Entrades

Savants Musicals: Leslie Lemke

El cas del savant Leslie Lemke que ni tan sols parla amb els pares però pot tocar un concert per piano tan sols.

També pot cantar cançons de memòria.

La mare adoptiva ens explica que en Leslie gairebé ni podia caminar quan era petit, tremolava tot ell.

La mare explica com li van comprar un piano i ella s’assentava amb ell i li agafava un dit i li tocava notes a l’atzar.

Als setze anys encara no parlava i dificilment es mantenia en peu.

Els pares a l’edat que ell tenia setze anys, una nit van anar a dormir i van començar a sentir música, la dona li va dir al marit si s’havia apagat el televisor i el marit va dir que si, la dona es va aixecra creient que anava a parar el televisor, però es va trobar al Leslie que s’havia aixecat del llit i havia anat caminant fins el piano i estava tocant. La mare es pregunta com ho podia haver fet si encara li costava molt mantenir-se en peu.

La primera vegada que en Leslie va plorar va ser a l’edat de divuit anys a la cadira del piano.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=O4nLmI06Hwg]

La primera cançó de bressol a la University of Tennessee Medical Center, música de violí pels nounats

Ens agradaria dedicar aquest post al nostre benvolgut director Ernesto Briceño.

Veieu aquesta interessant iniciativa a la Universitat de Tennesse amb nadons prematurs.

Quins objectius volen assolir per afavorir el desenvolupament dels nadons prematurs.

Intenten recrear el ventre de la mare, perquè sentin protecció i confort.

Pels pares són jornades molt extenuants.

Aquesta música de violí pot ser l’espurna per començar a desenvolupar el cervell del nadó.

El Dr. Kirk Bass cocnclou que quan més estimulats estiguin i més interacció tinguin els nens millorarà la seva plasticitat neuronal i es podrà desenvolupar millor el cervell.

El violinista que toca voluntariament descriu com alguns nadons cerquen d’on vé la música, a l’igual que l’enfermera en cap que descriu una petitona que va reaccionar girant el cap i tothom de l’esquip va començar a aplaudir.

 

Son, memòria i estimulació sonora

Un post, el d’avui en que parlarem del son, la memòria i l’estimulació sonora recollit en un estudi que han fet a Alemanya, concretament el Dr. Jan Born i el seu equip de la UNiversitat  http://www.uni-tuebingen.de/.

Es pot ajudar al cervell a tenir millor memòria ?. Podem estimular auditivament el cervell per tal que millori la seva memòria ?

Els investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) s’han basat en el fet que les oscil · lacions lentes en l’activitat cerebral, que es produeixen durant l’anomenada ona lenta del son, són crítiques per retenir records.

Els científics han descobert que la reproducció de sons sincronitzats amb el ritme de les oscil · lacions cerebrals lentes en les persones que estan dormint millora aquestes oscil · lacions i augmenta la seva memòria, el que suposa una manera senzilla i no invasiva d’influir en l’activitat del cervell humà per millorar el son i la memòria.

Les oscil · lacions en l’activitat cerebral són crítiques per retenir records “La qüestió està en la simplicitat d’aplicar l’estimulació auditiva a baixes intensitats, un enfocament que és alhora pràctic i ètic, si es compara, per exemple, amb l’estimulació elèctrica i , per tant, representa una eina senzilla per a la pràctica clínica per millorar els ritmes del son “, assenyala Jan Born, un dels autors d’aquesta investigació.

El doctor Born i els seus col · legues van realitzar les seves proves en 11 individus en diferents nits, durant les quals van ser exposats a estímuls sonors o estímuls simulats. Quan els voluntaris van ser exposats als sons estimulants que estaven en sincronia amb el ritme del cervell d’oscil · lació lenta, eren més capaços de recordar associacions de paraules que havien après la nit anterior, mentre que l’estimulació fora de la fase del ritme d’oscil · lació lenta del cervell va ser ineficaç.

És important destacar que l’estimulació sonora és eficaç només quan es produeixen els sons en sincronia amb el ritme constant d’oscil · lació lenta durant el son profund. Llancem els estímuls acústics cada vegada que es produïa una oscil · lació lenta i d’aquesta manera hem estat capaços de enfortir l’oscil · lació lenta, mostrant major amplitud i que es produïssin durant períodes més llargs “, explica Born.

Els investigadors sospiten que aquest enfocament també podria ser utilitzat en general per millorar el son.

[youtube=http://youtu.be/DHDpOlWtyEg]

Anotacions de la conferència “Formació de memòries durant el son”:

– No hi ha aprenentatge sense memòria prèvies en el cervell.

– Les funcions de la memòria s’han de dividir en tres parts:

Codificació o registre: recepció, processament i combinació de la informació rebuda,  emmagatzematge: creació d’un registre permanent de la informació codificada, recuperació o recol · lecció: evocant de nou la informació emmagatzemada en resposta a algun senyal per a ús en un procés o activitat.

– L’emmagatzematge esdevé principalment durant el son, al contrari de la codificació i la recuperació es donen quan estem desperts.

– Es pregunta per què la conservació o emmagatzematge de memòries de llarg termini esdevé durant el son.

– No tots els events viscuts són necessaris d’emmagatzemar a la memòria de llarg termini.

L’hipocamp té un paper important en la formació de nous records sobre els esdeveniments experimentats (memòria episòdica o autobiogràfica). –

– Part d’aquesta funció és la participació de l’hipocamp en la detecció de nous esdeveniments, llocs i estímuls.

– Alguns investigadors consideren l’hipocamp com a part d’un sistema més gran en el lòbul medial temporal  responsable de la memòria declarativa general (memòries que poden ser verbalitzats explícitament-s’inclouen aquí, per exemple, la memòria de dades, a més de la memòria episòdica).

 

Musicoteràpia i nadons prematurs

La professora Jayne Standley de la Universitat de Florida State  ha desenvolupat un dispositiu musical que pot arribar a ajudar als nadons prematurs a créixer i estar més saludables. El dispositiu activat Pacifier Lullaby o PAL, utilitza un cablejat especialconnectat  xumet i a l’altaveu que proporciona una suau cançó de bressol quan el nadó succiona en la forma adequada. La cançó de bressol encoratja al nen a continuar amb la succió, essencialment ensenya al nen a menjar.

Read more

L’Efecte Mozart, opinió sincera, NO és musicoteràpia

Benvolguts amics i amigues,

degut a l’espectacular increment de lectors, la qual cosa volem agrair a la nostra benvolguda Nuri Escudé, directora de l’Institut Català de Musicoteràpia,  estem rebent aquests dies moltes peticions perquè parlem o publiquem la nostra opinió sobre el que es coneix com l’Efecte Mozart. http://www.mozarteffect.com/, entre d’altres, més endavant si podem ja parlarem de Tomatis i baby Einstein.

Per començar volem dir que ja anem malament quan comencem a etiquetar quelcom i es pretén comercialitzar i industrialitzar com si fos un burd negoci, s’ha utilitzat per vendre lliçons de música, productes musicals de tota mena, inclosos els “Mozart et fa més intel · ligent” línies de productes, i francament, una mica d’educació musical “fake” que diuen en anglès, una presa de pèl.

L’origen del que van anomenar Efecte Mozart, va sorgir de la tasca de la Universitat de Califòrnia de l’equip formidable d’Irvine, el doctor Francis Raucher, el Dr Gordon L. Shaw i els seus col · legues. Els seus estudis de neurociència / estudis de música i les seves troballes han causat un gran impacte en els camps relacionats i també evidentment certa, per no dir molta controvèrsia.

És evident com hem anat deduint al llarg dels posts del nostre blog on impera la rigurositat científica, que es poden produir canvis estructurals en el cervell degut a la plasticitat neuronal, però d’aquí a augmentar el teu quocient intel.lectual hi ha una fantasia de ciència ficció.

“El Quocient intel·lectual o Quocient d’intel·ligència (abreviat amb QI i IQ en anglès) és la relació entre la intel·ligència d’un individu mesurada a través d’un test d’intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l’individu i del seu grup social.” Font Viquipèdia.

Els tests d’intel.ligència són tan manipulables com qualsevol altre informació, un bon professional de la salut mental sabria perfectament manipular els resultats d’un tets psicològic.

La investigació que redueix el conegut com “efecte Mozart” a la categoria de “mite” ha estat realitzada per Pietschnig i diversos col · legues de la Facultat d’Investigació Bàsica sobre Psicologia a la Universitat de Viena.

Per arribar a aquest resultat, els experts van analitzar 30 estudis previs sobre aquest tema, en què es va analitzar la influència de la música de Mozart a unes 3.000 persones.

El resultat: no es va poder comprovar cap efecte específic de la música per millorar la intel · ligència espacial.

Contacteu amb aquest investigador si ho desitgeu:

Jakob Pietschnig, MSc

Research Methods Unit, Department of Basic Psychological Research
Faculty of Psychology
University of Vienna
T +43-1-4277-47842
jakob.pietschnig@univie.ac.at
martin.voracek@univie.ac.at

L’existència del “efecte Mozart” ja havia estat posada en qüestió en el passat i està inclosa en l’obra “50 grans mites de la psicologia popular” del professor Scott Lilienfeld.

Carlos Zatorre Explorant el cervell através de la música Rice University

Cicle de conferències de la RiceUniversity “Exploring the mind through music”, avui exposem la conferència de Robert Zatorre.

Conclusions:

– No us creieu mai cap conclusió de cap experiment fins que ho veieu demostrat amb altres que ho experimenten de diferent manera. Hem de tenir diferents perspectives.

– La música és una finestra per comprendre funcions neuronals humanes.

– El cervell humà està preparat per la música.

– La part superior del lòbul temporal és la que rep els inputs dels estímuls musicals.

– D’aquesta àrea del lòbul temporal la informació auditiva viatja a moltes altres àrees del cervell. Via ventral i via dorsal.

Via dorsal i Via ventral del cervell humà.

– Parla del concepte del “Missing Fundamental Phenomen in the human auditory cortexMFP.  Els tons complexos compostos per quatre o més harmònics continus d’una certa freqüència  es perceben com el to de la freqüència del to de la fonamental, és el que es coneix com el Fenomen de la Manca de la Fonamental (MFP). Es considera que l’MFP es produeix en el sistema auditiu central, no a la perifèria. No obstant això, no està clar on i com s’integren els sons complexos.

– El cervell humà té àrees específiques per la decodificació del to.

– En el cervell dels músics hi canvis físics estructurals evidents.

– Imaginació musical. Es pot concloure a partir dels estudis d’en Robert Zatorre que el còrtex auditiu està actiu quan una persona imagina el so.

– El nostre cervell ens permet representar elements que no estan presents, és el primer pas cap a la creativitat.

– Necessitem gestionar representacions internes per crear noves possibilitats.

– Les funcions del córtex parietal són: rotació mental d’objectes, operacions matemàtiques, assenyalar, assolir i agafar, importància en tasques motores.

– La interacció entre representacions sensorials (córtex auditiu) i manipulació de mecanismes o objectes (córtex parietal i frontal) permeten la imaginació i la creativitat.

– Respecte a la música i l’emoció podem dir que l’emoció és un aspecte integral de l’experiència musical, podem experimentar tot l’aspectre emocional: felicitat, tristesa, tensió, angoixa, suspens, avorriment, molèstia, eufòria, joia,…).

– No hi ha cap solució farmacològica que et canviï l’humor.

– En un estudi a la Universitat de McGIll els estudiants deien que els que els hi evocavca plaer era :

enamorament 98,4%,

sexe 98,4%, èxit 98,4%,

clima assoleiat 96,7 % (recordem que estan a Montreal)

música 95,1 %,….

menjar 88,5%,

diners 83,6%,

fer esport 73,8%,

art 68,9%,.,.

– Les bases neuronals de els activitats plaenteres estan molt relacionades amb l’activitat dopaminèrgica del sistema mesolímbic, exdemples com menjar, sexe, drogues que estimulen els neurotransmissors dopaminèrgics com la cocaïna, inducció a comportaments adictius com fumar, fer apostes, videojocs,…

– Els calfreds són habituals a l’escoltar un determinat passatge musical, músics i no músics verbalitzen tenir-ne, estan associats a canvis específics psicofisiològics, són ddescrits com eufòrics o extasiants experiències.

– L’activitat del cervell augmenta durant la percepció de música que és percep com molt plaent (calfreds).

– Hi ha un augment  “dopaminèrgic” abans del moment de la recompensa, us remetem al nostre post referenciant la amteixa Universitat de McGIll “La felicitat anticipatòria, dopamina i música“.

Nucli caudat dret augmenta l’activitat en l’anticipació de l’experiència anticipatòria i decau en el moment d’experimentar l’estímul. Nucli accumbens dret augmenta la seva activitat de forma substancial en el moment de percebre i experienciar l’estímul plaenter.

– Fer prediccions i tenir recompensa és plaent i necessari per sobreviure, imagina que estem fugint d’un predador i hem de triar un camí o un alltre si fem bé l’elecció podem sobreviure i això és plaent.

Read more

Autisme i musicoteràpia al Music Therapy Center of Houston

Us deixo un video on podreu comprovar com treballen amb la musicoteràpia i nens autistes  en un centre de Houston.

Centren els objectius en establir contacte visual. Read more

Kenny: autisme i musicoteràpia

Kenny és un nen autista que li costa manetnir el contacte visual, fer la transició d’una activitat a una altra, l’objectiu que volien aconseguir amb la musicoteràpia era tenir una interacció amb significat amb les persones del seu voltant.

Veureu en Kenny amb la seva musicoterapeuta i també com toca el violí integrat amb altres nens.

Un fet remarcable que hauríem de tenir tots els musicoterapeutes en compte, és no limitar el potencial dels nens, aquesta afirmació la podem mantenir des de l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever arràn de la nostra experiència de les sessions amb els nens i l’experiència en una escola d’educació especial de Rubí amb nens autistes.

USA vol mapejar tot el cervell humà amb el projecte NIH Brain Initiative

Si, després del projecte del genoma humà ara anem a pel cervell.

Link al projecte:

http://www.nih.gov/science/brain/

El govern dels USA, ha iniciat l’ambiciós projecte de mapejar tot el cervell humà, amb el nom Brain Initiative, invertir en educació i investigació és el fonament d’una societat que es vulgui valorar. (deixo índexs d’audiència televisiva a l’estat espanyol de divendres), aquesta iniciativa es posa en marxa amb aproximadament US $ 100 milions en fons per a la investigació finançada pels Instituts Nacionals de Salut (NIH), la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA), i la National Science Foundation (NSF).

Fundacions i altres institucions de recerca privades també estan invertint en la neurociència, que farà avançar aquest gran projecte. L’Institut Allen per a la Ciència del Cervell, per exemple, invertirà almenys $ 60 milions anuals per donar suport als projectes relacionats amb aquesta iniciativa. La Fundació Kavli planeja donar suport a la Iniciativa del cervell relacionades amb les activitats d’aproximadament 4 milions de dòlars per any durant els propers deu anys. L’Institut Mèdic Howard Hughes i l’Institut Salk per a Estudis Biològics també dedicarà fons per a projectes de recerca que donen suport a la Iniciativa.

Això és només el principi. S’espera que moltes fundacions més, agències federals, filantrops, organitzacions sense ànim de lucre, empreses i altres passin a fer donacions.

L’objectiu d’aquest projecte és saber com funciona el cervell humà i com els circuits neuronals ens permeten fer totes les complexes tasques que no entenem encara, amb l’objectiu de prevenir i curar malalties com l’Alzheimer, esquizofrènia, autisme, epilèpsia, accidents ceerebro-vasculars.

La iniciativa promet accelerar la invenció de noves tecnologies que ajudaran als investigadors a produir imatges en temps real de complexos circuits neurals i visualitzar les interaccions de gran velocitat que es produeixen entre cèl · lules  en la rapidesa del pensament. Aquestes capacitats d’avantguarda, aplicada als sistemes simples i complexos, obrirà noves portes a la comprensió de com la funció cerebral està relacionada amb el comportament humà i l’aprenentatge, i els mecanismes de la malaltia cerebral.

Aquest mapeig cerebral  on hi col.laboraran vàries fundacions privades tardarà alguns anys en assolir el seu objectiu.

Emperò algú diu que l’objectiu final és aconseguir saber que és el que està pensant una persona.

Robert Zatorre, música el sistema nerviós, plaer i emocions.

Robert ZatorreRobert Zatorre argentí establert a Canadà és un dels majors experts mundials en l’estudi de com el cervell processa la música. L’any passat va demostrar que una melodia pot despertar sentiments d’eufòria i desig, com passa amb el menjar o el sexe, tot i no ser una necessitat biològica, cosulteu el post del nostre blog  “Qui canta el seu mal espanta“, quan la experimentem com molt agradable pot fer variar la taxa cardíaca, la respiració i la temperatura corporal. A més provoca l’alliberament del neurotransmissor dopamina en quantitats que es relacionen amb el grau de plaer que experimentem. Robert Zatorre, de l’Institut Neurològic de Montreal, al Ca­nadà, en la seva xerrada acom­panyat    d’un pianista, va expli­car com una regió específica de l’escorça cerebral s’activa en resposta a la música, fins i tot quan un només se la imagina. Aquesta àrea és més gruixuda en els experts musicals, una troballa que demostra la plas­ticitat del cervell.

Amb els primers compassos el nostre cervell allibera dopamina, una substància implicada en els sistemes de recompensa i plaer. Fins i tot abans d’escoltar, la mera imaginació de la melodia provoca sensacions plaents, recordeu el nostre article del nostre blog “La felicitat anticipatòria, dopamina i música“. L’any 2012 Zatorre va impartir una conferència per explicar com la música modela el cervell, convidat per la Societat Espanyola de Neurociència.

La música ens emociona i ens calma, ens ajuda a recordar (qui no té una cançó associada a una persona especial), com podeu observar la recurrència a l’evocació de records autobiogràfics és un aspecte fonamental, i també ens fa sentir plaer.

I els que toquen algun instrument tenen major volum de la substància grisa, com va explicar Robert Zatorre (Buenos Aires, 1955), catedràtic de Neurologia i Neurocirurgia de la Universitat McGill, director del Laboratori de Processament Auditiu l’Institut Neurològic de Montreal i cofundador del laboratori de investigació BRAMS (Brain, Music and Sound). Zatorre ha aconseguit unir afició (és organista) i treball. Aquest expert afirma que la música permet estudiar l’organització cerebral. Per això ha reunit un equip multidisciplinar (des psicòlegs a informàtics) que volen comprendre què és la música, per què existeix i per a què serveix.

I una de les claus per entendre i gaudir la música rau en la capacitat del nostre cervell per buscar patrons en tot el que ens envolta, que ens permet anticipar la continuació d’una melodia, una habilitat que també dispara la molècula del plaer (la dopamina ).

Zatorre ha destacat en la seva conferència la visió pionera de Santiago Ramón i Cajal, que ja va avançar el 1908, que l’entrenament musical canvia l’estructura del cervell. El gruix de les escorces auditiva i motora, relacionades amb l’audició i el moviment de les mans, respectivament, està augmentat, explica Zatorre en els qui practiquen música habitualment.

Igual que la música discorre al nostre cervell per circuits destinats a altres fins, com els del plaer, el seu processament té lloc en zones del cervell que s’han reciclat per permetre’ns experimentar emocions que ens arriben a través de l’oïda.

Conclusions :

No podem parlar de zones especialitzades del cervell dedicades a la música perquè crec que tot el cervell està dedicat a la música. Però sí que hi ha algunes. Per exemple, amb tècniques de neuroimatge hem observat neurones a l’escorça auditiva que responen a l’altura tonal. Els pacients amb lesions en aquesta regió tenen ‘amúsia‘, s’adonen del volum i la durada d’una nota, però no del to. No reconeixen les cançons i no saben per què a la gent li agrada tant la música.

 “Hi ha una zona del cervell, la regió parietal, que exerceix moltes funcions diferents i entre elles la de reconèixer un objecte en diferents orientacions. I aquesta capacitat està relacionada amb l’habilitat que tenim per agafar un objecte, ja que hem d’orientar la mà segons la posició de l’objecte. Nosaltres hem vist que aquesta mateixa regió del cervell també està activada quan hem de reconèixer un patró musical quan està en una clau diferent, per exemple en clau de do i fa. I ens preguntem per què i què tenia a veure això amb aquesta regió parietal implicada en la visió. Ens vam adonar que la teoria de reciclatge neuronal es pot aplicar també a la música. Quan un reconeix un objecte en diferents orientacions és perquè el cervell és capaç d’identificar les relacions entre els elements de l’objecte quan canvia de posició. És el mateix que passa amb la melodia, quan es trasllada d’una clau a una altra els elements han canviat, però la seva relació queda fixa. El còmput necessari per reconèixer aquesta melodia és la mateixa que s’usa per reconèixer un objecte. I és un exemple d’aquest reciclatge. De vegades em pregunten si el cervell ha evolucionat per a la música. No ho sé però no cal, ja que per aquest procés de reciclatge s’apliquen aquestes solucions a altres problemes diferents. I la música en certa manera destaca perquè utilitza moltes funcions que ja està representades al cervell, com aquesta funció de reconeixement visual, però també memòria, atenció, emoció. Sobretot les capacitats cognitives que tenim, hi ha alguna cosa en cadascuna d’elles i alguna cosa en la música que depèn d’aquestes funcions. Per això m’agrada estudiar-la, perquè utilitzem la música com una finestra per comprendre el funcionament del cervell.

En paral · lel amb la zona de Broca, relacionada amb el llenguatge, hi ha una regió frontal que és molt important per unir els sons en el temps. Per entendre una cançó és necessari un circuit que estableixi relacions entre les diferents notes. El cervell treballa amb la música com amb el llenguatge. Els sons individuals no representen res, però sí la relació entre ells: les notes formen acords, que formen melodies, que formen temes …

Efectes terapèutics de la música:

Sí que en té, però cal anar amb compte perquè té efectes terapèutics en determinades situacions sota certes circumstàncies amb certs casos clínics però no amb altres. Hi ha una tendència quan es parla de musicoteràpia que la música pot arreglar tot, però no és així. No és una poció màgica que de sobte una persona amb demència es recuperarà. No obstant això, hi ha investigacions bastant bones en afàsia, la dificultat d’alguns pacients amb dany cerebral per produir la paraula, en alguns d’ells, no en tots, amb una teràpia de cant poden arribar a parlar millor. La música pot facilitar l’expressió parlada en pacients que amb prou feines diuen una paraula. I amb el cant poden arribar a reproduir certes paraules que no poden pronunciar d’una altra manera.

Plasticitat neuronal i cervell de músics:

El que anomenem la plasticitat cerebral es refereix al fet que no és estàtic sinó que canvia la seva funció i estructura en funció de l’aprenentatge i l’experiència que un tingui. I quan un músic entrena i passa molts anys aprenent a tocar un instrument, s’aguditzen certs circuits en el cervell i en particular la part del cervell que controlen els dits i els sentits. Canvia la seva estructura i això és una cosa que Ramon i Cajal ja va predir el 1908, sense tenir cap prova. És sostenia que en un el cervell d’un músic havia d’haver algun canvi neuronal, que les neurones havien de canviar les seves connexions. I el millor és que ara el podem mesurar amb ressonància magnètica. I hem vist que en els músics el gruix cortical a la zona auditiva i motora és més gran que en una persona sense formació musical. Això vol dir que hi ha un canvi físic que permet l’execució de peces musicals perquè hi ha un control més fi dels músculs i desenvolupament més fi de l’oïda.

I què passa amb el cant?

És molt interessant perquè és el mateix mecanisme que utilitzem per parlar: els pulmons, les cordes vocals, tots els músculs de boca i llengua. Però passa una cosa diferent perquè el control del to és molt més important. En la parla es modula el to i canvia el sentit de la paraula, però no requereix la mateixa precisió que en el cant, fins i tot en llengua xinesa, on hi ha tons que puja i baixen i que signifiquen diferents coses. Però no cal que el to pugi una quarta o una cinquena, només que pugi. En el cant petites variacions en la modulació de la veu fan que desafinem. El sistema que controla és el mateix però la manera com es controla no.

I a nivell cerebral?

Hi ha més control del costat esquerre de cervell per la parla i del dret en el cant per controlar el to. Requereix un control major.

 Hi ha algun estudi que relacioni menor susceptibilitat a les malalties neurodegeneratives en persones que practiquen la música?

És una cosa que del que es parla bastant. Hi ha molts grups que ho estan estudiant. És possible que tingui un valor protector i és possible que fins i tot les persones sense formació musical, en la vellesa a ensenyar música els ajudi en algunes funcions mentals. Només cal cantar o tocar un instrument d’oïda. Les proves definitives encara no existeixen però hi ha molt interès en aquest tema de recerca que està molt actiu en moltes parts del món. I no oblidem a més que la música té molt a veure amb l’emoció. És un enorme facilitador de l’emoció i això té moltes implicacions. Entre altres, la plasticitat cerebral, perquè les connexions neuronals es produeixen més fàcilment quan hi ha un valor positiu. La qual cosa és lògic perquè l’aprenentatge ha de ser per reforçar la conducta positiva. Quan un aprèn fer alguna cosa ho farà si li dóna valor i és bo. Mentre que si produeix dolor el deixo de fer. Hi ha un mecanisme cerebral que reforcen els circuits del plaer, mentre interrompen els que ens produeixen dolor o pena. Per tant, en executar música, aquests circuits que ens donen plaer seran reforçats, la qual cosa crea aquestes connexions més importants.