Entrades

Presentació de “Música y cerebro una pareja saludable” d’en Jordi Jauset

Neuroconcert “Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura”

Vaig assistir al neuroconcert «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura». En aquesta sessió, inscrita en el marc del projecte NeuroUB, l’etnomusicòloga Sílvia Martínez, de l’ESMUC, de la qual podem dir que va ser una de les millors intervencions en conferències sobre musicoteràpia, (ens va encantar Sílvia!!), va abordar les relacions entre cultura i música, així com la seva influència en les relacions socials. Per la seva banda, el neurocientífic Manuel Martín – Loeches, de la Universitat Complutense de Madrid, del qual també ens va agradar moltíssim per aportar nous coneixements, va explicar els processos de cognició social en la producció i la percepció musical. L’acompanyament musical va anar a càrrec del Col·lectiu Brossa (grup d’himnes i cançons de guerra), una sensibilitat fantàstica i del grup Body Percussion, integrat per Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió) i Cris Ases (veu), són autenticament genials i ens va evidenciar tot el contingut teòric, gràcies.

Conclusions:

– Tothom és músic.

– La música és un factor social per construir i tenir consciència de grup. Factor identitari.

– És un “instrument” per transmatre emocions.

Sílvia Martínez etnomusicòloga de l’ESMUC.

– La música és un acte comunicatiu.

– Hi ha una part emocional.

– Música per coordinar un treball (remar, segar,…).

– La música serveix per sentir-se part d’un grup social.

– Música és un acte cultural, és un fet molt complexe.

– Les estrucutres o formes musicals ens comuniquen alguna cosa ? sempre és un debat obert però per exemple si anem a un club de tecno hem de fer una música determinada.

– La música és un element constitutiu i performatiu en el fet de crear societat, de crear xarxa social. Ex: la cantant de pop “mona” “guapa”, manté un rol de gènere dintre d’un grup social.

– Himnes nacionals, himnes esportius,…cohesionen el grup.

– La música és so humanament organitzat.

– La música es crea en un context cultural i té uns patrons formals i estètics valorables en aquell ambient cultural específic, per exemple música de tribus africanes s’han d’entendre en el seu context cultural.

– A la música no hi ha persones aptes i no aptes, tothom és músic.

-.En un cocnert de música clàssica escoltem i callem, els músics tenen títol professional, tothom hauria de disfrutar de la música i no estar inhibint els moviments rítmics que el nostre cos necessita realitzar de forma natural.

– A la nostra societat occidental quan més abstracta és la música, com ara la música clàssica, és més valorada, la valorem com més transccendent i més sublim.

– La cultura d’algunes societats ha anat inhibint el moviment que de forma natural realitzem al tocar un instrument. “Hi ha hagut una castració del moviment“.

– L’orquestra Simfónica Simón Bolívar de Venezuela es deixa endur pel moviment del cos, no estan estàtics, i tenen molt d’èxit, l’empatia amb el públic és màxima. Us imagineu en un concert per infants que els nens no es poguessin moure, ni balalr,…pensaríem que és anti-natural.

 

 

Manuel Martín Loeches

Psicobiòleg centrat en l’estudi de l’evolució humana. Ens ha parlat sobre Cervell musical i cervell social.

– La música té una utilitat adaptativa.

– Els nadons ja mostren predisposició a la música.

– És un tret universal i específic en la espècie humana.

– Les nanes són universals.

– La música fomenta la cohesió social.

– El córtex cerebral es relaciona amb la magnitud del grup social, els ximpazees tenen una mitjana de 70 a 80 individus en el grup social, en humans de mitjana hi ha 150 individus de mitjana.

– El cervell social detecta: emocions, interaccions i reaccions.

– Importància del cíngul anterior, implicat en funcions cognitives racionals, com ara l’anticipació del premi, presa de decisions, empatia i emociones., neurones von economo.

– Quan escoltem música que ens és intensament plaentera s’inhibeix l’àrea cerebral implicada amb la por i l’agressivitat, i això afavoreix la cohesió social.

– El ritme necessita coordinació motora i auditiva.

– El llenguatge són emocions motores que tenen com guia i propòsit un estímul auditiu complex.

– L’única espècie capaç de portar el ritme és l’espècie humana.

– Els nens són capaços de seguir el ritme quan hi ha una persona que els hi marca, no en canvi quan és un estímul sonor o un robot amb un braç mecànic percutint.

– Les emocions modulen de manera important l’excitabilitat del córtex motor, oi que quan esteu tristos i abtuts no teniu ganers de moure-us i en canvi quan esteu eufòrics salteu i crideu d’alegria ?, per posar exemples senzills.

– Quan imaginem moviments els estem produint a nivell d’escorça motora.

–  Ballem quan veiem altres que ballen. Augmenta l’excitabilitat de la zona motora específica del córtex. La capacitat d’empatia potencia la ressonància motora.

– El cervell social ens permet ballar, cantar i tocar un instrument, sentim plaer en el propi cos tan sols veient com ballen altres.

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Cordes del Món amb Ernesto Briceño, Associació Catalana de Síndrome de Williams, Institut Català de Musicoteràpia amb Nuri Escudé, Museu Etnològic de Barcelona amb Enric Miró, Dídac Ruiz, Ramón Galera tècnic de so de l'empresa Zona i Serveis i Àrea de musicoteràpia de l'escola de música María Grever amb Andrea Valverde i Joan Capafons al concert interactiu de musicoteràpia a Parets del Vallès el dia 28-4-2013 a la sala Basart de la Cooperativa de Parets del Vallès.

Concert Interactiu de Musicoteràpia amb Cordes del Món, Associació Catalana Síndrome de Williams, Museu Etnològic de Barcelona, Dídac Ruiz, Institut Català de Musicoteràpia, empresa de so Zona i Serveis i l’Àrea de Musicoteràpia Escola de Música María Grever.

Volem agraïr molt efusivament per fer possible aquest dia tan meravellós a:

Juan Carlos Soto: Gràcies infinites per la teva dedicació i sensibilitat envers la música. Ets un gran organitzador 😉

Juanjo Serrano: Gràcies infinites per la teva ajuda i col.laboració guitarrística en el concert, la propera vegada et volem més a prop, petons i abraçades.

Elvira Trabado: Gràcies per la teva paciència, comprenssió, simpatia, tranquil.litat… no hi ha paraules suficients, T’estimem!!.

Angel Torres: Olé tú !! gràcies per la teva paciència, comprenssió i alegria, ets un pilar del CEM María Grever.

Yaneisy Martínez: La teva veu va donar color i màgia a un dia plè d’emocions i sentiments, gràcies per compartir el teu talent.

Jordi Orobitg: Gràcies per la teva sensibilitat, col.laboració i per inmortalitzar aquest moment.

David Picón: Gràcies David pel teu esforç, el teu talent i la teva sensibilitat, va ser una gran sort.

Ramón Galera de l’empresa de so Zona i Serveis per venir a donar el seu talent i experiència perquè els nens de l’Associació i tots els assistents tinguessim la millor sonorització per l’event.

http://www.zonaiservei.com/

Us deixem una galeria d’imatges del concert interactiu de musicoteràpia de Cordes del Món amb l’Associació Catalana de Síndrome de Williams, iniciativa de l’Àrea de Musicoteràpia de l’escola de música María Grever juntament amb l’Institut Català de Musicoteràpia, Museu Etnològic de Barcelona amb Enric Miró i Dídac Ruiz.

Amb el suport de l’Ajuntament de Parets del Vallès.

Zygote Body una web pels amant de l’anatomia del cos humà

Us deixem un link a una web on els amants de l’anatomia humana disfrutareu moltissim.

Podeu anar superposant capes de la zona del cos que vulgueu.

http://www.zygotebody.com/

Musicoteràpia i Afàsia expressiva Teràpia d’entonació melòdica

Harvey Alter és el president de l’Associació d’afectats d’afàsia als Estats Units, en aquesta conferència ens parla de la seva experiència en el procés de rehabilitació i com va començar a cantar i a picar amb la mà dreta i va poder començar a cantar Happy birthday. L’hemisferi esquerre havia estat greument afectat per l’ictus, no en canvi l’hemisferi dret, l’àrea del llenguatge està a l’esquerre, emperò usant l’hemisferi dret podia cantar. No podia parlar, però podia cantar, va apendre a transformar pensament i paraules en melodies.

L’objectiu és transformar el cant en parla.

CEM María Grever participa a la Gala Benèfica Parets contra el càncer 2013

Dissabte 20 d’Abril varem participar a la gala benèfica de Parets contra el Càncer, al Teatre Can Rejoler de Parets.

Volem agraïr a totes les entitats participants i a tots els assistents pel seu suport incondicional i per demostrar que tenen valors de solidaritat i de cooperació.

La nostra escola vol oferir quatre sessions de musicoteràpia a l’associació Parets contra el Càncer.

Junts vencerem aquesta malaltia !!.

Força i música a tothom.

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

Musicoteràpia i emocions amb el Dr. Oliver Sacks

En aquest video de la Columbia University Center veureu el neuròleg OLiver Sacks, explicant que de petit a ell li agradava tocar música de Bach, per tan com ja hem explicat moltes vegades en aquest blog, el Dr. Sacks va crear uns lligams emocionals amb aquesta música, que l’han acompanyat al llarg de la vida.

Analitzaran un scanner cerebral a partir de l’estimulació amb música de Bach i música de Beethoven que guarden una certa similitud quant a la forma, emperò com demostrarà el scanner els resultats són absolutament diferents. Quan el cervell del Dr. Sacks processa música de Bach hi ha un activació de la aprt dreta de l’amígdala, implicada en en les emocions com ja sabeu, en canvi amb la música de Beethoven, no hi ha aquesta activitat.

En un altre moment de l’expereiment el Dr. Sacks no sap a quin compositor correspon les dues peces que està escoltant, si a Bach o Beethoven, emperò analitzant el scanner veiem que l’activitat cerebral és molt més àmplia amb la música de Bach que la de Beethoven. La conclusió és que el cervell pot diferenciar-ho però el Dr. no ho verbalitza.

Daniel Levitin extracte de la conferència The world in six songs

– Els neandertals tenien una forma de comunicació musical, tenien variacions en el to i el ritme, no tenia paraules, però tenia una prosodia que permetia comunicar fets emocionals.

– Els ximpazees es comuniquen també amb alteracions del to i del ritme, és una comunicaó holísitica.

– La música ens produeix sensacions d’alegria, tristor, joia, sentit de pertinença a un grup,…i tothom ho ha experimentat al llarg de la seva vida.

– Sabieu que l’única espècie de mamífers que pot coordinar el seus moviments amb la el ritme musical és l’espècies humana ?.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge, quan li diem a una persona que s’estiri per realitzar-li una tècnica de neuroimatge, quan escolta música s’activa la seva àrea primària motora, li costa molt a una persona tot i estar estirada estar quieta, vol seguir el ritme.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge sabem que quan estimulem amb estímuls auditius una persona les àrees filogenèticament més antigues, com ara el cerebel, el tronc de l’encefal, el pont troncoencefàlic s’activen abans que les filogenèticament  menys evolucionades, com ara l’àrea del llenguatge.

– Al llarg de la història la música ha anat unida sempre al ball, no ha estat fins ara que s’ha anat separant, encara avui en moltes cultures música i dansa s’entenen com una sola paraula.

– No podem fer música sense moviment, quan parlem o quan cantem hi ha moviment.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XyweM3CH-u0]

Savants Musicals: Derek Amato

En el cas d’avui us explicarem com en Derek Amato , un dia jugant i corrent per la piscina amb els seus amics va relliscar i va picar amb el cap, aquella mateixa tarda era hospitalitzat.

Una vegada va sortir de l’hospital se’n va anar aveure un amic seu va asseure’s davant del piano del seu amic i va començar a tocar excel.lentment.

Aquí us deixem una sèrie de videos que il.lustren el succeït, veureu com el sotmeten a una ressonància amgnètica per analitzar-li el seu cervell, i es comprovarà que no té cap alteració.

[youtube=http://youtu.be/dxRBxK9xlyI]

[youtube=http://youtu.be/TarUCbKWeXM]

[youtube=http://youtu.be/GE3SXh5mmyI]

[youtube=http://youtu.be/AbPyxX5t-IE]