Entrades

Musicoteràpia en l’àmbit hospitalari exemple quotidià

Us deixem un exemple de la feina d’una musicoterapeuta en un hospital, veureu com treballa amb diversos pacients i els diversos exercicis.

http://youtu.be/kKTS451DjOc

Música en el dia a dia

Nana de la Índia

[youtube=http://youtu.be/xF4LZGu2mf4]

Feliç Aniversari

http://youtu.be/wFh-rX_Sfhs

Noia, fixa’t en mi !!

Casament

A punt per la batalla

[youtube=http://youtu.be/X0W7YdKYPl0]

Unió de grup

111,3 milions d’espectadors

Campió Olímpic

http://youtu.be/5paosdKAkbw

Solidaritat

Benvingut any nou !!

Cinema sense música ?

El moment més emotiu del president

Adéu a la mare

[youtube=http://youtu.be/xDRJ4IFaBag]

Notes i neurones: cercant el corus al World Science Festival

La nostra resposta a la música és genètica o està determinada culturalment? La reacció al ritme i la melodia és universal o influenciada pel medi ambient? John Schaefer, Jamshed BharuchaLawrence Parsons el científic Daniel Levitin, i l’artista musical Bobby McFerrin participen en les actuacions en directe i ponències interculturals per il·lustrar la interacció notable de la música amb el cervell i les nostres emocions.

Conclusions que extreiem:

– La principal funció de la música és la socialització.

– El fetus desenvolupat de dotze setmanes, el seu sistema auditiu és polifuncional: a través del fluïd amniòtic pot percebre ones de baixa freqüència.

– En el cervell humà no hi ha una àrea concreta per la música, si no que la major part del cervell està involucrat quan escoltem o executem música.

– La música va associada a un component emocional.

– Records, associacions i expectatives són processos cognitius que estan molt implicats en l’experiència musical. Això explica per què Bobby McFerrin comença improvitzant i a partir de les seves indicacions musicals tothom el contesta seguint-lo amb la veu (expectatives).

– Hi ha aspectes de la música que tenen una vessant cultural específica i altres aspectes que no, són innates.

– La música clàssica de la Índia, per exemple, té unes variacions culturals molt notables, quant a ritme sobretot, podem tenir cicles rítmics de 7 i 13 temps.

– Les escales majors i menors tenen variants en diferents cultures.

– Graven una cantant fent unes notes sobre l’escala índia, aquesta escala i aquesta variació vocal, són escoltades per una cantant occidental que se li demana que faci unes variacions melòdiques i que busqui una nota per concloure, i ens trobem que utilitza l’escala major i l’escala menor harmònica en resposta a l’escala índia que ha escoltat.

– Quan neixem no tenim cap influència cultural, a mesura que ens anem exposant a la música les conexions neuronals que ens fan tenir previsions o expectatives sobre la música es van reforçant, hi ha un aprenentatge.

– El nostre cervell pot apendre qualsevol llenguatge musical de diferents cultures.

– La majoria de cultures utilitzen intervals d’octava i cinquena justa, interval de quarta justa, tercera major i tercera menor.

– La forma de parlar, l’entonació de la nostra parla molt sovint són intervals musicals, que impliquen emocions.

– El timbre de la nostra parla és molt important, també el podem associar a diverses emocions.

– El ritme de la parla d’una persona també ens pot evocar emocions.

– Bobby McFerrin parla del primer cop que va anar a escoltar a Miles Davis i diu que es va sentir com mai perquè havia experimentat una dimensió de la música mai abans viscuda, Daniel Levitin li diu que potser el seu nivell de dopamina es va disparar i que s’havien connectat noves estructures cerebrals.

Avantatges adaptatives de l’evolució de la música i la dança:

– Regulació d’emocions.

– Selecció sexual.

– Lligams socials (nanes, jugar, esports, compartir intencions).

– Cohesió de grup (batalla, caça, esports,…)

– Gestió de situacions socialment ambigües.

– Coalició de senyals.

Curs al Taller de Músics “Psicología y música Cognición, Emoción y Comportamiento en la práctica de la Música”

Interessant curs al Taller de Músics sobre psicologia i música, amb

Cristina Canet ,

Curs de Psicologia i Música al Taller de Músics amb Cristina Canet

llicenciada en Psicologia des de Juliol del 2009 i actualment compaginant la seva feina com a docent de la música i cap d’àrea de Llenguatge Musical al Taller de Músics amb l’exercici de la Psicologia Clínica.

OBJECTIUS DEL CURS
Aquest curs ens aproxima de forma comprensible i amena a les bases teòriques de les diverses variables psicològiques-ansietat, por escènica, tolerància a la frustració, gestió i organització del temps, motivació i expectatives, cognicions i creences limitadores, etc…Que influeixen en nostre rendiment i la nostra capacitat de gaudir en la pràctica de la música.

TEMARI
Farem una introducció pràctica a tècniques senzilles i molt eficaces: control de l’activació, relaxació progressiva, tècniques de visualització, assaig en imaginació, parada de pensament o autoinstruccions. Explorarem també diferents eines i recursos que ens aporta la psicologia: inventaris, registres, fulls de balanç, establiment de prioritats, metes i objectius que ens han de permetre començar a aprendre a gestionar les nostres cognicions, emocions i comportaments en la pràctica de la música.

DIRIGIT A
Estudiants de música de qualsevol nivell, músics i docents de la música.

Per més informació consulteu aquest link: Música y emociones

Curs sobre Psicologia i Música al Taller de Músics amb Cristina Canet

    Curs sobre Psicologia i Música al Taller de Músics amb Cristina Canet

 

Bullying

Bullying, vol dir intimidar. Ningú pot intimidar a un altre, però malhauradament passa, i tothom pot ser alguna vegada víctima de bullying.

Les conseqüències poden ser molt terribles, les víctimes poden arribar a plantejar-se el suïcidi, l’objectiu fonamental és tractar el que executa el bullying i fer-lo conscient del dolor que causa i saber el motiu de la seva ràbia, podríem estar davant d’un futur maltractador adult, altrament hem de restablir l’autoestima i l’autoconfiança de la persona que ha sofert.

Sabem que és un tema molt complexe de tractar, per part dels educadors families i els propis implicats.

Us deixem una sèrie de links amb recursos que poden ser d’utilitat:

GUIA PER A LES FAMÍLIES  Jordi Collell i Carme Escudé (2004)

GUIA PELS ALUMNES DE PRIMÀRIA

GUIA PELS ALUMNES DE SECUNDARIA

GUIA CIBERBULLYING

Us deixem també un link a una web amb molta informació i molts recursos per tractar el bullying:  http://espanol.stopbullying.gov/prevention/at-school/index.html

 

Autisme i musicoteràpia

La musicoteràpia s’aplica en el tractament de l’autisme. L’autisme és un trastorn del desenvolupament neurològic que afecta els nens, i els seus efectes es poden veure ja en la infància. Els símptomes poden aparèixer a l’edat de sis mesos, i el desordre s’estableix abans que l’infant compleixi els tres anys d’edat. Els símptomes típics de l’autisme inclouen deteriorament de la comunicació i la interacció social, comportament repetitiu i limitat interès. L’autisme és considerat un trastorn, ja que evita que la persona afectada de ser auto-dependent i portar una vida normal. La majoria dels autistes són incapaços de cuidar de si mateixos, fins i tot després que arribin a l’edat adulta, però hi ha un nombre d’ells que han aconseguit convertir-se en independents després d’haver rebut la deguda orientació durant la seva infància. Read more

Autisme i música, concerts interactius

Interessant inciativa la d’aquesta organització, http://www.musicforautism.org/, que realitzen concerts interactius pels Estats Units amb families i nens autistes, els músics són d’un alt nivell, però conscients de la importància de la vessant terapèutica de la música s’ofereixen voluntaris per aquesta gran iniciativa. Abans d’entrar en contacte amb les families i els nens, els músics reben una petita formació per part del musicoterapeuta.

Read more

Escoltar música amb els ulls tancats

Quan tanquem els ulls deixem de rebre una quantitat d’estimulació impressionant, el nostre cervell processa emocionalment la informació d’una manera diferent. A qui no li ha passat mai el típic cas d’escoltar la veu d’una persona que no coneixem i després tenim la oportunitat de “visualitzar-la” i dir la típica frase “t’imaginava d’una altra manera”?

Avui us parlem d’un estudi sobre música de terror, “música neutra” i escoltar aquestes músiques amb els ulls oberts o bé tancats i com es processa a nivell neuronal.

Moltes vegades ens agrada tancar els ulls quan escoltem música, sentim que és una experiència més poderosa“, diu Hendler Talma, neurocientífica de Tel Aviv Sourasky Medical Center d’Israel, qui va dirigir l’estudi .

En aquest estudi, es va utilitzar la tècnica de la ressonància magnètica funcional per determinar els mediadors neuronals de la modificació en l’experiència de l’emoció en la música. Assumint que tenir els ulls tancats revelarà interacció entre els diferents nivells de processament neural de les emocions. En concret, ens centrem en l’amígdala com a node central del sistema límbic i en la seva co-activació amb el locus coeruleus (LC) i l’escorça prefrontal ventral (CPFV).

Quinze subjectes sans van escoltar extractes musicals “de suspens” i “neutrals” amb els ulls tancats o oberts. Els resultats van mostrar que el comportament de tancar els ulls mentre s’escolta música  de terror (o suspens) oferia major qualificació de l’emocionalitat, específicament de la música “de suspens” envers la música “neutral”. En correspondència, els resultats fMRI van mostrar una major activació en l’amígdala quan els subjectes escoltaven la “música de terror” amb els ulls tancats en relació amb els ulls oberts. Es va demostrar que la major activació de l’amígdala a la música de terror amb els ulls tancats va portar a un augment en les activacions de la locus coeruleus (LC) i l’escorça prefrontal ventral (CPFV). Aquesta troballa dóna suport a un model basat en el sistema de l’emocionalitat percebuda en què l’amígdala té un paper central en la mediació de l’efecte d’estil de processament basat en el context mitjançant la contractació d’operacions neuronals implicats en les emocions.

A més, una part del tronc de l’encèfal que allibera el neurotransmissor noradrenalina en resposta a les amenaces, va ser més activa quan els voluntaris escoltaven música de terror amb els ulls tancats que oberts.

Escolta un clip de por aquí i un neutral aquí

 

13 propostes sobre les malalties rares

 

Amb motiu del dia Mundial de les Malalties Rares, ens agradaria informar-vos de la proposta que està realitzant la FEDER, Federación Española de Enfermedades Raras, al Govern Espanyol per tal que s’impliqui y expressi el seu compromís, solidaritat i responsabilitat a través de la publicació del Pla de Treball basat en aquestes 13 prioritats:

 http://acsw.cat/a_files/images/pdf/2013_13_PROPUESTAS_PARA_EL_2013_.pdf

Andrea Motis, una noia lliure i feliç

Andrea Motis, sabiem que cantava extraordinàriament bé, sabiem que tocava la trompeta extraordinariàment bé, sabiem que tocava el saxo genialment bé, el que no sabiem era que tenia aquesta maduresa intel.lectual i que el seu discurs en aquesta conferència ens faria rendir encara més davant d’aquesta noia.

Quina gran lliçó “persegueix allò que et fagi feliç“, gràcies Andrea (i la resta de músics del seu projecte).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=VNrXEXG6q3I&feature=endscreen]