MÚSICA COM PROCÉS INCLUSIU

Es parla molt d’inclusió, emperò primer hauríem de definir i diferenciar certs conceptes.

 

Exclusió: Rebuig d’una persona o cosa, que queda fora del lloc que ocupava.

Segregació: Separació, marginació d’un grup social per raó del seu sexe, raça, cultura, o ideologia.

Integració: Incorporació o inclusió d’un tot.

Idees essencials de l’educació inclusiva 

L’educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d’aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tothom. L’educació inclusivano només postula el dret a ser diferent com un fet legítim, sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola. La inclusió comença acceptant les diferències, celebrant la diversitat i promovent el tracte equitatiu de cada alumne.

El procés d’inclusió pretén minimitzar les barreres perquè tota la comunitat, institucions, families, alumnes professors,… participin sense importar les seves característiques físiques, mentals, socials, contextos culturals, etc.

Des d’aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d’integració basats en l’ús d’espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d’això s’afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d’ella. És important eliminar els sistemes educatius segregatius i propiciar la recerca d’estratègies, metodologies i espais inclusius buscant que el dret d’Educació per a tots sigui una realitat. Perquè l’escola es torni inclusiva s’han d’identificar les barreres de participació perquè els alumnes adquireixin l’aprenentatge.

Si l’heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l’escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d’aquesta perspectiva com un empobriment del món d’experiències possibles que s’ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor “dotats” com als “menys dotats”. Hi ha diverses propostes internacionals que mostren estratègies per a la inclusió total de l’alumnat encara que s’ha de prendre en compte que moltes vegades a causa de les característiques dels estudiants la inclusió total no s’aconsegueix. No obstant això hi ha maneres d’incloure i ser inclosos en la dinàmica regular de les escoles com la creació de mòduls d’aprenentatge, activitats, tallers, espais extra – escolars que propiciaran la inclusió i l’aprenentatge col·laboratiu.

Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l’educació intercultural.

Implementació
L’educació inclusiva suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no diversitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants.

En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes ( muiscoterapeutes ) o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins el context natural de l’aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines fossin les característiques dels alumnes .

L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix ​​la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d’un currículum comú; exigeix ​​una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Font: Viquipèdia

 

Com podem promoure l’educació inclusiva?
Per desenvolupar l’educació inclusiva haurem de contemplar i ser conscients dels següents aspectes:

Que els educadors tenen la formació, la flexibilitat i recursos per ensenyar als estudiants amb diverses necessitats i estils d’aprenentatge.
Assegurar que els jardins d’infants i escoles reben suport financer adequat i sostenible perquè totes les activitats i serveis siguin inclusives.
Conscienciar els pares per fer valer el dret dels seus fills a l’educació en els centresd’inclusió.
Permetre que tota l’educació inclusiva reformulada d’aquesta manera en la comunitat fomenti que la comunitat d’educadors especials, els treballadors socials, els pares i estudiants treballin junts i participin en l’el.laboració, execució i seguiment de l’educació, com una responsabilitat compartida.
Que els governs siguin responsables de l’aplicació de la legislació contra la discriminació, els mandats legals per a la inclusió i polítiques per eliminar les barreres

La música com factor d’inclusió pedagògica d’un nen diagnosticat amb Trastorn de l’Espectre Autista

Després de més d’un any de fer classes de música  de 30 min. amb en G. hem assolit el nostre objectiu fonamental: LA INCLUSIÓ. Amb el suport  de la seva mare que sempre el porta a classes de música, a l’escola Viu la música de Cardedeu que s’ofereix com entitat receptora de musicoteràpia, al mestre Roger i els seus dos alumnes de de la següent classe de divendres, en G. ha participat d’una activitat col.lectiva musical, essent ell mateix el qui conduïa l’activitaqt. Tot un Èxit Absolut que hem de seguir treballant i desenvolupant.

És ben cert que no tots els nens diagnosticats amb TEA reuneixen les mateixes capacitats i aptituds, tos són diferents, no podem generalitzar un cas individual a tot un “univers”  TEA, recordo un altre nen TEA que tocava amb la bateria el Highway to Hell d’ACDC de manera perfecta. Però hem de conscienciar i emfatitzar la música com factor de benestar psicosocial en la mesura que la voluntat d’entitats i professionals sigui ferma.

 

Ajuntament de Barcelona Agència de la Salut Pública Barcelona Salut als Barris i Joan Capafons Pla de barris Música com factor de benestar psicosocial

Avui he començat una col.laboració amb l’Agència de la Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit del Plà de barris, a l’Escola de la Salut de la Gent Gran del barri de la Trinitat Nova, on la MÚSICA com bé saben és  un factor de benestar psicosocial.

La primera sessió de psiologia i música ha estat a l’Escola de la Salut de la Gent Gran del barri de la Trinitat Nova. Moltes gràcies a totes les persones per la vostra bona predisposició a gaudir de la sessió de musicoteràpia, un matí genial,…

Quins beneficis hem observat en la sessió d’avui:

  • Socialització, evitem la reclusió de les persones grans.
  • Ens reunim per desenvolupar una activitat lúdica un dia entre setmana al matí.
  • Evocació de records agradables i emocions satisfactòries.
  • Debatre idees i conceptes socials através de les líriques de les peces.
  • Que cada aprticipant aportés anècdotes relacionades amb els artistes i les cançons.
  • Ballar amb llibertat.
  • Cantar amb llibertat.
  • He explicat molt breument aspectes neurològics de la música.

Moltes gràcies a l’Anna Pérez de l’Agència de la Salut Pública de Barcelona per la seva confiança i totes les persones que han sabut gaudir de la sessió aquest matí de divendres..

 

Read more

Pla de barris Ajuntament de Barcelona Música Institut Escola El Til.ler

L’Institut Escola el Til·ler, del Bon Pastor, aposta per la música

El centre educatiu incorpora la formació musical de manera transversal des de P3 gràcies al finançament del Pla de barris.

 

L’Institut Escola el Til·ler, engegat el curs 2017-2018, incorpora la música com a part important de l’educació. Els 212 alumnes, des de P3 fins a segon de secundària, dediquen un mínim de dues hores setmanals a la formació musical. Una de les sessions les realitzen amb els mestres de música i l’altra amb uns especialistes externs que pertanyen a la cooperativa Visualsonora.

Aprendre a tocar un instrument

La comunitat de petits d’El Til·ler, alumnes de P3 a P5, s’apropen a la música a través d’audicions, imitacions de ritmes o jocs d’expressió corporal.

Però, a la primària, la intervenció consisteix a aprendre a tocar un instrument.

A partir de tercer de primària els alumnes comencen el contacte amb l’ukulele.

Els alumnes de secundària aprenen a tocar la guitarra i el baix elèctrics, el piano i la bateria. L’objectiu, explica la directora de l’Institut Escola Domi Viñas, és que en acabar l’escolarització obligatòria, amb 16 anys, sàpiguen tocar algun instrument.

Una temàtica transversal

Tot i que dediquin dues hores exclusives a la música, aquesta temàtica està integrada en el dia a dia de l’escola. “Incorporem el llenguatge musical a totes les aules. Per exemple a castellà treballem amb les lletres de les cançons”, explica Domi Viñas, directora de l’Institut Escola el Til·ler.

La música també és present en els tallers i projectes que realitzen. Segons Jordina Domènech, especialista de música de l’Institut Escola el Til·ler, la música “afavoreix que les connexions neuronals vagin més ràpides i facilita l’aprenentatge d’altres àrees”.

Un projecte impulsat pel Pla de barris

El projecte singular musical d’El Til·ler és un projecte que neix d’una proposta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor i amb la dotació econòmica del Pla de barris. La iniciativa està pensada per executar-la durant tres anys, és a dir, fins al 2020. Anna Puig, membre de la cooperativa Visualsonora, explica que “la idea és donar les eines necessàries a l’escola perquè ells puguin desenvolupar després sols els projecte”.

Classe magistral pel Bon Viver d’Arts

Alumnes i professors de l’Institut Escola el Til·ler han fet una representació musical oberta a totes les famílies i veïns del Bon Pastor. D’aquesta manera és la primera vegada que participen en el Bon Viver d’Arts, el festival cultural del Bon Pastor i Baró de Viver que se celebra del 8 de març al 13 d’abril.

Comferència a l’Hospital de Mollet Com la música ajuda a comunicar amb les persones Joan Capafons

He estat convidat  a realitzar una comfènceria, ( exposició de 20 minuts )  a l’Auditori de l’Hospital de Mollet en la V jornada del voluntariat de la Fundació Sanitària Hospital de Mollet. Explicaré com la música ens ajuda a comunicar amb les persones en un marc de salut mental.

Data: Dimarts 27/11/2018

Hora d’inici: 11:00 h.

Lloc: Auditori Hospital de Mollet

Read more

Acte Dia de la Salut Mental 2018 Hospital de Mollet l’aplicació de la música com factor de benestar psicosocial

El 10 d’Octubre del 2018 al Centre Cívic El Lledoner varem celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, aquest portava el títol Lluitadores contra l’estigma en salut mental. Va ser un acte multitudinari amb tot el personal de rehabilitació de salut mental de l’Hospital de Mollet.

Read more

Life soundtrack, la banda sonora de la meva vida – Música i Alzheimer

Un estudiants de l’Escola de la Salut de Sabadell han realitzat un treball de recerca durant un any i mig per avaluar com la música millora la qualitat de vida en pacients d’Alzheimer. Molt important el mètode científic, establir hipotesis,…Han tingut la col.laboració de la Fundació Pasqual Maragall, la Universitat Pompeu Fabra del centre de tecnologia i música. Una de les conclusions més importats és la millora de l’estat anímic i el fet que la música uneix generacions.

Read more

Feel the music activitat musical per nens sords Mahler Chamber Orchestra

Feel the music és un programa de la Mahler Chamber Orchestra detinat als nens amb sordesa o dèficits auditives per tal que puguin gaudir del Fet Musical amb la màxima intensitat possible.

 

Feel the Music from Mahler Chamber Orchestra on Vimeo.

Feel the Music – hello from Dublin from Mahler Chamber Orchestra on Vimeo.

Feel the music Mahler Chamber Orchestra links:

https://www.mahlerchamber.com

https://www.youtube.com/user/MCOmedia

https://www.facebook.com/MahlerChamberOrchestra

Article Revista Sapiens Febrer 2018 pàgina 91 Joan Capafons

Voldria agraïr a la periodista Marta Solé l’oportunitat d’aparèixer a la revista Sapiens del mes de Febrer del 2018. L’article porta per títol Què tenen en comú Daft Punk i Mozart ? Ens segresten el cervell amb promeses d’anticipació que segueixen patrons addictius. Un article molt ben explicat de molts dels temes que ja he descrit amb anterioritat en el meu blog, el pic dopaminèrgic en l’anticipació quan escoltem música que ens dona plaer, la repetició del ritme i estructures ens aporta seguretat ja que podem predir,….

 

Si us voleu subscriure en aquesta publicació us deixo links:

http://www.sapiens.cat

http://www.sapiens.cat/subscripcio.html

https://www.youtube.com/user/sapienstelevisio

Les líriques masclistes Institut Vasc de les Dones

Emakunde l’Institut Vasc de la dona ha publicat una llista de 270 peces musicals lliures de líriques sexistes, contra els estereotips masclistes.

Via de reflexió

La secretaria general de EmakundeZuriñe Elordi ha explicat que el seu objectiu és sensibilitzar els més joves, però també tota la societat basca, de la influència que té la música en els comportaments socials. La selecció de cançons recomanades “és una via de reflexió perquè els joves elaborin respostes pròpies davant el llenguatge sexista i qualsevol forma de violència contra les dones”.

Aquest és el text que apareix a la web d’Emakunde


No es no! ¡Vamos a llenar las calles de Donostia de Actitud Beldur Barik!

 

    • Aquí os dejamos algunas ideas a tener en cuenta:

 

    • La agresión es un delito, defenderse no. Tenemos legitimidad para dar una respuesta ante las agresiones sexistas. El derecho a la defensa es universal.

 

    • Si un conocido o desconocido te toca el culo, te cansa o te agobia, dile que pare.

 

  • Si no puedes sola,pide ayuda.

Aquest post l’he publicat després de llegir la noticia a El Periódico de Catalunya, us deixo link a la web perquè llegiu els comentaris dels lectors a veure que opineu.