Entrades

Les líriques masclistes Institut Vasc de les Dones

Emakunde l’Institut Vasc de la dona ha publicat una llista de 270 peces musicals lliures de líriques sexistes, contra els estereotips masclistes.

Via de reflexió

La secretaria general de EmakundeZuriñe Elordi ha explicat que el seu objectiu és sensibilitzar els més joves, però també tota la societat basca, de la influència que té la música en els comportaments socials. La selecció de cançons recomanades “és una via de reflexió perquè els joves elaborin respostes pròpies davant el llenguatge sexista i qualsevol forma de violència contra les dones”.

Aquest és el text que apareix a la web d’Emakunde


No es no! ¡Vamos a llenar las calles de Donostia de Actitud Beldur Barik!

 

    • Aquí os dejamos algunas ideas a tener en cuenta:

 

    • La agresión es un delito, defenderse no. Tenemos legitimidad para dar una respuesta ante las agresiones sexistas. El derecho a la defensa es universal.

 

    • Si un conocido o desconocido te toca el culo, te cansa o te agobia, dile que pare.

 

  • Si no puedes sola,pide ayuda.

Aquest post l’he publicat després de llegir la noticia a El Periódico de Catalunya, us deixo link a la web perquè llegiu els comentaris dels lectors a veure que opineu.

Les músiques d’Obama Música i psicologia social

El documental de Jaume Bartrolí “Les músiques d’Obama” explica el mandat de Barack Obama, el primer president negre dels EUA, a través de les músiques que li ha tocar ballar i cantar durant aquests vuit anys, tant en sentit figurat com real. En sentit figurat, amb les músiques que han marcat la seva política internacional i nacional. I en sentit literal, amb l’ús que ell n’ha fet, de la música. Perquè la música ha tingut una importància inèdita durant el mandat d’Obama, des del vídeo de “Yes we can”, que tant el va ajudar a guanyar les eleccions el 2008, fins al ritme de hip-hop amb què ha explicat els èxits de la seva presidència, o el gospel i el blues amb què ha volgut expressar solidaritat i consolar els seus conciutadans afroamericans, que han vist com augmentava el nombre d’homes negres desarmats morts a mans de la policia. El missatge per la música.

Psicologia de les preferències musicals, el Jotacampus

El Poblenou del Delta acull el Jotacampus, voldria aprofitar aquest campus i la música d’arrel des d’un punt de vista de la psicologia social,… penseu !!, el gran capital sempre està imposant música standaritzada per poder vendre més, una creativitat musical prototípica de la que tots en som víctimes, però que passa amb tot el grandiós parimoni de música d’arrel ?, com és que no ens asseventem, almenys jo, que tindrien lloc escoles d’estiu com el Jotacampus ?, com és que coneixem artistes lamentables i tota la seva patètica existència ? Read more

Herois de la Veritat

Algú va afirmar una vegada que la única diferència que existeix entre les persones que estan dins de les institucions mentals i nosaltres que estem fora … és que nosaltres som la majoria. Si fossin ells la majoria nosaltres estaríem reclosos.
Per al filòsof i psicòleg francès Michel Foucault (1926-1984), sense dubte un dels pensadors postmoderns més influents del segle XX, això no era cap acudit, sinó una teoria sociològica.
Segons ell, els que tenen el poder dictaminen el que és normal i el que no és normal. Read more