia estat posada en qüestió en el passat i està inclosa en l’obra “50 grans mites de la psicologia popular” del professor Scott Lilienfeld.

Carlos Zatorre Explorant el cervell através de la música Rice University

Cicle de conferències de la RiceUniversity “Exploring the mind through music”, avui exposem la conferència de Robert Zatorre.

Conclusions:

– No us creieu mai cap conclusió de cap experiment fins que ho veieu demostrat amb altres que ho experimenten de diferent manera. Hem de tenir diferents perspectives.

– La música és una finestra per comprendre funcions neuronals humanes.

– El cervell humà està preparat per la música.

– La part superior del lòbul temporal és la que rep els inputs dels estímuls musicals.

– D’aquesta àrea del lòbul temporal la informació auditiva viatja a moltes altres àrees del cervell. Via ventral i via dorsal.

Via dorsal i Via ventral del cervell humà.

– Parla del concepte del “Missing Fundamental Phenomen in the human auditory cortexMFP.  Els tons complexos compostos per quatre o més harmònics continus d’una certa freqüència  es perceben com el to de la freqüència del to de la fonamental, és el que es coneix com el Fenomen de la Manca de la Fonamental (MFP). Es considera que l’MFP es produeix en el sistema auditiu central, no a la perifèria. No obstant això, no està clar on i com s’integren els sons complexos.

– El cervell humà té àrees específiques per la decodificació del to.

– En el cervell dels músics hi canvis físics estructurals evidents.

– Imaginació musical. Es pot concloure a partir dels estudis d’en Robert Zatorre que el còrtex auditiu està actiu quan una persona imagina el so.

– El nostre cervell ens permet representar elements que no estan presents, és el primer pas cap a la creativitat.

– Necessitem gestionar representacions internes per crear noves possibilitats.

– Les funcions del córtex parietal són: rotació mental d’objectes, operacions matemàtiques, assenyalar, assolir i agafar, importància en tasques motores.

– La interacció entre representacions sensorials (córtex auditiu) i manipulació de mecanismes o objectes (córtex parietal i frontal) permeten la imaginació i la creativitat.

– Respecte a la música i l’emoció podem dir que l’emoció és un aspecte integral de l’experiència musical, podem experimentar tot l’aspectre emocional: felicitat, tristesa, tensió, angoixa, suspens, avorriment, molèstia, eufòria, joia,…).

– No hi ha cap solució farmacològica que et canviï l’humor.

– En un estudi a la Universitat de McGIll els estudiants deien que els que els hi evocavca plaer era :

enamorament 98,4%,

sexe 98,4%, èxit 98,4%,

clima assoleiat 96,7 % (recordem que estan a Montreal)

música 95,1 %,….

menjar 88,5%,

diners 83,6%,

fer esport 73,8%,

art 68,9%,.,.

– Les bases neuronals de els activitats plaenteres estan molt relacionades amb l’activitat dopaminèrgica del sistema mesolímbic, exdemples com menjar, sexe, drogues que estimulen els neurotransmissors dopaminèrgics com la cocaïna, inducció a comportaments adictius com fumar, fer apostes, videojocs,…

– Els calfreds són habituals a l’escoltar un determinat passatge musical, músics i no músics verbalitzen tenir-ne, estan associats a canvis específics psicofisiològics, són ddescrits com eufòrics o extasiants experiències.

– L’activitat del cervell augmenta durant la percepció de música que és percep com molt plaent (calfreds).

– Hi ha un augment  “dopaminèrgic” abans del moment de la recompensa, us remetem al nostre post referenciant la amteixa Universitat de McGIll “La felicitat anticipatòria, dopamina i música“.

Nucli caudat dret augmenta l’activitat en l’anticipació de l’experiència anticipatòria i decau en el moment d’experimentar l’estímul. Nucli accumbens dret augmenta la seva activitat de forma substancial en el moment de percebre i experienciar l’estímul plaenter.

– Fer prediccions i tenir recompensa és plaent i necessari per sobreviure, imagina que estem fugint d’un predador i hem de triar un camí o un alltre si fem bé l’elecció podem sobreviure i això és plaent.

Read more