Entrades

El ritme com a teràpia amb el percussionista Lluis Molas

Us deixem aquesta interessant entrevista amb el experimentat percussionista Lluis Molas on ens explica com utilitza el ritme com a teràpia i els beneficis a nivell psicològic que ha observat en els usuaris dels seus tallers al llarg de la seva experiència al llarg dels anys com a professor.

“Música en los barrios” un projecte de música integradora

Fa poc temps varem rebre la visita de Mireia Clua, violinista i antiga alumne del nostre director Ernesto Briceño. La seva visita a l’escola va ser molt instructiva ja que ens va explicar el seu projecte  a Nicaragua anomenat  “Música en los Barrios”. L’objectiu d’aquest projecte és poder socialitzar els nens a través de l’educació musical. Us deixem un video de la televisió de Nicaragua on es veu el treball, així com un documental sobre el projecte. Gràcies Mireia i molta sort.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=o-uLCi8m6OA]

Música, tristesa i prolactina,… que a gust em trobo !!

La tristesa és una emoció normal, no desitjada, però necessària. Quan estem tristos el nostre cervell segrega una hormona anomenada prolactina, que té la funció de reduir aquesta sensació de tristesa, té l’efecte psicològic de consol, aquesta hormona està relacionada amb l’orgasme, el naixament i la lactància.

El proessor David Uron de la Universitat d’Ohio va fer un estudi sobre prolactina i música trista i les conclusions que va deduir van ser les següents:

– personalitat amb tendència a la recerca de noves experiències, tendien més a escoltar música trista.

– personalitats amb una alta escala de neuroticisme escoltavem més música trista que els altres.

– la música trista provoca en el teu cervell aquesta sensació de tristesa alliberant prolactina.

– parla del concepte d’un “plor bondadós”, no t’ha succeït cap desgràcia, estàs perfectament, no tens cap dolor psicològic però la música trista fa que ploris de manera “positiva”.

[youtube=http://youtu.be/_pwqBAS9x3U]

Com escoltar el batec del cor del fetus ?

Entre les 18 i 20 setmanes de l’embaràs ja podem començar a escoltar el batec del cor del fetus, emperò cal dir que hi ha factors condicionants com ara el pes de la mare, la posició del fetus, localització de la placenta,…) però, com podem escoltar el batec del cor ?. Uns deixem alguns recursos.

Fetoscopi

Fetoscopi

Fetoscopi

Estetoscopi

Pinard Horn

Pinard Horn

 

 

 

 

Monitorització fetal

Monitorització fetal

Musicoteràpia amb Gabriel Federico

Gabriel Federico és llicenciat en musicoteràpia, membre de la federació mundial de musicoteràpia i especialista sobre temes d’obstetrícia, psicologia, pediatria, psicologia i vincle prenatal, estimulació prenatal i música, i rehabilitació neurològica de nens. Ha estat premiat amb el premi Eureka a l’Habana.

Gabriel Federico ens diu que el fetus està immers en un ambient sonor, respiració de la mare, batec del cor, fluxe sanguini, a mesura que es desenvolupa el fetus comença a percebre sons que hi ha fóra de la mare, percep veus, sons de música, i aquí sorgeix la estimulació prenatal com un joc més dins del procés de l’embaràs, ens parla de la importància de que la música li sigui agradable a la mare, una vegada més el factor emocional de la música com un factor clau.

Una de les lliçons que hem après d’aquest gran musicoterapeuta és que com a professionals de la salut mental hem de vetllar per una relació òptima entre pares i nens amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu en les sessions de musicoteràpia d’en Gabriel federico sempre fa participar els adults que s’encarreguen dels nens, pares, avis, tiets,… l’objectiu és que l’adult estigui en un entorn lúdic i pugui passar una estona divertida amb el nen, i aquest aprenentatge que s’ha fet a les sessions és important que es pugui repetir a l’àmbit domèstic, d’aquesta manera tindrem una millora per a la qualitat de vida.

Us deixem link a la web d’en Gabriel Federico http://www.mamisounds.com/embarazo.htm on podeu trobar totes les seves publicacions.

“Emocions, colors i música” conferència des de UC Berkeley

Si teniu temps, podreu disfrutar d’aquesta interessant conferència sobre emocions, colors i música, en el marc de les GoogleTalk, des de la UC de Berkeley.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=LrONWEXCB8g]

Substitució lírica i beneficis psicològics

L’altre dia estava veient el documental Wings for Wheels d’en Bruce Springsteen sobre l’el.laboració, gravació i periple del seu llegendari disc Born to Run, i en Bruce deia  que en les lletres de les cançons sempre acabes parlant de tú mateix, d’una manera o altra, i que en aquest disc un dels sentiments imperants era l’anhel d’escapar, pels que ho volgueu veure i en sigueu seguidors parla de la cançó Tenth Avenue Freezze Out

A les sessions de musicoteràpia un dels exercicis que proposem molt sovint als nostres usuaris és el de la Substitució Lírica, un exercici que consisteix en canviar la lletra d’una cançó, sempre preferiblement una cançó que a l’usuari li agradi, per una lletra que l’usuari crea seguint les indicacions del musicoterapeuta, sempre sent conscient que busquem uns objectius terapèutics.

Arribats a aquest punt hem de saber quins beneficis psicològics podem trobar en el fet de crear una nova lletra d’una cançó que ens agrada. Segons un estudi de James W. Pennebaker professor de la Universitat de Texas, els beneficis  a curt termini immediats de l’escriptura expressiva són:

Catarsi emocional. Ventilació de sentiments negatius.

Comfrontació d’emocions reprimides: podriem reduir l’estrés fisiològic produït per la repressió o inhibició.

Processament cognitiu: És probable que el desenvolupament d’una narrativa coherent ajudi a reorganitzar i estructurar els records traumàtics, el que ens donaria lloc a esquemes cognitius interns més adaptatius, millorant el benestar de la persona, el que en psicologia anomenem reformulació cognitiva.

L’exposició repetida: Pot implicar l’extinció de respostes emocionals negatives als records traumàtics.

Us deixem un video del psicòleg Pennebaker, autor de l’estudi que us hem mencionat , on ens parla de que han realitzat un seguiment de pacients que han viscut aconteixements traumàtics i que com teràpia els van fer escriure durant 15 min. al dia durant 3 o 4 dies sobre l’aconteixement que els havia commocionat, una de les conclusions és que van detectar formes d’escriure “saludables”, persones que utilitzaven paraules “insight” paraules de “adonar-se’n” com perquè, causa, efecte, raó, racional, … a mesura que augmentava la utilització d’aquestes paraules la seva salut millorava, també els que utilitzaven els pronoms jo, mi i meu i ell, ella, ells eren els que més milloraven de salut, ja que tenien l’habilitat de canviar la seva perspectiva, poden parlar de com es senten i poden parlar de com es senten els demés.

La felicitat anticipatòria, dopamina i la música

El neuròleg Robert Sapolsky ens explica que la felicitat, “resideix” no en el moment que aconseguim allò que volíem i que creiem necessari per ser feliços, sino que la felicitat “resideix” en l’anticipació de la mateixa felicitat, és a dir imaginar que succeïrà quan aconseguim allò que ens farà feliços. Eduardo Punset en el seu llibre “El viaje a la felicidad” fa una referència a aquest procés psicològic també. Llegir més

Mindfulness, reduïnt l’ansietat

Comferència sobre meditació i el cervell per part del Dr. Philippe Goldin.

Mindfulness and the Brain by Philippe Goldin: Wisdom 2.0 Conference from Wisdom 2 Conference on Vimeo.

Actualment hi ha una eclosió en hospitals, cuidadors i neurocientífics per entendre com funciona l’atenció.

L’atenció focalitzada: mantenim la nostra atenció en un  estímul d’una manera sostinguda i amb intensitat (exemple tanquem els ull per escoltar música).

Control Obert: hem de reconèixer mentres mantenim l’atenció focalitzada patrons en el fluxe de pensaments, emocions, imatges i sensacions.

L’atenció és la porta d’entrada  a les funcions cognitives superiors: llenguatge, pensar, estimar, analitzar, odiar,…

L’atenció és una capacitat limitada i té molts factors implicats.

En aquesta conferència fan un exercici amb els assistents on focalitzen l’atenció en la respiració, deixant passar imatges, pensaments, sons,…l’atenció sempre està focalitzada en la respiració.

L’altre concepte és l'”open monitoring“, control obert, un altre aspecte de l’atenció en que anem reconeixent en cada moment experiències, imatges,.. sobre nosaltres mateixos que ens poden afectar d’alguna manera, i que hauríem de ser-ne conscients per tal d’optimitzar les nostres emocions.

Destaquem la importàcia de les imatges i dels mantres en aquesta meditació plena.