Entrades

Els nadons comprenen la música

Va ser un honor conèixer i compartir coneixements amb la gran investigadora Sandra Trehub. Ahir Eduard Punset, sempre amb el seu bon criteri científic i cultural, la va entrevistar en sel seu programa televisiu Redes.

Us volem deixar un resum de les conclusions més destacades així com un link al programa.

Conclusions:

– Regulació emocional: escollim un estil musical o un altre segons el nostre estat (per a calmar-nos o energitzar-nos).

– A totes les cultures la música té una funció social indiscutible (acompanya els grans events vitals com casaments, defuncions…).

– La música va lligada al moviment i la dansa.

– Tenim una predisposició genètica per a la música, però també es pot entrenar.

– De manera innata percebem patrons auditius -ritmes i melodies-, i a mesura que creixem, es veu mediada culturalment.

– Els nadons són capaços de diferenciar variacions en l’estructura, melodia i ritme de les cançons

– Als 6 mesos d’edat, un nadó pot diferenciar músiques de diferents cultures millor que els adults.

– Els nadons recorden millor les cançons cantades que no pas escrites.

– Les cançons de bressol ténen les mateixes característiques a totes les cultures: tempo lent, tonalitats molt altes, repeticions i ritmes regulars.

– Les cançons de bressol estableixen un lligam emocional molt fort entre la mare i el nadó, ja què transmeten sensació de protecció i amor.

– S’ha demostrat que les cançons de bressol són més efectives que les paraules per a reduïr els nivells d’estrès en els nadons (veure l’estudi de Joanne Loewy).

– A partir de l’any d’edat, els nens comencen a ser partíceps de les representacions de les seves mares: omplen els buits a les cançons, es mouen al ritme.

– Els nadons recorden i detecten millor els canvis en els patrons musicals consonants. Tot i això, no mostren preferències entre patrons musicals consonants i dissonants.

– Les mares fan servir una prosòdia específica quan parlen amb els seus nadons, ja què de manera intuïtiva busquen connectar emocionalment amb ells.

– Les mares de cultures occidentals o urbanes, tendeixen a fer preguntes als nadons (per exemple, “vols anar al parc?”), cosa que fa que hi hagi una elevació del to la final de la frase i els nens mantinguin l’atenció.

– Estem biològicament predisposats a cuidar les cries, i això implica contacte físic i música.

– La mare/cuidadora són les qui regulen les emocions del nadó.

El vincle emocional que crea la música és un mitjà de comunicació tan universal com el llenguatge”. Sandra Trehub.

 

L'Àrea de Musicoteràpia CEM Maria Grever amb Sandra Trehub al CosmoCaixa

L’Àrea de Musicoteràpia CEM Maria Grever amb Sandra Trehub al CosmoCaixa

 

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

Daniel Levitin extracte de la conferència The world in six songs

– Els neandertals tenien una forma de comunicació musical, tenien variacions en el to i el ritme, no tenia paraules, però tenia una prosodia que permetia comunicar fets emocionals.

– Els ximpazees es comuniquen també amb alteracions del to i del ritme, és una comunicaó holísitica.

– La música ens produeix sensacions d’alegria, tristor, joia, sentit de pertinença a un grup,…i tothom ho ha experimentat al llarg de la seva vida.

– Sabieu que l’única espècie de mamífers que pot coordinar el seus moviments amb la el ritme musical és l’espècies humana ?.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge, quan li diem a una persona que s’estiri per realitzar-li una tècnica de neuroimatge, quan escolta música s’activa la seva àrea primària motora, li costa molt a una persona tot i estar estirada estar quieta, vol seguir el ritme.

– Gràcies a les tècniques de neuroimatge sabem que quan estimulem amb estímuls auditius una persona les àrees filogenèticament més antigues, com ara el cerebel, el tronc de l’encefal, el pont troncoencefàlic s’activen abans que les filogenèticament  menys evolucionades, com ara l’àrea del llenguatge.

– Al llarg de la història la música ha anat unida sempre al ball, no ha estat fins ara que s’ha anat separant, encara avui en moltes cultures música i dansa s’entenen com una sola paraula.

– No podem fer música sense moviment, quan parlem o quan cantem hi ha moviment.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XyweM3CH-u0]

Dra. Àngels Bayés cap de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon rep a l’Àrea de Musicoteràpia CEM María Grever

Dra Bayés Andrea i Joan la Teknon 2Quin tracte més exquisit i més excels ens ha dispensat avui la Dra. Àngels Bayés i tot el seu equip a la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon, quan l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever hem assistit a aquesta trobada.

La varem tenir de professora al Màter de Musicoteràpia i recordem aquella classe d’un altíssim nivell i d’una professionalitat excelsa, i de feia temps comentavem al despatx de musicoteràpia que seria una gran oportunitat establir una trobada amb la Dra. Bayés, finalmet ho hem aconseguit i ha estat una de les trobades més profitoses i més plaents de l’any.

Quant al contingut de la trobada, en que ens ha parlat sobre els avenços sobre el tractament de la malaltia del Parkinson, també ha estat molt profitós, la Dra. ha remarcat la importància del fet que s’està desenvolupant un projecte a nivell Europeu anomenat Rempark, que voldríem detallar i divulgar més endavant amb la Dra. Bayés.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=CMyiXGXw4MM&w=560&h=315]

 

 

Savants Musicals: Derek Amato

En el cas d’avui us explicarem com en Derek Amato , un dia jugant i corrent per la piscina amb els seus amics va relliscar i va picar amb el cap, aquella mateixa tarda era hospitalitzat.

Una vegada va sortir de l’hospital se’n va anar aveure un amic seu va asseure’s davant del piano del seu amic i va començar a tocar excel.lentment.

Aquí us deixem una sèrie de videos que il.lustren el succeït, veureu com el sotmeten a una ressonància amgnètica per analitzar-li el seu cervell, i es comprovarà que no té cap alteració.

[youtube=http://youtu.be/dxRBxK9xlyI]

[youtube=http://youtu.be/TarUCbKWeXM]

[youtube=http://youtu.be/GE3SXh5mmyI]

[youtube=http://youtu.be/AbPyxX5t-IE]

Savants musicals: Kim Peek

En aquest video coneixereu en Kim Peek persona que va inspirar al guionista de la pel.lícula Rainman protagonitzada per Dustin Hoffman i Tom Cruise.

Una persona que memoritza qualsevol dada, així com qualsevol nota de qualsevol instrument de qualsevol peça musical. Cap al final del video veureu la preocupació del pare pel feet que no pot portar el fill a veure ccap concert de música clàssica perquè en cas que es cometi algun error per part d’un músic en alguna nota en Kim s’aixeca i diu què està passant.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=myGKyS940Ac&feature=endscreen]

Savants Musicals: Leslie Lemke

El cas del savant Leslie Lemke que ni tan sols parla amb els pares però pot tocar un concert per piano tan sols.

També pot cantar cançons de memòria.

La mare adoptiva ens explica que en Leslie gairebé ni podia caminar quan era petit, tremolava tot ell.

La mare explica com li van comprar un piano i ella s’assentava amb ell i li agafava un dit i li tocava notes a l’atzar.

Als setze anys encara no parlava i dificilment es mantenia en peu.

Els pares a l’edat que ell tenia setze anys, una nit van anar a dormir i van començar a sentir música, la dona li va dir al marit si s’havia apagat el televisor i el marit va dir que si, la dona es va aixecra creient que anava a parar el televisor, però es va trobar al Leslie que s’havia aixecat del llit i havia anat caminant fins el piano i estava tocant. La mare es pregunta com ho podia haver fet si encara li costava molt mantenir-se en peu.

La primera vegada que en Leslie va plorar va ser a l’edat de divuit anys a la cadira del piano.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=O4nLmI06Hwg]

La primera cançó de bressol a la University of Tennessee Medical Center, música de violí pels nounats

Ens agradaria dedicar aquest post al nostre benvolgut director Ernesto Briceño.

Veieu aquesta interessant iniciativa a la Universitat de Tennesse amb nadons prematurs.

Quins objectius volen assolir per afavorir el desenvolupament dels nadons prematurs.

Intenten recrear el ventre de la mare, perquè sentin protecció i confort.

Pels pares són jornades molt extenuants.

Aquesta música de violí pot ser l’espurna per començar a desenvolupar el cervell del nadó.

El Dr. Kirk Bass cocnclou que quan més estimulats estiguin i més interacció tinguin els nens millorarà la seva plasticitat neuronal i es podrà desenvolupar millor el cervell.

El violinista que toca voluntariament descriu com alguns nadons cerquen d’on vé la música, a l’igual que l’enfermera en cap que descriu una petitona que va reaccionar girant el cap i tothom de l’esquip va començar a aplaudir.

 

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

 

OBJECTIUS: Música garavada pot provocar sobreestimulació en UCIN. Els elements en viu de la música com el ritme, la respiració, i cançons de bressol preferides dels pares  poden afectar la funció fisiològica (per exemple, ritme cardíac i respiratori els nivells de saturació d’oxigen i els nivells d’activitat) i la funció de desenvolupament (per exemple, la son, la conducta alimentària i l’augment de pes ) en els nadons prematurs.

MÈTODES: Un assaig clínic aleatori multicèntric de 272 nens prematurs amb edat ≥ 32 setmanes amb la síndrome de dificultat respiratòria, sèpsia clínica i / o SGA (petit per l’edat gestacional) va servir com el seu propi control en 11 UCIN. Els nadons van rebre 3 intervencions per setmana en un període de 2 setmanes, es van recollir les dades de les variants fisiològiques i de desenvolupament abans, durant i després de les intervencions o cap intervenció ,diàriament durant un període de 2 setmanes.

RESULTATS: Tres intervencions musicals en viu van mostrar canvis en la freqüència cardíaca interactiva amb el temps. Freqüències cardíaques més baixes van ocórrer durant la cançó de bressol (P <0,001) i la intervenció del ritme (P = 0,04). El reflexe de succió va mostrar diferències amb intervencions sonores rítmiques (p = 0,03). Gravacions de respiracions profundes i pausades, mostrava freqüències cardíaques inferiors després de la intervenció (p = 0,04) i les diferències en els patrons de la son (P <0,001). La ingesta calòrica (P = 0,01) i el reflexe de succió (P = 0,02) van ser més grans amb nanes preferides pels pares. La música va ajudar a disminuir la percepció d’estrès parental (P <0,001).

CONCLUSIONS: L’ús terapèutic informat, intencional de so en viu i cançons preferides de bressol dels pares i aplicades per un musicoterapeuta certificat pot influir en la funció cardíaca i respiratòria. Arrossegades amb d’un nadó prematur observat signes vitals, el so i la cançó de bressol pot millorar els hàbits alimentaris i els patrons de succió i pot augmentar els períodes prolongats d’estats d’alerta tranquil · la.

Esquema

– L’estudi s’ha dut a terme en 11 hospital dels USA.

– A les sales de parts prematurs hi ha molt estrés sonor, enfermeres, monitors, alarmes, “bip-bip’s”,…

– S’ha monitoritzat en directe les variables fisiològiques del nadó quan els pares li cantaven.

– El millor és música en directe ja que pot ser ajustada al moment.

– S’utilitza l’ocean drum i el gato drum.

– Els musicoterapeutes demanen als pares la seva cançó preferida, sigui una nana o no.

-Els musicoterapeutes ajuden als pares a convertir les cançons en nanes.

– La música estabilitza el batec del cor dels neonats.

– Incrementa l’absorció d’oxigen.

– Millora el reflexe de succió necessari per una bona nutrició del neonat.

– Millora la qualitat del son.

– Treballen molt units a les families, que sempre es mostren molt col.laboratives.

– Les mares estan molt ansioses i és un dels objectiu dels musicoterapeuta, reduir l’ansietat.

Angela Ferraiuolo MA, MT-BC

Els nadons que escolten cançons que els seus pares han triat han tingut millor comportament alimentari i va guanyar més calories que els que van sentir “Twinkle, Twinkle, Little Star”. Però els nadons “Twinkle” tenien una mica més de saturació d’oxigen a la sang. La música també va reduir l’estrès parental, segons l’estudi.

Els infants hospitalitzats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals pateixen estrès fisiològic i emocional, ja que pateixen de part prematur i complicacions posteriors, la separació dels cuidadors i els procediments mèdics dolorosos. El dolor i l’estrès en els nens de la UCIN es mesuren fisiològicament a través dels signes vitals i les escales de dolor neonatal. Les  intervencions de musicoteràpia centrant-se en els signes vitals de la infantils i arrossegat al bebè, són eficaços en la reducció dels nivells d’estrès, augmentant per tant la regulació fisiològica, així com proporcionar una experiència d’unió per al nen i el cuidador.

Son, memòria i estimulació sonora

Un post, el d’avui en que parlarem del son, la memòria i l’estimulació sonora recollit en un estudi que han fet a Alemanya, concretament el Dr. Jan Born i el seu equip de la UNiversitat  http://www.uni-tuebingen.de/.

Es pot ajudar al cervell a tenir millor memòria ?. Podem estimular auditivament el cervell per tal que millori la seva memòria ?

Els investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) s’han basat en el fet que les oscil · lacions lentes en l’activitat cerebral, que es produeixen durant l’anomenada ona lenta del son, són crítiques per retenir records.

Els científics han descobert que la reproducció de sons sincronitzats amb el ritme de les oscil · lacions cerebrals lentes en les persones que estan dormint millora aquestes oscil · lacions i augmenta la seva memòria, el que suposa una manera senzilla i no invasiva d’influir en l’activitat del cervell humà per millorar el son i la memòria.

Les oscil · lacions en l’activitat cerebral són crítiques per retenir records “La qüestió està en la simplicitat d’aplicar l’estimulació auditiva a baixes intensitats, un enfocament que és alhora pràctic i ètic, si es compara, per exemple, amb l’estimulació elèctrica i , per tant, representa una eina senzilla per a la pràctica clínica per millorar els ritmes del son “, assenyala Jan Born, un dels autors d’aquesta investigació.

El doctor Born i els seus col · legues van realitzar les seves proves en 11 individus en diferents nits, durant les quals van ser exposats a estímuls sonors o estímuls simulats. Quan els voluntaris van ser exposats als sons estimulants que estaven en sincronia amb el ritme del cervell d’oscil · lació lenta, eren més capaços de recordar associacions de paraules que havien après la nit anterior, mentre que l’estimulació fora de la fase del ritme d’oscil · lació lenta del cervell va ser ineficaç.

És important destacar que l’estimulació sonora és eficaç només quan es produeixen els sons en sincronia amb el ritme constant d’oscil · lació lenta durant el son profund. Llancem els estímuls acústics cada vegada que es produïa una oscil · lació lenta i d’aquesta manera hem estat capaços de enfortir l’oscil · lació lenta, mostrant major amplitud i que es produïssin durant períodes més llargs “, explica Born.

Els investigadors sospiten que aquest enfocament també podria ser utilitzat en general per millorar el son.

[youtube=http://youtu.be/DHDpOlWtyEg]

Anotacions de la conferència “Formació de memòries durant el son”:

– No hi ha aprenentatge sense memòria prèvies en el cervell.

– Les funcions de la memòria s’han de dividir en tres parts:

Codificació o registre: recepció, processament i combinació de la informació rebuda,  emmagatzematge: creació d’un registre permanent de la informació codificada, recuperació o recol · lecció: evocant de nou la informació emmagatzemada en resposta a algun senyal per a ús en un procés o activitat.

– L’emmagatzematge esdevé principalment durant el son, al contrari de la codificació i la recuperació es donen quan estem desperts.

– Es pregunta per què la conservació o emmagatzematge de memòries de llarg termini esdevé durant el son.

– No tots els events viscuts són necessaris d’emmagatzemar a la memòria de llarg termini.

L’hipocamp té un paper important en la formació de nous records sobre els esdeveniments experimentats (memòria episòdica o autobiogràfica). –

– Part d’aquesta funció és la participació de l’hipocamp en la detecció de nous esdeveniments, llocs i estímuls.

– Alguns investigadors consideren l’hipocamp com a part d’un sistema més gran en el lòbul medial temporal  responsable de la memòria declarativa general (memòries que poden ser verbalitzats explícitament-s’inclouen aquí, per exemple, la memòria de dades, a més de la memòria episòdica).