Entrades

Àrea Musicoteràpia CEM María Grever al Neuroconcert “Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura”

L’àrea de musicoteràpia del CEM María Grever seguint el seu criteri de rigurositat científica i permanent formació, varem assistir al neuroconcert «Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura». En aquesta sessió, inscrita en el marc del projecte NeuroUB, l’etnomusicòloga Sílvia Martínez, de l’ESMUC, de la qual podem dir que va ser una de les millors intervencions en conferències sobre musicoteràpia, (ens va encantar Sílvia!!), va abordar les relacions entre cultura i música, així com la seva influència en les relacions socials. Per la seva banda, el neurocientífic Manuel Martín – Loeches, de la Universitat Complutense de Madrid, del qual també ens va agradar moltíssim per aportar nous coneixements, va explicar els processos de cognició social en la producció i la percepció musical. L’acompanyament musical va anar a càrrec del Col·lectiu Brossa (grup d’himnes i cançons de guerra), una sensibilitat fantàstica i del grup Body Percussion, integrat per Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió) i Cris Ases (veu), són autenticament genials i ens va evidenciar tot el contingut teòric, gràcies.

Conclusions:

– Tothom és músic.

– La música és un factor social per construir i tenir consciència de grup. Factor identitari.

– És un “instrument” per transmatre emocions.

Sílvia Martínez etnomusicòloga de l’ESMUC.

– La música és un acte comunicatiu.

– Hi ha una part emocional.

– Música per coordinar un treball (remar, segar,…).

– La música serveix per sentir-se part d’un grup social.

– Música és un acte cultural, és un fet molt complexe.

– Les estrucutres o formes musicals ens comuniquen alguna cosa ? sempre és un debat obert però per exemple si anem a un club de tecno hem de fer una música determinada.

– La música és un element constitutiu i performatiu en el fet de crear societat, de crear xarxa social. Ex: la cantant de pop “mona” “guapa”, manté un rol de gènere dintre d’un grup social.

– Himnes nacionals, himnes esportius,…cohesionen el grup.

– La música és so humanament organitzat.

– La música es crea en un context cultural i té uns patrons formals i estètics valorables en aquell ambient cultural específic, per exemple música de tribus africanes s’han d’entendre en el seu context cultural.

– A la música no hi ha persones aptes i no aptes, tothom és músic.

-.En un cocnert de música clàssica escoltem i callem, els músics tenen títol professional, tothom hauria de disfrutar de la música i no estar inhibint els moviments rítmics que el nostre cos necessita realitzar de forma natural.

– A la nostra societat occidental quan més abstracta és la música, com ara la música clàssica, és més valorada, la valorem com més transccendent i més sublim.

– La cultura d’algunes societats ha anat inhibint el moviment que de forma natural realitzem al tocar un instrument. “Hi ha hagut una castració del moviment“.

– L’orquestra Simfónica Simón Bolívar de Venezuela es deixa endur pel moviment del cos, no estan estàtics, i tenen molt d’èxit, l’empatia amb el públic és màxima. Us imagineu en un concert per infants que els nens no es poguessin moure, ni balalr,…pensaríem que és anti-natural.

 

 

Manuel Martín Loeches

Psicobiòleg centrat en l’estudi de l’evolució humana. Ens ha parlat sobre Cervell musical i cervell social.

– La música té una utilitat adaptativa.

– Els nadons ja mostren predisposició a la música.

– És un tret universal i específic en la espècie humana.

– Les nanes són universals.

– La música fomenta la cohesió social.

– El córtex cerebral es relaciona amb la magnitud del grup social, els ximpazees tenen una mitjana de 70 a 80 individus en el grup social, en humans de mitjana hi ha 150 individus de mitjana.

– El cervell social detecta: emocions, interaccions i reaccions.

– Importància del cíngul anterior, implicat en funcions cognitives racionals, com ara l’anticipació del premi, presa de decisions, empatia i emociones., neurones von economo.

– Quan escoltem música que ens és intensament plaentera s’inhibeix l’àrea cerebral implicada amb la por i l’agressivitat, i això afavoreix la cohesió social.

– El ritme necessita coordinació motora i auditiva.

– El llenguatge són emocions motores que tenen com guia i propòsit un estímul auditiu complex.

– L’única espècie capaç de portar el ritme és l’espècie humana.

– Els nens són capaços de seguir el ritme quan hi ha una persona que els hi marca, no en canvi quan és un estímul sonor o un robot amb un braç mecànic percutint.

– Les emocions modulen de manera important l’excitabilitat del córtex motor, oi que quan esteu tristos i abtuts no teniu ganers de moure-us i en canvi quan esteu eufòrics salteu i crideu d’alegria ?, per posar exemples senzills.

– Quan imaginem moviments els estem produint a nivell d’escorça motora.

–  Ballem quan veiem altres que ballen. Augmenta l’excitabilitat de la zona motora específica del córtex. La capacitat d’empatia potencia la ressonància motora.

– El cervell social ens permet ballar, cantar i tocar un instrument, sentim plaer en el propi cos tan sols veient com ballen altres.

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

Xarxes socials, xarxes neuronals: música, cervell i cultura

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

L’àrea de Musicoteràpia CEM María Grever a la conferència “Ús i abús: música, percepció i persuasió” Música dintre del cicle Neuroconcerts

El dijous 11 d’abril ‘àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever fidels a la filosofia de l’escola i als seus valors d’estar en constant formació i aprenentage, varem assistir a la segona conferència del cicle Neuroconcerts.

La conferència que es titolava Ús i abús: música, percepció i persuasió, i es plantejava si és cert que en publicitat la música influeix en la nostra activitat cerebral i afavoreix que es duguin a terme uns comportaments determinats?

La conferència fou impartida als Cinemes Girona de Barceona,  moderada per Sabina Mateo León (UB), els músics eren Cento Carbó (bateria), Jordi Rodríguez (percussió), Cris Ases (veu), Guillem Torà (guitarra), l’ expert en música era en Rubén López Cano (ESMUC) i el neuricientífic va ser Manuel Garcia-Garcia  de l’empresa, Neurofocus de San Francisco als USA.

Anem a començar:

Si ara escolteu aquestes cançons amb els ulls tancats, o li feu escoltar aquestes cançons a algú de la vostra familia a veure si les endivinen ?

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=7ZwXhmTyL9g]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=d-p8FxFS1_M]

[youtube=http://youtu.be/Kp9knrC10PU]

S’ha de dir que la música per a imatge, com és el cas d’aquests anuncis és una música que està basada del que s’anomena música escènica, que té una representació teatralitzada. 

L’aportació del professor Rubén López Cano, era que en els anuncis publicitaris, la música escollida ja està influint en el target del producte, és a dir les persones que potencialment es poden identificar amb aquell producte, que poden haver-hi petites variacions harmòniques, rítmiques,…disntre del mateix anunci en certs moments que poden reforçar el moment en que apareix el producte publicitat, us podriem posar els exemples concrets, però sincerament encara no els hem trobat per la xarxa.

Altrament forem testimonis d’un anunci on la música mantenia l’expectativa durant tota l’estona fins que arribava a la resolució amb la tònica i aquest fet coincidia amb la marca del cotxe anunciat.

L’aportació del professor Manel García García, fou parlar de les emocions en la presa de decisions, i com bé sabeu i comentem sempre en els posts del blog, quina és una de les millors maneres per elicitar una emoció ? ,…através de la música.