Entrades

Musicoteràpia amb la Dra. Serafina Poch a Catalunya Ràdio

Dra. Poch amb l'Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever i CoralAvui al programa que presenta Manel Fuentes El matí de Catalunya Ràdio s’ha fet ressò de la musicoteràpia entrevistant a la Dra. Serafina Poch, pionera de la musicoteràpia a Espanya i gran divulgadora científica. I és que cada vegada més es va formalitzant la introducció de la musicoteràpia dintre dels equips multidisciplinars. Read more

Síndrome de Williams Galicia una web con información rigurosa

 Gracias a los amigos de la Asociación de Síndrome de Williams de Galicia por estar en contacto con el Área de Musicoterápia del CEM María Grever, esperemos poder colaborar de aquí en adelante. Read more

Dra. Serafina Poch amb l’ Àrea de musicoteràpia de l’escola de música María Grever

Serafina Poch Blasco és doctora en Filosofia i Lletres i Musicoterapeuta, membre professional de la “American Music Therapy Association (AMTA). Ha realitzat el seu internat i múltiples cursos de musicoteràpia a EUA Va ser iniciadora dels Cursos de Postgrau i Màsters de Musicoteràpia en diverses universitats espanyoles: UB (1992-96), URL (1996-98), UVA (1998-2000) i UB-Les Heures (2001-2004). És membre del Claustre de Doctors de la UB. Fundadora i Ex President de la “Associació Espanyola de Musicoteràpia” (1976) i de la “Associació Catalana de Musicoteràpia” (1983), Expresident i President d’Honor. Va presidir el “I Congrés Nacional de Musicoteràpia”, Montserrat (Barcelona), 17-19 febrer 2006. Read more

Mara Dierssen – Cómo podemos fabricar un entorno que cambie nuestro cerebro

Mara Dierssen es neurobióloga del Centro de Regulación Genética.

En esta charla habla del concepto ya conocido de la Plasticidad neuronal.

La pregunta que se realiza Mara Dierssen es si podemos normalizar las alteraciones genéticas.

Habla de que antes los chicos con Síndorme de Down estaban instuticionalizados, pero que actualmente es nuestra obligación que vivan en un entorno enriquecido de estimulación pues tiene un impacto y mejora en su coeficiente intelectual.

En sus experimentos en el laboratorio pudieron revertir cambios neuronales a partir de una estimulación ambiental.

Hemos de crear entornos que promuevan actitudes, potencien capacidades y ayuden a curar enfermedades. 

Nos gustaría remitiros a nuestro artículo de epigenética de Roser Nadal

Conclusión: la relación genes entorno es importante

[youtube=http://youtu.be/0Iheg3iTqsg]

Musicoteràpia en cures pal.liatives amb Nuri Escudé “Vida al final de la vida”

Entrevista als matins de Televisió de Catalunya sobre el programa de musicoteràpia en cures pal.laitives de l’Hospital de l’Esperança amb Nuri Escudé i el Dr. Planas.

Noticia al Periódico on es descriu el programa de musicoteràpia en cures pal.liatives, on hi han participat més de 70 pacients, a l’Hospital de l’Esperança i l’Hospital del Mar amb el Dr. Planas i Nuri Escudé directora de l’Institut Català de Musicoteràpia, la qual treballem en xarxa amb l’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever.

Un estudi on s’ha comprovat que els pacients es beneficien en:

– millorar la interacció social, el contacte amb els musicoterapeutes i la participació dels familiars és molt beneficiosa.

– sensació d’aquí i ara, “obliden” ni que sigui per una estona la seva situació.

– drenatge emocional, expressen i alliberen emocions, sobretot a través de la substitució lírica de cançons.

– milloren la taxa d’oxigen, optimitzen el ritme respiratori, reducció de l’ansietat.

– la percepció del dolor disminueix.

Us deixem un link a la noticia:

Musicoteràpia en cures pal.liatives amb Nuri Escudé a l’Hospital del Mar.

 

Jessica Grahn, Musicoteràpia i Parkinson, com ens afecta el ritme

Jessica Grahn ha centrat les seves investigacions en la percepció del ritme musical al cervell, através de tècniques de Ressonància Magnètica Funcional.

Està molt interessada en la relació enrte música i moviment.

Que ens diu:

– La música provoca canvis a la conducta de les persones (ens posem a ballar, a cantar,….), sembla una evidència però n’hem de ser conscients.

– Quan percebem ritmes, a part de les àrees cerebrals implicades en percebre estímuls auditius, s’activen àrees corticals relacionades amb el ritme.

– El seguiment del ritme no l’observem en espècies properes als humans, com els ximpanzees, s’ha intentat entrenar-los per seguir el ritme i no s’ha aconseguit.

– Un del components del ritme és la pulsació, en els seus experiment que la Jessica Grahn realitza es prposa dir si els “beeps” que escolten encaixen amb la polsació de la música que estan escoltant o no.

– Destaca la importància  del moviment en la música, no tan sols del so, en estudis amb nadons s’ha comprovat que prefereixen el ritme per ser balancejats  amb música que concorda amb el ritme del balanceig que no pas ritmes de balanceig que no concorden amb el que estan escoltant.

– Ens les sessions de ressonància magnètica funcional es demanava als participants que no es moguessin, ni tan sols pensessin en moure’s a l’escoltar els estímuls sonors, el que s’observa en aquesta prova és que hi ha una alta resposta en al ritme en el córtex auditiu, emperò també al

córtex motor suplementari, cortex premotor,

1a

Ganglis basal,

Cerebellum,

tots ells involucrats en el control, iniciació i planificació del moviment, tot i que els participants estaven en un lloc molt petiti sense moure’s escoltant un sèrie de “beeps”, és un fet que no esperaven i va sorpendre molt a l’equip de la Dra. Grahan.

– en  l’escolta d’un patró rítmic predictible, l’activitat es produeix en els ganglis basals, i com sabem en el Parkinson aquesta és l’àrea més afectada, això ens suggereix una possible relació entre l’escolta d’un ritme repetititiu i predicitible, ganglis basals i malaltia de Parkinson.

– quan es van analitzar músics entrenats, es va comprovar que hi havia més connectivitat entre àrees motores del cervell i les àrees auditives, hi havia molta més comunicació, això ens demostra que podem influenciar en aquesta connectivitat, i això en Parkinson potser molt important.

– els ganglis basals tenen un paper crític en la resposta al ritme i a la pulsació, tan si tens entrenament musical com sino.

Com podem utilitzar tots aquests coneixements per ajudar a les persones ?

– al Parkinson sabem que els funcionament dels ganglis basals estan alterats.

– es va intentar  amb música molt rítmica que els pacients sincronitzessin la seva marxa amb la polsació musical, i a mesura que anaven adquirint l’entrenament musical s’intentava incrementar la polsació per impulsar la marxa dels pacients amb Parkinson.

– els resultats van oferir que hi havia més bloquejos en pacients que no rebien estimulació musical que en pacients que havien estat entrenats musicalment, una petita millora.

– ens parla de la dansa teràpia en Parkinson, és beneficiosa perquè s’han de realitzar moviments molt més complexos que no pas els de caminar, explica el cas d’una col.lega de la Dra. que utilitzava tangos.

– una vegada més la socialització per compartir experiències, estratègies,…és el principal benefici terapèutic.

– com ja sabíem, en moltes cultures la separació entre ball i música és totalment incocebible.

Valorie Salimpoor, que fa que una cançó ens agradi,… i la comprem ??!!

Aquí us deixem una imatge d’una de les grans investigadores sobre música i cervell, Valorie Salimpoor de l’equip d’en Robert Zatorre al McGill University’s Montreal Neurological Institute in Canada, on s’analitzen les àrees cerebrals implicades en el fet de que una cançó esdevingui una cançó preferida per nosaltres.

Tenim:

Córtex temporal superior, on hi “emmagatzamem” plantilles de música escoltada amb anterioritat, importància de l’entorn cultural, les plantilles de música també estan lligades a una prt emocional important.

Córtex frontal inferior, trobem processos de seqüenciació d’alt nivell.

Nucli Accumbens, sistema de recompensa i rpedictibilitat.

Amígdala i Córtex medial prefrontal, processament emocional i valuació d’alt nivell d’estímuls abstractes.

Segons Valorie Salimpoore “El que fa la música tan emocionalment poderosa és la creació d’expectatives. L’activitat en el nucli accumbens constitueix un indicador que les expectatives es van a complir o superar i en el nostre estudi trobem que la major activitat es veu en aquesta àrea del cervell mentre que les persones estan escoltant la música, més diners estan disposats a gastar “.

En altres paraules, el cervell assigna valor a la música a través de la interacció de l’antic circuit de recompensa dopaminèrgic, que participen en el reforç de les conductes que són absolutament necessàries per a la nostra supervivència com menjar i el sexe, amb algunes de les regions més desenvolupades del cervell, que participen en avançada processos cognoscitius que són únics als éssers humans.

Musicoteràpia al Berklee College of Music dels Estats Units

Us deixem un video del departament de musicoteràpia del Berklee College of Music

dels Estat Units, un dels millors col.legis de música del món. En aquesta Universitat se li dóna la importància que es mereix a la vessant terapèutica de la música.

En el video veureu com s’aplica en àmbits hospitalaris com ara malalts amb càncer, pacients amb agnòsia, …

Els pacients focalitzen l’atenció en la música i no en el que succeeix en els seus cossos, recordeu el nostre post sobre la importància de l’atenció i la seva influència en processos cognitius superiors amb el Dr. Philippe Goldin.

Podem ajudar al pacient a prepara-lo tan a nivell físic com psicològic per la cirurgia.

Ajuda a reduir l’ansietat en quimioteràpia.

La relació amb el musicoterapeuta modela l’experiència hospitalària, la fa molt més agradable.

[youtube=http://youtu.be/uwCJQY2DUOQ]

Reportatge sobre el campus d’estiu de l’Associació de Síndrome de Williams

– Campus d’estiu a Michigan amb Síndrome de Williams, organitzat per l’Associació Americana. Us deixem el link per si en voleu conèixer més informació: http://www.williams-syndrome.org/camps

– Transtorn genètic en el cromosoma 7 on manquen 25 gens.

– Parlen de la hiperacúsia, els hi molesten els volums alts i els sons estridents.

– Ens parlen del seu talent per la música, la seva musicofília és absoluta.

– Hipersociabilitat, “volem ser els teus amics”.

– En un experiment on un adult simula  que es fa mal un nen normal no s’acosta per ajudar-lo, en canvi un nen amb Síndrome de Williams s’acosta i l’intenta curar.

– Els hi encanta ballar.

– L’entrevistador es questiona si el Síndrome de Williams i aquesta bondat és un do i si els demés hauríem d’apendre d’aquests comportaments sociables.

– La Dra. Helen Tager-Flusberg de la Universitat de Boston porta 20 anys treballant amb nens amb Síndrome de Williams.

Conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música La música y su impacto en el cuerpo y la mente”

Drums

Dentro del ciclo de conferencias “La música y su impacto en el cuerpo y la mente” organizado por el Dr. Rodríguez-Fornells, hoy tendrá lugar en el CosmoCaixa la conferencia “La fascinación del ritmo: cómo el sonido y el cuerpo se combinan para crear la música, la ponente es ni nada más ni nada menos que VirginiaPenhune, si queréis saber más sobre la ponente os diremos que lidera el laboratorio  Penhune, el trabajo en el laboratorio Penhune se centra en la comprensión de los cambios plásticos en el cerebro humano relacionados con el aprendizaje motor y el rendimiento. El programa de investigación tiene tres ejes principales.

Virginia Penhune

Virginia Penhune

– El primero utiliza estructural y funcional de resonancia magnética para examinar el papel de las redes motoras en el aprendizaje y la memoria de la motricidad fina. Estamos particularmente interesados ​​en la identificación de las regiones del cerebro implicadas en el aprendizaje de los diferentes parámetros de movimiento, y en la integración auditivo-motor y la sincronización.

-El segundo eje de la investigación comprende los estudios cinemáticos de aprendizaje de habilidades motoras utilizando captura de movimiento en 3D que tienen por objeto la identificación de parámetros de movimiento específicos relacionados con el tiempo el movimiento y la corrección de errores.

– El tercer eje se centra en los estudios de desarrollo del aprendizaje de habilidades motoras. Este eje incluye estudios de niños y adultos mayores, así como a personas con formación musical. Los estudios actuales incluyen estudios de imágenes del cerebro y de comportamiento encaminadas a la identificación de un posible período sensible para la formación musical, así como estudios de la imitación del movimiento.

Los proyectos de investigación actuales incluyen:

1. Explorando el papel de la corteza motora y el cerebelo en diferentes fases de aprendizaje.
2. Pruebas del impacto de la formación musical temprana en la estructura y función del cerebro.
3. Examinar la relación entre la imitación motora y el aprendizaje motor.
4. El estudio de los cambios evolutivos en el aprendizaje motor y el rendimiento en los niños.
5. La exploración de los efectos del envejecimiento en el aprendizaje motor y la cinemática (con el Dr. K Li).
6. El examen de la base neural de la integración auditivo-motor (con el Dr. R Zatorre).