MÚSICA COM PROCÉS INCLUSIU

Es parla molt d’inclusió, emperò primer hauríem de definir i diferenciar certs conceptes.

 

Exclusió: Rebuig d’una persona o cosa, que queda fora del lloc que ocupava.

Segregació: Separació, marginació d’un grup social per raó del seu sexe, raça, cultura, o ideologia.

Integració: Incorporació o inclusió d’un tot.

Idees essencials de l’educació inclusiva 

L’educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d’aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tothom. L’educació inclusivano només postula el dret a ser diferent com un fet legítim, sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola. La inclusió comença acceptant les diferències, celebrant la diversitat i promovent el tracte equitatiu de cada alumne.

El procés d’inclusió pretén minimitzar les barreres perquè tota la comunitat, institucions, families, alumnes professors,… participin sense importar les seves característiques físiques, mentals, socials, contextos culturals, etc.

Des d’aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d’integració basats en l’ús d’espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d’això s’afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d’ella. És important eliminar els sistemes educatius segregatius i propiciar la recerca d’estratègies, metodologies i espais inclusius buscant que el dret d’Educació per a tots sigui una realitat. Perquè l’escola es torni inclusiva s’han d’identificar les barreres de participació perquè els alumnes adquireixin l’aprenentatge.

Si l’heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l’escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d’aquesta perspectiva com un empobriment del món d’experiències possibles que s’ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor “dotats” com als “menys dotats”. Hi ha diverses propostes internacionals que mostren estratègies per a la inclusió total de l’alumnat encara que s’ha de prendre en compte que moltes vegades a causa de les característiques dels estudiants la inclusió total no s’aconsegueix. No obstant això hi ha maneres d’incloure i ser inclosos en la dinàmica regular de les escoles com la creació de mòduls d’aprenentatge, activitats, tallers, espais extra – escolars que propiciaran la inclusió i l’aprenentatge col·laboratiu.

Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l’educació intercultural.

Implementació
L’educació inclusiva suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no diversitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants.

En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes ( muiscoterapeutes ) o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins el context natural de l’aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines fossin les característiques dels alumnes .

L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix ​​la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d’un currículum comú; exigeix ​​una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Font: Viquipèdia

 

Com podem promoure l’educació inclusiva?
Per desenvolupar l’educació inclusiva haurem de contemplar i ser conscients dels següents aspectes:

Que els educadors tenen la formació, la flexibilitat i recursos per ensenyar als estudiants amb diverses necessitats i estils d’aprenentatge.
Assegurar que els jardins d’infants i escoles reben suport financer adequat i sostenible perquè totes les activitats i serveis siguin inclusives.
Conscienciar els pares per fer valer el dret dels seus fills a l’educació en els centresd’inclusió.
Permetre que tota l’educació inclusiva reformulada d’aquesta manera en la comunitat fomenti que la comunitat d’educadors especials, els treballadors socials, els pares i estudiants treballin junts i participin en l’el.laboració, execució i seguiment de l’educació, com una responsabilitat compartida.
Que els governs siguin responsables de l’aplicació de la legislació contra la discriminació, els mandats legals per a la inclusió i polítiques per eliminar les barreres

CLUB SOCIAL LA LLUM CONCERT A FAVOR DE LA SALUT MENTAL AMB LA REPÚBLICA RUMBERA

Divendres 14 de Juny 2019 a les 21:30 al Centre Cívic de Ca’n Pantiquet esdevindrà el concert a favor del Club Social La LLum amb la gran actuació de La República Rumbera.

ENTRADA INVERSA.

Us hi esperem:

 

La música com factor d’inclusió pedagògica d’un nen diagnosticat amb Trastorn de l’Espectre Autista

Després de més d’un any de fer classes de música  de 30 min. amb en G. hem assolit el nostre objectiu fonamental: LA INCLUSIÓ. Amb el suport  de la seva mare que sempre el porta a classes de música, a l’escola Viu la música de Cardedeu que s’ofereix com entitat receptora de musicoteràpia, al mestre Roger i els seus dos alumnes de de la següent classe de divendres, en G. ha participat d’una activitat col.lectiva musical, essent ell mateix el qui conduïa l’activitaqt. Tot un Èxit Absolut que hem de seguir treballant i desenvolupant.

És ben cert que no tots els nens diagnosticats amb TEA reuneixen les mateixes capacitats i aptituds, tos són diferents, no podem generalitzar un cas individual a tot un “univers”  TEA, recordo un altre nen TEA que tocava amb la bateria el Highway to Hell d’ACDC de manera perfecta. Però hem de conscienciar i emfatitzar la música com factor de benestar psicosocial en la mesura que la voluntat d’entitats i professionals sigui ferma.

 

Presentació del comte ReMi un nen que fa sol al CEIP Pau Vila de Parets Setmana de les families

Avui he participat, juntament amb Mar Bodas Cap de Salut Mental de l’Hospital de Mollet i en Miquel Gómez autor del comte ReMi un nen que fa sol a l’acte de presentació del comte ReMi un nen que fa sol. L’acte ha consistit en presentar el comte als alumnes de cicle mitjà i que ells mateixos poguéssin fer preguntes a l’autor, altrament hem cantat la cançó del Mec-mec !! Volem conscienciar als alumnes de com la música pot ser un dels molts recursosa que podem ajudar a desenvolupar la comuniccació als nens afectats d’aquest trastorn. La meva humil tasca ha consistit en tocar la guitarra elèctrica a la presentació, hem tingut la gran col.laboració d’en Fèlix, el mestre de música que ha tocat el baix elèctric i ha conduït els nens a l’hora de cantar. Moltes gràcies a l’AMPA del Pau Vila i a tots els pedagogs del CEIP Pau Vila pel seu interés en aquest tema tan important. L’acte de presentació s’ha enmarcat en la setmana de les families. La conscienciació sobre salut mental és molt important.

 

Ajuntament de Barcelona Agència de la Salut Pública Barcelona Salut als Barris i Joan Capafons Pla de barris Música com factor de benestar psicosocial

Avui he començat una col.laboració amb l’Agència de la Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit del Plà de barris, a l’Escola de la Salut de la Gent Gran del barri de la Trinitat Nova, on la MÚSICA com bé saben és  un factor de benestar psicosocial.

La primera sessió de psiologia i música ha estat a l’Escola de la Salut de la Gent Gran del barri de la Trinitat Nova. Moltes gràcies a totes les persones per la vostra bona predisposició a gaudir de la sessió de musicoteràpia, un matí genial,…

Quins beneficis hem observat en la sessió d’avui:

  • Socialització, evitem la reclusió de les persones grans.
  • Ens reunim per desenvolupar una activitat lúdica un dia entre setmana al matí.
  • Evocació de records agradables i emocions satisfactòries.
  • Debatre idees i conceptes socials através de les líriques de les peces.
  • Que cada aprticipant aportés anècdotes relacionades amb els artistes i les cançons.
  • Ballar amb llibertat.
  • Cantar amb llibertat.
  • He explicat molt breument aspectes neurològics de la música.

Moltes gràcies a l’Anna Pérez de l’Agència de la Salut Pública de Barcelona per la seva confiança i totes les persones que han sabut gaudir de la sessió aquest matí de divendres..

 

Read more

Teràpia d’entonació melòdica per l’afasia amb el cançoner Partituras del arco iris Hospital Fòrum Hospital del Mar

La meva exdirectora del màster de musicoteràpia Núria Escudé em va convidar a l’hospital de l mar a veure com rehabilitaven persones que havien patit un ictus teneien afectada la parla. La rehabilitació està a càrrec d’estudiants del màster de musicoteràpia. La veritat que he quedat impressionat, els estudiants han mostrat una gran creativitat i una gran professionalitat per rehabilitar les persones amb afàsia.

Aquesta teràpia ja l’havia descrit abans en un projecte de La Marató de TV Catalunya amb el Dr. Rodríguez FornellsPlasticitat neuronal, música i afàsia.

Amb els alumnes hem estat compartint idees i fent canvi d’impressions.

He vist com amb una kalimba ubicant-li gomets també s’utilitza per rehabilitar el trate epicrític.

He conegut també el projecte Mio en coordinació amb el grup de tecnologia de la Universitat Pompeu Fabra.

Read more

Síndrome de Williams Inclusió laboral amb música Taula Rodona Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

El 20 de Maig de 2019 seré a la Universitat de Tarragona amb algunes persones de l’Associació Catalana de la Síndrome de Williams per conscienciar i difondre les capacitats d’aquestes persones.

Ahir quan parlava amb en Danilo líder de Hiperacústica, varem debatre com podriem transmetre quelcom que és molt difícil de transmetre “quantitativament” la bondat, la vitalitat i l’alegria d’aquestes persones, podrem explicar algunes experiències d’inclusió laboral emperò m’encataria que els oients que volguéssin vivenciar una manera de concere la vida desde la perspectiva de la bondat absoluta convisquin o fagin música amb algunes perones de l’Associació.

Descriurem experiències d’inclusió laboral com una sessió de musicoteràpia en una residència de persones grans, com poden fer d’ajudant de mestre de música, i la que per mi és l’experiència d’inclusió laboral més ajustada a les seves capacitats i actituds la de mestres de música. Una experiència que gràcies al CEIP VilaParietes de Parets del Vallès varem poder desenvolupar, aquí us deixo el link.

També voldria destacar que entre de tots, institucions, mestres, pares, psicòlegs,… hem de tenir la VOLUNTAT ( gràcies a Melissa Mercadal ) de cercar les feines més properes ales capacitats d’aquestes persones i activitats que els realitzin.

Link al CEIP VilaParietes on es fa una breu aproximació a l’experiència Els més Wuais, on anem a les escoles i expliquem amb exemples alguns dels gèneres musicals més destacats de la música del s. XX.

Us deixo un documental del gran Jordi Orobitg ( Jordi ets el Millor ).

 

Pla de barris Ajuntament de Barcelona Música Institut Escola El Til.ler

L’Institut Escola el Til·ler, del Bon Pastor, aposta per la música

El centre educatiu incorpora la formació musical de manera transversal des de P3 gràcies al finançament del Pla de barris.

 

L’Institut Escola el Til·ler, engegat el curs 2017-2018, incorpora la música com a part important de l’educació. Els 212 alumnes, des de P3 fins a segon de secundària, dediquen un mínim de dues hores setmanals a la formació musical. Una de les sessions les realitzen amb els mestres de música i l’altra amb uns especialistes externs que pertanyen a la cooperativa Visualsonora.

Aprendre a tocar un instrument

La comunitat de petits d’El Til·ler, alumnes de P3 a P5, s’apropen a la música a través d’audicions, imitacions de ritmes o jocs d’expressió corporal.

Però, a la primària, la intervenció consisteix a aprendre a tocar un instrument.

A partir de tercer de primària els alumnes comencen el contacte amb l’ukulele.

Els alumnes de secundària aprenen a tocar la guitarra i el baix elèctrics, el piano i la bateria. L’objectiu, explica la directora de l’Institut Escola Domi Viñas, és que en acabar l’escolarització obligatòria, amb 16 anys, sàpiguen tocar algun instrument.

Una temàtica transversal

Tot i que dediquin dues hores exclusives a la música, aquesta temàtica està integrada en el dia a dia de l’escola. “Incorporem el llenguatge musical a totes les aules. Per exemple a castellà treballem amb les lletres de les cançons”, explica Domi Viñas, directora de l’Institut Escola el Til·ler.

La música també és present en els tallers i projectes que realitzen. Segons Jordina Domènech, especialista de música de l’Institut Escola el Til·ler, la música “afavoreix que les connexions neuronals vagin més ràpides i facilita l’aprenentatge d’altres àrees”.

Un projecte impulsat pel Pla de barris

El projecte singular musical d’El Til·ler és un projecte que neix d’una proposta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor i amb la dotació econòmica del Pla de barris. La iniciativa està pensada per executar-la durant tres anys, és a dir, fins al 2020. Anna Puig, membre de la cooperativa Visualsonora, explica que “la idea és donar les eines necessàries a l’escola perquè ells puguin desenvolupar després sols els projecte”.

Classe magistral pel Bon Viver d’Arts

Alumnes i professors de l’Institut Escola el Til·ler han fet una representació musical oberta a totes les famílies i veïns del Bon Pastor. D’aquesta manera és la primera vegada que participen en el Bon Viver d’Arts, el festival cultural del Bon Pastor i Baró de Viver que se celebra del 8 de març al 13 d’abril.

ReMi un nen que Fa Sol llibre sobre Trastorn de l’espectre autista i música com eina inclusiva

Escolteu la cançó del ReMi.

Em plau presentar aquest projecte tan divulgatiu sobre TEA i música del psicòleg Miquel Gómez, i en el qual jo he aportat un assessorament del projecte i n’he realitzat la grafia musical.

ReMi un nen que Fa Sol de l’autor Miquel Gómez, psicòleg psiconalista de l’associació TEAcords families amb nens diagnosticats amb trastorn de l’espectre autista presenta aquest compte que pretén esdevenir una eina divulgativa per donar a conèixer com la música pot arribar a esdevenir una eina d’inclusió dins l’àmbit educatiu en el cicle infantil. Un llibre molt recomanable per families, mestres d’infantil.

Read more

Xerrada de Roser Ríos Rallé Autisme i llibre infantil de música partitures fàcils per nens Partitures de l’arc de Sant Martí

Roser Ríos, musiocterapeuta i professora d’escola de música

www.musicoterapiapendes.cat

Email: musiocterapiapendes@gmail.com

L’Escorxador

https://www.vilafranca.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40233

6 d’Abril 2019 de 9:00 h. a 13:30 h. a l’Escorxador de Vilafranca del Pendès.