Entrades

Autisme i musicoteràpia

La musicoteràpia s’aplica en el tractament de l’autisme. L’autisme és un trastorn del desenvolupament neurològic que afecta els nens, i els seus efectes es poden veure ja en la infància. Els símptomes poden aparèixer a l’edat de sis mesos, i el desordre s’estableix abans que l’infant compleixi els tres anys d’edat. Els símptomes típics de l’autisme inclouen deteriorament de la comunicació i la interacció social, comportament repetitiu i limitat interès. L’autisme és considerat un trastorn, ja que evita que la persona afectada de ser auto-dependent i portar una vida normal. La majoria dels autistes són incapaços de cuidar de si mateixos, fins i tot després que arribin a l’edat adulta, però hi ha un nombre d’ells que han aconseguit convertir-se en independents després d’haver rebut la deguda orientació durant la seva infància. Llegir més

Escoltar música amb els ulls tancats

Quan tanquem els ulls deixem de rebre una quantitat d’estimulació impressionant, el nostre cervell processa emocionalment la informació d’una manera diferent. A qui no li ha passat mai el típic cas d’escoltar la veu d’una persona que no coneixem i després tenim la oportunitat de “visualitzar-la” i dir la típica frase “t’imaginava d’una altra manera”?

Avui us parlem d’un estudi sobre música de terror, “música neutra” i escoltar aquestes músiques amb els ulls oberts o bé tancats i com es processa a nivell neuronal.

Moltes vegades ens agrada tancar els ulls quan escoltem música, sentim que és una experiència més poderosa“, diu Hendler Talma, neurocientífica de Tel Aviv Sourasky Medical Center d’Israel, qui va dirigir l’estudi .

En aquest estudi, es va utilitzar la tècnica de la ressonància magnètica funcional per determinar els mediadors neuronals de la modificació en l’experiència de l’emoció en la música. Assumint que tenir els ulls tancats revelarà interacció entre els diferents nivells de processament neural de les emocions. En concret, ens centrem en l’amígdala com a node central del sistema límbic i en la seva co-activació amb el locus coeruleus (LC) i l’escorça prefrontal ventral (CPFV).

Quinze subjectes sans van escoltar extractes musicals “de suspens” i “neutrals” amb els ulls tancats o oberts. Els resultats van mostrar que el comportament de tancar els ulls mentre s’escolta música  de terror (o suspens) oferia major qualificació de l’emocionalitat, específicament de la música “de suspens” envers la música “neutral”. En correspondència, els resultats fMRI van mostrar una major activació en l’amígdala quan els subjectes escoltaven la “música de terror” amb els ulls tancats en relació amb els ulls oberts. Es va demostrar que la major activació de l’amígdala a la música de terror amb els ulls tancats va portar a un augment en les activacions de la locus coeruleus (LC) i l’escorça prefrontal ventral (CPFV). Aquesta troballa dóna suport a un model basat en el sistema de l’emocionalitat percebuda en què l’amígdala té un paper central en la mediació de l’efecte d’estil de processament basat en el context mitjançant la contractació d’operacions neuronals implicats en les emocions.

A més, una part del tronc de l’encèfal que allibera el neurotransmissor noradrenalina en resposta a les amenaces, va ser més activa quan els voluntaris escoltaven música de terror amb els ulls tancats que oberts.

Escolta un clip de por aquí i un neutral aquí

 

13 propostes sobre les malalties rares

 

Amb motiu del dia Mundial de les Malalties Rares, ens agradaria informar-vos de la proposta que està realitzant la FEDER, Federación Española de Enfermedades Raras, al Govern Espanyol per tal que s’impliqui y expressi el seu compromís, solidaritat i responsabilitat a través de la publicació del Pla de Treball basat en aquestes 13 prioritats:

 http://acsw.cat/a_files/images/pdf/2013_13_PROPUESTAS_PARA_EL_2013_.pdf

Andrea Motis, una noia lliure i feliç

Andrea Motis, sabiem que cantava extraordinàriament bé, sabiem que tocava la trompeta extraordinariàment bé, sabiem que tocava el saxo genialment bé, el que no sabiem era que tenia aquesta maduresa intel.lectual i que el seu discurs en aquesta conferència ens faria rendir encara més davant d’aquesta noia.

Quina gran lliçó “persegueix allò que et fagi feliç“, gràcies Andrea (i la resta de músics del seu projecte).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=VNrXEXG6q3I&feature=endscreen]

“Música en los barrios” un projecte de música integradora

Fa poc temps varem rebre la visita de Mireia Clua, violinista i antiga alumne del nostre director Ernesto Briceño. La seva visita a l’escola va ser molt instructiva ja que ens va explicar el seu projecte  a Nicaragua anomenat  “Música en los Barrios”. L’objectiu d’aquest projecte és poder socialitzar els nens a través de l’educació musical. Us deixem un video de la televisió de Nicaragua on es veu el treball, així com un documental sobre el projecte. Gràcies Mireia i molta sort.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=o-uLCi8m6OA]

Música, tristesa i prolactina,… que a gust em trobo !!

La tristesa és una emoció normal, no desitjada, però necessària. Quan estem tristos el nostre cervell segrega una hormona anomenada prolactina, que té la funció de reduir aquesta sensació de tristesa, té l’efecte psicològic de consol, aquesta hormona està relacionada amb l’orgasme, el naixament i la lactància.

El proessor David Uron de la Universitat d’Ohio va fer un estudi sobre prolactina i música trista i les conclusions que va deduir van ser les següents:

– personalitat amb tendència a la recerca de noves experiències, tendien més a escoltar música trista.

– personalitats amb una alta escala de neuroticisme escoltavem més música trista que els altres.

– la música trista provoca en el teu cervell aquesta sensació de tristesa alliberant prolactina.

– parla del concepte d’un “plor bondadós”, no t’ha succeït cap desgràcia, estàs perfectament, no tens cap dolor psicològic però la música trista fa que ploris de manera “positiva”.

[youtube=http://youtu.be/_pwqBAS9x3U]

Com escoltar el batec del cor del fetus ?

Entre les 18 i 20 setmanes de l’embaràs ja podem començar a escoltar el batec del cor del fetus, emperò cal dir que hi ha factors condicionants com ara el pes de la mare, la posició del fetus, localització de la placenta,…) però, com podem escoltar el batec del cor ?. Uns deixem alguns recursos.

Fetoscopi

Fetoscopi

Fetoscopi

Estetoscopi

Pinard Horn

Pinard Horn

 

 

 

 

Monitorització fetal

Monitorització fetal

Musicoteràpia amb Gabriel Federico

Gabriel Federico és llicenciat en musicoteràpia, membre de la federació mundial de musicoteràpia i especialista sobre temes d’obstetrícia, psicologia, pediatria, psicologia i vincle prenatal, estimulació prenatal i música, i rehabilitació neurològica de nens. Ha estat premiat amb el premi Eureka a l’Habana.

Gabriel Federico ens diu que el fetus està immers en un ambient sonor, respiració de la mare, batec del cor, fluxe sanguini, a mesura que es desenvolupa el fetus comença a percebre sons que hi ha fóra de la mare, percep veus, sons de música, i aquí sorgeix la estimulació prenatal com un joc més dins del procés de l’embaràs, ens parla de la importància de que la música li sigui agradable a la mare, una vegada més el factor emocional de la música com un factor clau.

Una de les lliçons que hem après d’aquest gran musicoterapeuta és que com a professionals de la salut mental hem de vetllar per una relació òptima entre pares i nens amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu en les sessions de musicoteràpia d’en Gabriel federico sempre fa participar els adults que s’encarreguen dels nens, pares, avis, tiets,… l’objectiu és que l’adult estigui en un entorn lúdic i pugui passar una estona divertida amb el nen, i aquest aprenentatge que s’ha fet a les sessions és important que es pugui repetir a l’àmbit domèstic, d’aquesta manera tindrem una millora per a la qualitat de vida.

Us deixem link a la web d’en Gabriel Federico http://www.mamisounds.com/embarazo.htm on podeu trobar totes les seves publicacions.

Música, iPods i Alzheimer

Interessant iniciativa d’aquesta ONG anomenada www.musicanadmemory.org, ajuda a les persones amb demències vàries através d’iPods reciclats i de l’el.laboració de programes músiques personalitzades, importància de l’historial clínico musical. Llegir més

Mindfulness, reduïnt l’ansietat

Comferència sobre meditació i el cervell per part del Dr. Philippe Goldin.

Mindfulness and the Brain by Philippe Goldin: Wisdom 2.0 Conference from Wisdom 2 Conference on Vimeo.

Actualment hi ha una eclosió en hospitals, cuidadors i neurocientífics per entendre com funciona l’atenció.

L’atenció focalitzada: mantenim la nostra atenció en un  estímul d’una manera sostinguda i amb intensitat (exemple tanquem els ull per escoltar música).

Control Obert: hem de reconèixer mentres mantenim l’atenció focalitzada patrons en el fluxe de pensaments, emocions, imatges i sensacions.

L’atenció és la porta d’entrada  a les funcions cognitives superiors: llenguatge, pensar, estimar, analitzar, odiar,…

L’atenció és una capacitat limitada i té molts factors implicats.

En aquesta conferència fan un exercici amb els assistents on focalitzen l’atenció en la respiració, deixant passar imatges, pensaments, sons,…l’atenció sempre està focalitzada en la respiració.

L’altre concepte és l'”open monitoring“, control obert, un altre aspecte de l’atenció en que anem reconeixent en cada moment experiències, imatges,.. sobre nosaltres mateixos que ens poden afectar d’alguna manera, i que hauríem de ser-ne conscients per tal d’optimitzar les nostres emocions.

Destaquem la importàcia de les imatges i dels mantres en aquesta meditació plena.