Entrades

Conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música La música y su impacto en el cuerpo y la mente”

Drums

Dentro del ciclo de conferencias “La música y su impacto en el cuerpo y la mente” organizado por el Dr. Rodríguez-Fornells, hoy tendrá lugar en el CosmoCaixa la conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música, la ponente es ni nada más ni nada menos que VirginiaPenhune, si queréis saber más sobre la ponente os diremos que lidera el laboratorio  Penhune, el trabajo en el laboratorio Penhune se centra en la comprensión de los cambios plásticos en el cerebro humano relacionados con el aprendizaje motor y el rendimiento. El programa de investigación tiene tres ejes principales.

Virginia Penhune

Virginia Penhune

– El primero utiliza estructural y funcional de resonancia magnética para examinar el papel de las redes motoras en el aprendizaje y la memoria de la motricidad fina. Estamos particularmente interesados ​​en la identificación de las regiones del cerebro implicadas en el aprendizaje de los diferentes parámetros de movimiento, y en la integración auditivo-motor y la sincronización.

-El segundo eje de la investigación comprende los estudios cinemáticos de aprendizaje de habilidades motoras utilizando captura de movimiento en 3D que tienen por objeto la identificación de parámetros de movimiento específicos relacionados con el tiempo el movimiento y la corrección de errores.

– El tercer eje se centra en los estudios de desarrollo del aprendizaje de habilidades motoras. Este eje incluye estudios de niños y adultos mayores, así como a personas con formación musical. Los estudios actuales incluyen estudios de imágenes del cerebro y de comportamiento encaminadas a la identificación de un posible período sensible para la formación musical, así como estudios de la imitación del movimiento.

Los proyectos de investigación actuales incluyen:

1. Explorando el papel de la corteza motora y el cerebelo en diferentes fases de aprendizaje.
2. Pruebas del impacto de la formación musical temprana en la estructura y función del cerebro.
3. Examinar la relación entre la imitación motora y el aprendizaje motor.
4. El estudio de los cambios evolutivos en el aprendizaje motor y el rendimiento en los niños.
5. La exploración de los efectos del envejecimiento en el aprendizaje motor y la cinemática (con el Dr. K Li).
6. El examen de la base neural de la integración auditivo-motor (con el Dr. R Zatorre).

Manuel Martín-Loeches, conferencia sobre música, cerebro y comportamiento social en NeuroConcerts Universitat de Barcelona

“El cíngol anterior és una de les a penes 4 zones que més s’activen quan se sent un plaer intens a escoltar música, i resulta ser una zona primordial del cervell social (potser la més important): el jo, el altres, les meves intencions i les dels altres conflueixen en aquesta petita zona del cervell que s’activa quan sentim plaer escoltant música. Què millor vincle entre el social, lo personal i la música? Amb el plaer musical a més, es desactiven zones que tenen a veure amb l’agressivitat, la por o la ira: aquesta és una altra vinculació crucial entre la música i el social. ”
Importantíssima aportació per a tots els psicòlegs i musicoterapeutes.

Cíngul anterior.

Neuroconcert “Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura”

Vaig assistir al neuroconcert «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura». En aquesta sessió, inscrita en el marc del projecte NeuroUB, l’etnomusicòloga Sílvia Martínez, de l’ESMUC, de la qual podem dir que va ser una de les millors intervencions en conferències sobre musicoteràpia, (ens va encantar Sílvia!!), va abordar les relacions entre cultura i música, així com la seva influència en les relacions socials. Per la seva banda, el neurocientífic Manuel Martín – Loeches, de la Universitat Complutense de Madrid, del qual també ens va agradar moltíssim per aportar nous coneixements, va explicar els processos de cognició social en la producció i la percepció musical. L’acompanyament musical va anar a càrrec del Col·lectiu Brossa (grup d’himnes i cançons de guerra), una sensibilitat fantàstica i del grup Body Percussion, integrat per Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió) i Cris Ases (veu), són autenticament genials i ens va evidenciar tot el contingut teòric, gràcies.

Conclusions:

– Tothom és músic.

– La música és un factor social per construir i tenir consciència de grup. Factor identitari.

– És un “instrument” per transmatre emocions.

Sílvia Martínez etnomusicòloga de l’ESMUC.

– La música és un acte comunicatiu.

– Hi ha una part emocional.

– Música per coordinar un treball (remar, segar,…).

– La música serveix per sentir-se part d’un grup social.

– Música és un acte cultural, és un fet molt complexe.

– Les estrucutres o formes musicals ens comuniquen alguna cosa ? sempre és un debat obert però per exemple si anem a un club de tecno hem de fer una música determinada.

– La música és un element constitutiu i performatiu en el fet de crear societat, de crear xarxa social. Ex: la cantant de pop “mona” “guapa”, manté un rol de gènere dintre d’un grup social.

– Himnes nacionals, himnes esportius,…cohesionen el grup.

– La música és so humanament organitzat.

– La música es crea en un context cultural i té uns patrons formals i estètics valorables en aquell ambient cultural específic, per exemple música de tribus africanes s’han d’entendre en el seu context cultural.

– A la música no hi ha persones aptes i no aptes, tothom és músic.

-.En un cocnert de música clàssica escoltem i callem, els músics tenen títol professional, tothom hauria de disfrutar de la música i no estar inhibint els moviments rítmics que el nostre cos necessita realitzar de forma natural.

– A la nostra societat occidental quan més abstracta és la música, com ara la música clàssica, és més valorada, la valorem com més transccendent i més sublim.

– La cultura d’algunes societats ha anat inhibint el moviment que de forma natural realitzem al tocar un instrument. “Hi ha hagut una castració del moviment“.

– L’orquestra Simfónica Simón Bolívar de Venezuela es deixa endur pel moviment del cos, no estan estàtics, i tenen molt d’èxit, l’empatia amb el públic és màxima. Us imagineu en un concert per infants que els nens no es poguessin moure, ni balalr,…pensaríem que és anti-natural.

 

 

Manuel Martín Loeches

Psicobiòleg centrat en l’estudi de l’evolució humana. Ens ha parlat sobre Cervell musical i cervell social.

– La música té una utilitat adaptativa.

– Els nadons ja mostren predisposició a la música.

– És un tret universal i específic en la espècie humana.

– Les nanes són universals.

– La música fomenta la cohesió social.

– El córtex cerebral es relaciona amb la magnitud del grup social, els ximpazees tenen una mitjana de 70 a 80 individus en el grup social, en humans de mitjana hi ha 150 individus de mitjana.

– El cervell social detecta: emocions, interaccions i reaccions.

– Importància del cíngul anterior, implicat en funcions cognitives racionals, com ara l’anticipació del premi, presa de decisions, empatia i emociones., neurones von economo.

– Quan escoltem música que ens és intensament plaentera s’inhibeix l’àrea cerebral implicada amb la por i l’agressivitat, i això afavoreix la cohesió social.

– El ritme necessita coordinació motora i auditiva.

– El llenguatge són emocions motores que tenen com guia i propòsit un estímul auditiu complex.

– L’única espècie capaç de portar el ritme és l’espècie humana.

– Els nens són capaços de seguir el ritme quan hi ha una persona que els hi marca, no en canvi quan és un estímul sonor o un robot amb un braç mecànic percutint.

– Les emocions modulen de manera important l’excitabilitat del córtex motor, oi que quan esteu tristos i abtuts no teniu ganers de moure-us i en canvi quan esteu eufòrics salteu i crideu d’alegria ?, per posar exemples senzills.

– Quan imaginem moviments els estem produint a nivell d’escorça motora.

–  Ballem quan veiem altres que ballen. Augmenta l’excitabilitat de la zona motora específica del córtex. La capacitat d’empatia potencia la ressonància motora.

– El cervell social ens permet ballar, cantar i tocar un instrument, sentim plaer en el propi cos tan sols veient com ballen altres.

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Zygote Body una web pels amant de l’anatomia del cos humà

Us deixem un link a una web on els amants de l’anatomia humana disfrutareu moltissim.

Podeu anar superposant capes de la zona del cos que vulgueu.

http://www.zygotebody.com/

CEM María Grever participa a la Gala Benèfica Parets contra el càncer 2013

Dissabte 20 d’Abril varem participar a la gala benèfica de Parets contra el Càncer, al Teatre Can Rejoler de Parets.

Volem agraïr a totes les entitats participants i a tots els assistents pel seu suport incondicional i per demostrar que tenen valors de solidaritat i de cooperació.

La nostra escola vol oferir quatre sessions de musicoteràpia a l’associació Parets contra el Càncer.

Junts vencerem aquesta malaltia !!.

Força i música a tothom.

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013

Musicoteràpia i emocions amb el Dr. Oliver Sacks

En aquest video de la Columbia University Center veureu el neuròleg OLiver Sacks, explicant que de petit a ell li agradava tocar música de Bach, per tan com ja hem explicat moltes vegades en aquest blog, el Dr. Sacks va crear uns lligams emocionals amb aquesta música, que l’han acompanyat al llarg de la vida.

Analitzaran un scanner cerebral a partir de l’estimulació amb música de Bach i música de Beethoven que guarden una certa similitud quant a la forma, emperò com demostrarà el scanner els resultats són absolutament diferents. Quan el cervell del Dr. Sacks processa música de Bach hi ha un activació de la aprt dreta de l’amígdala, implicada en en les emocions com ja sabeu, en canvi amb la música de Beethoven, no hi ha aquesta activitat.

En un altre moment de l’expereiment el Dr. Sacks no sap a quin compositor correspon les dues peces que està escoltant, si a Bach o Beethoven, emperò analitzant el scanner veiem que l’activitat cerebral és molt més àmplia amb la música de Bach que la de Beethoven. La conclusió és que el cervell pot diferenciar-ho però el Dr. no ho verbalitza.

Daniel Levitin extracte de la conferència The world in six songs

– Els neandertals tenien una forma de comunicació musical, tenien variacions en el to i el ritme, no tenia paraules, però tenia una prosodia que permetia comunicar fets emocionals.

– Els ximpazees es comuniquen també amb alteracions del to i del ritme, és una comunicaó holísitica.

– La música ens produeix sensacions d’alegria, tristor, joia, sentit de pertinença a un grup,…i tothom ho ha experimentat al llarg de la seva vida.

– Sabieu que l’única espècie de mamífers que pot coordinar el seus moviments amb la el ritme musical és l’espècies humana ?.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge, quan li diem a una persona que s’estiri per realitzar-li una tècnica de neuroimatge, quan escolta música s’activa la seva àrea primària motora, li costa molt a una persona tot i estar estirada estar quieta, vol seguir el ritme.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge sabem que quan estimulem amb estímuls auditius una persona les àrees filogenèticament més antigues, com ara el cerebel, el tronc de l’encefal, el pont troncoencefàlic s’activen abans que les filogenèticament  menys evolucionades, com ara l’àrea del llenguatge.

– Al llarg de la història la música ha anat unida sempre al ball, no ha estat fins ara que s’ha anat separant, encara avui en moltes cultures música i dansa s’entenen com una sola paraula.

– No podem fer música sense moviment, quan parlem o quan cantem hi ha moviment.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XyweM3CH-u0]

Dra. Àngels Bayés cap de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon rep a l’Àrea de Musicoteràpia CEM María Grever

Dra Bayés Andrea i Joan la Teknon 2Quin tracte més exquisit i més excels ens ha dispensat avui la Dra. Àngels Bayés i tot el seu equip a la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon, quan l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever hem assistit a aquesta trobada.

La varem tenir de professora al Màter de Musicoteràpia i recordem aquella classe d’un altíssim nivell i d’una professionalitat excelsa, i de feia temps comentavem al despatx de musicoteràpia que seria una gran oportunitat establir una trobada amb la Dra. Bayés, finalmet ho hem aconseguit i ha estat una de les trobades més profitoses i més plaents de l’any.

Quant al contingut de la trobada, en que ens ha parlat sobre els avenços sobre el tractament de la malaltia del Parkinson, també ha estat molt profitós, la Dra. ha remarcat la importància del fet que s’està desenvolupant un projecte a nivell Europeu anomenat Rempark, que voldríem detallar i divulgar més endavant amb la Dra. Bayés.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=CMyiXGXw4MM&w=560&h=315]

 

 

Savants Musicals: Derek Amato

En el cas d’avui us explicarem com en Derek Amato , un dia jugant i corrent per la piscina amb els seus amics va relliscar i va picar amb el cap, aquella mateixa tarda era hospitalitzat.

Una vegada va sortir de l’hospital se’n va anar aveure un amic seu va asseure’s davant del piano del seu amic i va començar a tocar excel.lentment.

Aquí us deixem una sèrie de videos que il.lustren el succeït, veureu com el sotmeten a una ressonància amgnètica per analitzar-li el seu cervell, i es comprovarà que no té cap alteració.

[youtube=http://youtu.be/dxRBxK9xlyI]

[youtube=http://youtu.be/TarUCbKWeXM]

[youtube=http://youtu.be/GE3SXh5mmyI]

[youtube=http://youtu.be/AbPyxX5t-IE]

Savants musicals: Kim Peek

En aquest video coneixereu en Kim Peek persona que va inspirar al guionista de la pel.lícula Rainman protagonitzada per Dustin Hoffman i Tom Cruise.

Una persona que memoritza qualsevol dada, així com qualsevol nota de qualsevol instrument de qualsevol peça musical. Cap al final del video veureu la preocupació del pare pel feet que no pot portar el fill a veure ccap concert de música clàssica perquè en cas que es cometi algun error per part d’un músic en alguna nota en Kim s’aixeca i diu què està passant.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=myGKyS940Ac&feature=endscreen]