Entrades

Reportatge sobre el campus d’estiu de l’Associació de Síndrome de Williams

– Campus d’estiu a Michigan amb Síndrome de Williams, organitzat per l’Associació Americana. Us deixem el link per si en voleu conèixer més informació: http://www.williams-syndrome.org/camps

– Transtorn genètic en el cromosoma 7 on manquen 25 gens.

– Parlen de la hiperacúsia, els hi molesten els volums alts i els sons estridents.

– Ens parlen del seu talent per la música, la seva musicofília és absoluta.

– Hipersociabilitat, “volem ser els teus amics”.

– En un experiment on un adult simula  que es fa mal un nen normal no s’acosta per ajudar-lo, en canvi un nen amb Síndrome de Williams s’acosta i l’intenta curar.

– Els hi encanta ballar.

– L’entrevistador es questiona si el Síndrome de Williams i aquesta bondat és un do i si els demés hauríem d’apendre d’aquests comportaments sociables.

– La Dra. Helen Tager-Flusberg de la Universitat de Boston porta 20 anys treballant amb nens amb Síndrome de Williams.

Conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música La música y su impacto en el cuerpo y la mente”

Drums

Dentro del ciclo de conferencias “La música y su impacto en el cuerpo y la mente” organizado por el Dr. Rodríguez-Fornells, hoy tendrá lugar en el CosmoCaixa la conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música, la ponente es ni nada más ni nada menos que VirginiaPenhune, si queréis saber más sobre la ponente os diremos que lidera el laboratorio  Penhune, el trabajo en el laboratorio Penhune se centra en la comprensión de los cambios plásticos en el cerebro humano relacionados con el aprendizaje motor y el rendimiento. El programa de investigación tiene tres ejes principales.

Virginia Penhune

Virginia Penhune

– El primero utiliza estructural y funcional de resonancia magnética para examinar el papel de las redes motoras en el aprendizaje y la memoria de la motricidad fina. Estamos particularmente interesados ​​en la identificación de las regiones del cerebro implicadas en el aprendizaje de los diferentes parámetros de movimiento, y en la integración auditivo-motor y la sincronización.

-El segundo eje de la investigación comprende los estudios cinemáticos de aprendizaje de habilidades motoras utilizando captura de movimiento en 3D que tienen por objeto la identificación de parámetros de movimiento específicos relacionados con el tiempo el movimiento y la corrección de errores.

– El tercer eje se centra en los estudios de desarrollo del aprendizaje de habilidades motoras. Este eje incluye estudios de niños y adultos mayores, así como a personas con formación musical. Los estudios actuales incluyen estudios de imágenes del cerebro y de comportamiento encaminadas a la identificación de un posible período sensible para la formación musical, así como estudios de la imitación del movimiento.

Los proyectos de investigación actuales incluyen:

1. Explorando el papel de la corteza motora y el cerebelo en diferentes fases de aprendizaje.
2. Pruebas del impacto de la formación musical temprana en la estructura y función del cerebro.
3. Examinar la relación entre la imitación motora y el aprendizaje motor.
4. El estudio de los cambios evolutivos en el aprendizaje motor y el rendimiento en los niños.
5. La exploración de los efectos del envejecimiento en el aprendizaje motor y la cinemática (con el Dr. K Li).
6. El examen de la base neural de la integración auditivo-motor (con el Dr. R Zatorre).

“El sello indeleble, pasado, presente y futuro del ser humano” Juan Luis Arsuaga y Manuel Martín-Loeches

Un libro muy interesante de los psicobiólogo Juan Luis Arsuaga y Manuel Martín-Loeches.

Hemos tardado 3.800 millones de años en aparecer.

Sabíais que la única especie con blanco en los ojos es la raza humana.

¿ Por qué nos ponemos colorados ?.

No tenemos grandes caninos.

[youtube=http://youtu.be/Ob669THmkao]

Manuel Martín-Loeches, conferencia sobre música, cerebro y comportamiento social en NeuroConcerts Universitat de Barcelona

“El cíngol anterior és una de les a penes 4 zones que més s’activen quan se sent un plaer intens a escoltar música, i resulta ser una zona primordial del cervell social (potser la més important): el jo, el altres, les meves intencions i les dels altres conflueixen en aquesta petita zona del cervell que s’activa quan sentim plaer escoltant música. Què millor vincle entre el social, lo personal i la música? Amb el plaer musical a més, es desactiven zones que tenen a veure amb l’agressivitat, la por o la ira: aquesta és una altra vinculació crucial entre la música i el social. ”
Importantíssima aportació per a tots els psicòlegs i musicoterapeutes.

Cíngul anterior.

Presentació de “Música y cerebro una pareja saludable” d’en Jordi Jauset

Neuroconcert “Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura”

Vaig assistir al neuroconcert «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura». En aquesta sessió, inscrita en el marc del projecte NeuroUB, l’etnomusicòloga Sílvia Martínez, de l’ESMUC, de la qual podem dir que va ser una de les millors intervencions en conferències sobre musicoteràpia, (ens va encantar Sílvia!!), va abordar les relacions entre cultura i música, així com la seva influència en les relacions socials. Per la seva banda, el neurocientífic Manuel Martín – Loeches, de la Universitat Complutense de Madrid, del qual també ens va agradar moltíssim per aportar nous coneixements, va explicar els processos de cognició social en la producció i la percepció musical. L’acompanyament musical va anar a càrrec del Col·lectiu Brossa (grup d’himnes i cançons de guerra), una sensibilitat fantàstica i del grup Body Percussion, integrat per Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió) i Cris Ases (veu), són autenticament genials i ens va evidenciar tot el contingut teòric, gràcies.

Conclusions:

– Tothom és músic.

– La música és un factor social per construir i tenir consciència de grup. Factor identitari.

– És un “instrument” per transmatre emocions.

Sílvia Martínez etnomusicòloga de l’ESMUC.

– La música és un acte comunicatiu.

– Hi ha una part emocional.

– Música per coordinar un treball (remar, segar,…).

– La música serveix per sentir-se part d’un grup social.

– Música és un acte cultural, és un fet molt complexe.

– Les estrucutres o formes musicals ens comuniquen alguna cosa ? sempre és un debat obert però per exemple si anem a un club de tecno hem de fer una música determinada.

– La música és un element constitutiu i performatiu en el fet de crear societat, de crear xarxa social. Ex: la cantant de pop “mona” “guapa”, manté un rol de gènere dintre d’un grup social.

– Himnes nacionals, himnes esportius,…cohesionen el grup.

– La música és so humanament organitzat.

– La música es crea en un context cultural i té uns patrons formals i estètics valorables en aquell ambient cultural específic, per exemple música de tribus africanes s’han d’entendre en el seu context cultural.

– A la música no hi ha persones aptes i no aptes, tothom és músic.

-.En un cocnert de música clàssica escoltem i callem, els músics tenen títol professional, tothom hauria de disfrutar de la música i no estar inhibint els moviments rítmics que el nostre cos necessita realitzar de forma natural.

– A la nostra societat occidental quan més abstracta és la música, com ara la música clàssica, és més valorada, la valorem com més transccendent i més sublim.

– La cultura d’algunes societats ha anat inhibint el moviment que de forma natural realitzem al tocar un instrument. “Hi ha hagut una castració del moviment“.

– L’orquestra Simfónica Simón Bolívar de Venezuela es deixa endur pel moviment del cos, no estan estàtics, i tenen molt d’èxit, l’empatia amb el públic és màxima. Us imagineu en un concert per infants que els nens no es poguessin moure, ni balalr,…pensaríem que és anti-natural.

 

 

Manuel Martín Loeches

Psicobiòleg centrat en l’estudi de l’evolució humana. Ens ha parlat sobre Cervell musical i cervell social.

– La música té una utilitat adaptativa.

– Els nadons ja mostren predisposició a la música.

– És un tret universal i específic en la espècie humana.

– Les nanes són universals.

– La música fomenta la cohesió social.

– El córtex cerebral es relaciona amb la magnitud del grup social, els ximpazees tenen una mitjana de 70 a 80 individus en el grup social, en humans de mitjana hi ha 150 individus de mitjana.

– El cervell social detecta: emocions, interaccions i reaccions.

– Importància del cíngul anterior, implicat en funcions cognitives racionals, com ara l’anticipació del premi, presa de decisions, empatia i emociones., neurones von economo.

– Quan escoltem música que ens és intensament plaentera s’inhibeix l’àrea cerebral implicada amb la por i l’agressivitat, i això afavoreix la cohesió social.

– El ritme necessita coordinació motora i auditiva.

– El llenguatge són emocions motores que tenen com guia i propòsit un estímul auditiu complex.

– L’única espècie capaç de portar el ritme és l’espècie humana.

– Els nens són capaços de seguir el ritme quan hi ha una persona que els hi marca, no en canvi quan és un estímul sonor o un robot amb un braç mecànic percutint.

– Les emocions modulen de manera important l’excitabilitat del córtex motor, oi que quan esteu tristos i abtuts no teniu ganers de moure-us i en canvi quan esteu eufòrics salteu i crideu d’alegria ?, per posar exemples senzills.

– Quan imaginem moviments els estem produint a nivell d’escorça motora.

–  Ballem quan veiem altres que ballen. Augmenta l’excitabilitat de la zona motora específica del córtex. La capacitat d’empatia potencia la ressonància motora.

– El cervell social ens permet ballar, cantar i tocar un instrument, sentim plaer en el propi cos tan sols veient com ballen altres.

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Cordes del Món amb Ernesto Briceño, Associació Catalana de Síndrome de Williams, Institut Català de Musicoteràpia amb Nuri Escudé, Museu Etnològic de Barcelona amb Enric Miró, Dídac Ruiz, Ramón Galera tècnic de so de l'empresa Zona i Serveis i Àrea de musicoteràpia de l'escola de música María Grever amb Andrea Valverde i Joan Capafons al concert interactiu de musicoteràpia a Parets del Vallès el dia 28-4-2013 a la sala Basart de la Cooperativa de Parets del Vallès.

Concert Interactiu de Musicoteràpia amb Cordes del Món, Associació Catalana Síndrome de Williams, Museu Etnològic de Barcelona, Dídac Ruiz, Institut Català de Musicoteràpia, empresa de so Zona i Serveis i l’Àrea de Musicoteràpia Escola de Música María Grever.

Volem agraïr molt efusivament per fer possible aquest dia tan meravellós a:

Juan Carlos Soto: Gràcies infinites per la teva dedicació i sensibilitat envers la música. Ets un gran organitzador 😉

Juanjo Serrano: Gràcies infinites per la teva ajuda i col.laboració guitarrística en el concert, la propera vegada et volem més a prop, petons i abraçades.

Elvira Trabado: Gràcies per la teva paciència, comprenssió, simpatia, tranquil.litat… no hi ha paraules suficients, T’estimem!!.

Angel Torres: Olé tú !! gràcies per la teva paciència, comprenssió i alegria, ets un pilar del CEM María Grever.

Yaneisy Martínez: La teva veu va donar color i màgia a un dia plè d’emocions i sentiments, gràcies per compartir el teu talent.

Jordi Orobitg: Gràcies per la teva sensibilitat, col.laboració i per inmortalitzar aquest moment.

David Picón: Gràcies David pel teu esforç, el teu talent i la teva sensibilitat, va ser una gran sort.

Ramón Galera de l’empresa de so Zona i Serveis per venir a donar el seu talent i experiència perquè els nens de l’Associació i tots els assistents tinguessim la millor sonorització per l’event.

http://www.zonaiservei.com/

Us deixem una galeria d’imatges del concert interactiu de musicoteràpia de Cordes del Món amb l’Associació Catalana de Síndrome de Williams, iniciativa de l’Àrea de Musicoteràpia de l’escola de música María Grever juntament amb l’Institut Català de Musicoteràpia, Museu Etnològic de Barcelona amb Enric Miró i Dídac Ruiz.

Amb el suport de l’Ajuntament de Parets del Vallès.

Zygote Body una web pels amant de l’anatomia del cos humà

Us deixem un link a una web on els amants de l’anatomia humana disfrutareu moltissim.

Podeu anar superposant capes de la zona del cos que vulgueu.

http://www.zygotebody.com/

Musicoteràpia i Afàsia expressiva Teràpia d’entonació melòdica

Harvey Alter és el president de l’Associació d’afectats d’afàsia als Estats Units, en aquesta conferència ens parla de la seva experiència en el procés de rehabilitació i com va començar a cantar i a picar amb la mà dreta i va poder començar a cantar Happy birthday. L’hemisferi esquerre havia estat greument afectat per l’ictus, no en canvi l’hemisferi dret, l’àrea del llenguatge està a l’esquerre, emperò usant l’hemisferi dret podia cantar. No podia parlar, però podia cantar, va apendre a transformar pensament i paraules en melodies.

L’objectiu és transformar el cant en parla.

CEM María Grever participa a la Gala Benèfica Parets contra el càncer 2013

Dissabte 20 d’Abril varem participar a la gala benèfica de Parets contra el Càncer, al Teatre Can Rejoler de Parets.

Volem agraïr a totes les entitats participants i a tots els assistents pel seu suport incondicional i per demostrar que tenen valors de solidaritat i de cooperació.

La nostra escola vol oferir quatre sessions de musicoteràpia a l’associació Parets contra el Càncer.

Junts vencerem aquesta malaltia !!.

Força i música a tothom.

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013

CEM María Grever Gala Benèfica Parets contra el Càncer 2013