Entrades

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

La primera cançó de bressol a la University of Tennessee Medical Center, música de violí pels nounats

Ens agradaria dedicar aquest post al nostre benvolgut director Ernesto Briceño.

Veieu aquesta interessant iniciativa a la Universitat de Tennesse amb nadons prematurs.

Quins objectius volen assolir per afavorir el desenvolupament dels nadons prematurs.

Intenten recrear el ventre de la mare, perquè sentin protecció i confort.

Pels pares són jornades molt extenuants.

Aquesta música de violí pot ser l’espurna per començar a desenvolupar el cervell del nadó.

El Dr. Kirk Bass cocnclou que quan més estimulats estiguin i més interacció tinguin els nens millorarà la seva plasticitat neuronal i es podrà desenvolupar millor el cervell.

El violinista que toca voluntariament descriu com alguns nadons cerquen d’on vé la música, a l’igual que l’enfermera en cap que descriu una petitona que va reaccionar girant el cap i tothom de l’esquip va començar a aplaudir.

 

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

 

OBJECTIUS: Música garavada pot provocar sobreestimulació en UCIN. Els elements en viu de la música com el ritme, la respiració, i cançons de bressol preferides dels pares  poden afectar la funció fisiològica (per exemple, ritme cardíac i respiratori els nivells de saturació d’oxigen i els nivells d’activitat) i la funció de desenvolupament (per exemple, la son, la conducta alimentària i l’augment de pes ) en els nadons prematurs.

MÈTODES: Un assaig clínic aleatori multicèntric de 272 nens prematurs amb edat ≥ 32 setmanes amb la síndrome de dificultat respiratòria, sèpsia clínica i / o SGA (petit per l’edat gestacional) va servir com el seu propi control en 11 UCIN. Els nadons van rebre 3 intervencions per setmana en un període de 2 setmanes, es van recollir les dades de les variants fisiològiques i de desenvolupament abans, durant i després de les intervencions o cap intervenció ,diàriament durant un període de 2 setmanes.

RESULTATS: Tres intervencions musicals en viu van mostrar canvis en la freqüència cardíaca interactiva amb el temps. Freqüències cardíaques més baixes van ocórrer durant la cançó de bressol (P <0,001) i la intervenció del ritme (P = 0,04). El reflexe de succió va mostrar diferències amb intervencions sonores rítmiques (p = 0,03). Gravacions de respiracions profundes i pausades, mostrava freqüències cardíaques inferiors després de la intervenció (p = 0,04) i les diferències en els patrons de la son (P <0,001). La ingesta calòrica (P = 0,01) i el reflexe de succió (P = 0,02) van ser més grans amb nanes preferides pels pares. La música va ajudar a disminuir la percepció d’estrès parental (P <0,001).

CONCLUSIONS: L’ús terapèutic informat, intencional de so en viu i cançons preferides de bressol dels pares i aplicades per un musicoterapeuta certificat pot influir en la funció cardíaca i respiratòria. Arrossegades amb d’un nadó prematur observat signes vitals, el so i la cançó de bressol pot millorar els hàbits alimentaris i els patrons de succió i pot augmentar els períodes prolongats d’estats d’alerta tranquil · la.

Esquema

– L’estudi s’ha dut a terme en 11 hospital dels USA.

– A les sales de parts prematurs hi ha molt estrés sonor, enfermeres, monitors, alarmes, “bip-bip’s”,…

– S’ha monitoritzat en directe les variables fisiològiques del nadó quan els pares li cantaven.

– El millor és música en directe ja que pot ser ajustada al moment.

– S’utilitza l’ocean drum i el gato drum.

– Els musicoterapeutes demanen als pares la seva cançó preferida, sigui una nana o no.

-Els musicoterapeutes ajuden als pares a convertir les cançons en nanes.

– La música estabilitza el batec del cor dels neonats.

– Incrementa l’absorció d’oxigen.

– Millora el reflexe de succió necessari per una bona nutrició del neonat.

– Millora la qualitat del son.

– Treballen molt units a les families, que sempre es mostren molt col.laboratives.

– Les mares estan molt ansioses i és un dels objectiu dels musicoterapeuta, reduir l’ansietat.

Angela Ferraiuolo MA, MT-BC

Els nadons que escolten cançons que els seus pares han triat han tingut millor comportament alimentari i va guanyar més calories que els que van sentir “Twinkle, Twinkle, Little Star”. Però els nadons “Twinkle” tenien una mica més de saturació d’oxigen a la sang. La música també va reduir l’estrès parental, segons l’estudi.

Els infants hospitalitzats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals pateixen estrès fisiològic i emocional, ja que pateixen de part prematur i complicacions posteriors, la separació dels cuidadors i els procediments mèdics dolorosos. El dolor i l’estrès en els nens de la UCIN es mesuren fisiològicament a través dels signes vitals i les escales de dolor neonatal. Les  intervencions de musicoteràpia centrant-se en els signes vitals de la infantils i arrossegat al bebè, són eficaços en la reducció dels nivells d’estrès, augmentant per tant la regulació fisiològica, així com proporcionar una experiència d’unió per al nen i el cuidador.

“Música y cerebro, una pareja saludable” Acte presentació Biblioteca Can Butjosa 3 de Maig a les 19:00

Acte presentació llibre Música y cerebro una pareja saludable d'en Jordi Jauset

Acte presentació llibre Música y cerebro una pareja saludable d’en Jordi Jauset

El proper 3 de Maig a la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès tindrem la sort de co-organitzar un acte de presentació del llibre “Cerebro y música, una pareja saludable“,  d’en Jordi Jauset, un dels divulgadors més importants sobre  la musicoteràpia. Volem que hi vingueu i feu preguntes, és una molt bona oportunitat.

Un molt bon llibre per regalar per la diada de Sant Jordi.