Entrades

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

Son, memòria i estimulació sonora

Un post, el d’avui en que parlarem del son, la memòria i l’estimulació sonora recollit en un estudi que han fet a Alemanya, concretament el Dr. Jan Born i el seu equip de la UNiversitat  http://www.uni-tuebingen.de/.

Es pot ajudar al cervell a tenir millor memòria ?. Podem estimular auditivament el cervell per tal que millori la seva memòria ?

Els investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) s’han basat en el fet que les oscil · lacions lentes en l’activitat cerebral, que es produeixen durant l’anomenada ona lenta del son, són crítiques per retenir records.

Els científics han descobert que la reproducció de sons sincronitzats amb el ritme de les oscil · lacions cerebrals lentes en les persones que estan dormint millora aquestes oscil · lacions i augmenta la seva memòria, el que suposa una manera senzilla i no invasiva d’influir en l’activitat del cervell humà per millorar el son i la memòria.

Les oscil · lacions en l’activitat cerebral són crítiques per retenir records “La qüestió està en la simplicitat d’aplicar l’estimulació auditiva a baixes intensitats, un enfocament que és alhora pràctic i ètic, si es compara, per exemple, amb l’estimulació elèctrica i , per tant, representa una eina senzilla per a la pràctica clínica per millorar els ritmes del son “, assenyala Jan Born, un dels autors d’aquesta investigació.

El doctor Born i els seus col · legues van realitzar les seves proves en 11 individus en diferents nits, durant les quals van ser exposats a estímuls sonors o estímuls simulats. Quan els voluntaris van ser exposats als sons estimulants que estaven en sincronia amb el ritme del cervell d’oscil · lació lenta, eren més capaços de recordar associacions de paraules que havien après la nit anterior, mentre que l’estimulació fora de la fase del ritme d’oscil · lació lenta del cervell va ser ineficaç.

És important destacar que l’estimulació sonora és eficaç només quan es produeixen els sons en sincronia amb el ritme constant d’oscil · lació lenta durant el son profund. Llancem els estímuls acústics cada vegada que es produïa una oscil · lació lenta i d’aquesta manera hem estat capaços de enfortir l’oscil · lació lenta, mostrant major amplitud i que es produïssin durant períodes més llargs “, explica Born.

Els investigadors sospiten que aquest enfocament també podria ser utilitzat en general per millorar el son.

[youtube=http://youtu.be/DHDpOlWtyEg]

Anotacions de la conferència “Formació de memòries durant el son”:

– No hi ha aprenentatge sense memòria prèvies en el cervell.

– Les funcions de la memòria s’han de dividir en tres parts:

Codificació o registre: recepció, processament i combinació de la informació rebuda,  emmagatzematge: creació d’un registre permanent de la informació codificada, recuperació o recol · lecció: evocant de nou la informació emmagatzemada en resposta a algun senyal per a ús en un procés o activitat.

– L’emmagatzematge esdevé principalment durant el son, al contrari de la codificació i la recuperació es donen quan estem desperts.

– Es pregunta per què la conservació o emmagatzematge de memòries de llarg termini esdevé durant el son.

– No tots els events viscuts són necessaris d’emmagatzemar a la memòria de llarg termini.

L’hipocamp té un paper important en la formació de nous records sobre els esdeveniments experimentats (memòria episòdica o autobiogràfica). –

– Part d’aquesta funció és la participació de l’hipocamp en la detecció de nous esdeveniments, llocs i estímuls.

– Alguns investigadors consideren l’hipocamp com a part d’un sistema més gran en el lòbul medial temporal  responsable de la memòria declarativa general (memòries que poden ser verbalitzats explícitament-s’inclouen aquí, per exemple, la memòria de dades, a més de la memòria episòdica).

 

Carlos Zatorre Explorant el cervell através de la música Rice University

Cicle de conferències de la RiceUniversity “Exploring the mind through music”, avui exposem la conferència de Robert Zatorre.

Conclusions:

– No us creieu mai cap conclusió de cap experiment fins que ho veieu demostrat amb altres que ho experimenten de diferent manera. Hem de tenir diferents perspectives.

– La música és una finestra per comprendre funcions neuronals humanes.

– El cervell humà està preparat per la música.

– La part superior del lòbul temporal és la que rep els inputs dels estímuls musicals.

– D’aquesta àrea del lòbul temporal la informació auditiva viatja a moltes altres àrees del cervell. Via ventral i via dorsal.

Via dorsal i Via ventral del cervell humà.

– Parla del concepte del “Missing Fundamental Phenomen in the human auditory cortexMFP.  Els tons complexos compostos per quatre o més harmònics continus d’una certa freqüència  es perceben com el to de la freqüència del to de la fonamental, és el que es coneix com el Fenomen de la Manca de la Fonamental (MFP). Es considera que l’MFP es produeix en el sistema auditiu central, no a la perifèria. No obstant això, no està clar on i com s’integren els sons complexos.

– El cervell humà té àrees específiques per la decodificació del to.

– En el cervell dels músics hi canvis físics estructurals evidents.

– Imaginació musical. Es pot concloure a partir dels estudis d’en Robert Zatorre que el còrtex auditiu està actiu quan una persona imagina el so.

– El nostre cervell ens permet representar elements que no estan presents, és el primer pas cap a la creativitat.

– Necessitem gestionar representacions internes per crear noves possibilitats.

– Les funcions del córtex parietal són: rotació mental d’objectes, operacions matemàtiques, assenyalar, assolir i agafar, importància en tasques motores.

– La interacció entre representacions sensorials (córtex auditiu) i manipulació de mecanismes o objectes (córtex parietal i frontal) permeten la imaginació i la creativitat.

– Respecte a la música i l’emoció podem dir que l’emoció és un aspecte integral de l’experiència musical, podem experimentar tot l’aspectre emocional: felicitat, tristesa, tensió, angoixa, suspens, avorriment, molèstia, eufòria, joia,…).

– No hi ha cap solució farmacològica que et canviï l’humor.

– En un estudi a la Universitat de McGIll els estudiants deien que els que els hi evocavca plaer era :

enamorament 98,4%,

sexe 98,4%, èxit 98,4%,

clima assoleiat 96,7 % (recordem que estan a Montreal)

música 95,1 %,….

menjar 88,5%,

diners 83,6%,

fer esport 73,8%,

art 68,9%,.,.

– Les bases neuronals de els activitats plaenteres estan molt relacionades amb l’activitat dopaminèrgica del sistema mesolímbic, exdemples com menjar, sexe, drogues que estimulen els neurotransmissors dopaminèrgics com la cocaïna, inducció a comportaments adictius com fumar, fer apostes, videojocs,…

– Els calfreds són habituals a l’escoltar un determinat passatge musical, músics i no músics verbalitzen tenir-ne, estan associats a canvis específics psicofisiològics, són ddescrits com eufòrics o extasiants experiències.

– L’activitat del cervell augmenta durant la percepció de música que és percep com molt plaent (calfreds).

– Hi ha un augment  “dopaminèrgic” abans del moment de la recompensa, us remetem al nostre post referenciant la amteixa Universitat de McGIll “La felicitat anticipatòria, dopamina i música“.

Nucli caudat dret augmenta l’activitat en l’anticipació de l’experiència anticipatòria i decau en el moment d’experimentar l’estímul. Nucli accumbens dret augmenta la seva activitat de forma substancial en el moment de percebre i experienciar l’estímul plaenter.

– Fer prediccions i tenir recompensa és plaent i necessari per sobreviure, imagina que estem fugint d’un predador i hem de triar un camí o un alltre si fem bé l’elecció podem sobreviure i això és plaent.

Read more

Autisme i musicoteràpia al Music Therapy Center of Houston

Us deixo un video on podreu comprovar com treballen amb la musicoteràpia i nens autistes  en un centre de Houston.

Centren els objectius en establir contacte visual. Read more

Kenny: autisme i musicoteràpia

Kenny és un nen autista que li costa manetnir el contacte visual, fer la transició d’una activitat a una altra, l’objectiu que volien aconseguir amb la musicoteràpia era tenir una interacció amb significat amb les persones del seu voltant.

Veureu en Kenny amb la seva musicoterapeuta i també com toca el violí integrat amb altres nens.

Un fet remarcable que hauríem de tenir tots els musicoterapeutes en compte, és no limitar el potencial dels nens, aquesta afirmació la podem mantenir des de l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever arràn de la nostra experiència de les sessions amb els nens i l’experiència en una escola d’educació especial de Rubí amb nens autistes.

USA vol mapejar tot el cervell humà amb el projecte NIH Brain Initiative

Si, després del projecte del genoma humà ara anem a pel cervell.

Link al projecte:

http://www.nih.gov/science/brain/

El govern dels USA, ha iniciat l’ambiciós projecte de mapejar tot el cervell humà, amb el nom Brain Initiative, invertir en educació i investigació és el fonament d’una societat que es vulgui valorar. (deixo índexs d’audiència televisiva a l’estat espanyol de divendres), aquesta iniciativa es posa en marxa amb aproximadament US $ 100 milions en fons per a la investigació finançada pels Instituts Nacionals de Salut (NIH), la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA), i la National Science Foundation (NSF).

Fundacions i altres institucions de recerca privades també estan invertint en la neurociència, que farà avançar aquest gran projecte. L’Institut Allen per a la Ciència del Cervell, per exemple, invertirà almenys $ 60 milions anuals per donar suport als projectes relacionats amb aquesta iniciativa. La Fundació Kavli planeja donar suport a la Iniciativa del cervell relacionades amb les activitats d’aproximadament 4 milions de dòlars per any durant els propers deu anys. L’Institut Mèdic Howard Hughes i l’Institut Salk per a Estudis Biològics també dedicarà fons per a projectes de recerca que donen suport a la Iniciativa.

Això és només el principi. S’espera que moltes fundacions més, agències federals, filantrops, organitzacions sense ànim de lucre, empreses i altres passin a fer donacions.

L’objectiu d’aquest projecte és saber com funciona el cervell humà i com els circuits neuronals ens permeten fer totes les complexes tasques que no entenem encara, amb l’objectiu de prevenir i curar malalties com l’Alzheimer, esquizofrènia, autisme, epilèpsia, accidents ceerebro-vasculars.

La iniciativa promet accelerar la invenció de noves tecnologies que ajudaran als investigadors a produir imatges en temps real de complexos circuits neurals i visualitzar les interaccions de gran velocitat que es produeixen entre cèl · lules  en la rapidesa del pensament. Aquestes capacitats d’avantguarda, aplicada als sistemes simples i complexos, obrirà noves portes a la comprensió de com la funció cerebral està relacionada amb el comportament humà i l’aprenentatge, i els mecanismes de la malaltia cerebral.

Aquest mapeig cerebral  on hi col.laboraran vàries fundacions privades tardarà alguns anys en assolir el seu objectiu.

Emperò algú diu que l’objectiu final és aconseguir saber que és el que està pensant una persona.

Estrés, podem fer-ne una bona gestió preventiva

Us deixem aquest interessant video d’una professora nostra de la Universitat de Bellaterra, la Roser Nadal, (de la qual en guardem molt i molt bon record) on ens parla sobre si l’estrés es pot transmetre de generació en generació.

L’estrés és un factor de risc per moltes psicopatologies com molt bé ja sabeu.

Què important pels músics i el benestar psicològic gestionar bé sempre l’estrés.

Interessant aportació sobre el tema de l’epigenètica i com pot provocar canvis en els gens i també molt a tenir en compte l’influència de l’entorn en la conducta i salut mental.

Epigenetic_mechanisms

Molts canvis a nivell genètic es poden revertir.

 

L'estrès dels pares i les mares es transmet a la descendència? from Barcelona Cultura on Vimeo.

La felicitat anticipatòria, dopamina i la música

El neuròleg Robert Sapolsky ens explica que la felicitat, “resideix” no en el moment que aconseguim allò que volíem i que creiem necessari per ser feliços, sino que la felicitat “resideix” en l’anticipació de la mateixa felicitat, és a dir imaginar que succeïrà quan aconseguim allò que ens farà feliços. Eduardo Punset en el seu llibre “El viaje a la felicidad” fa una referència a aquest procés psicològic també. Read more