Entrades

Soroll i So sanador

En aquest post us volem exposar com pot ser que la “part negativa” sempre sigui molt més evident que la part positiva, i és que ja se sap, no valores el que tens fins que ho perds. Encara recordo als amics de la Universitat com els hi va costar adaptar-se a la contaminació acústica  de la gran ciutat, sobre tot venint de l’ambient sonor del món rural. Seguidament, us explicarem la  importància que poden arribar a tenir les freqüències dels sorolls i dels sons,i la relació amb el nostre cervell i amb el benestar del nostre cos.

Quantes vegades anem per la gran ciutat i no som conscients de la gran quantitat de sorolls que impacten en el nostre cervell i cos: motors de cotxes, “música de cotxes” a altíssim volum amb les finestres baixades, motors de motos, d’autobusos, clàxons , metros, ferrocarrils, avions (si viviu aprop d’un aeroport), clients de bars que estan en terrasses i no respecten el descans dels veïns, obres al mig dels carrers…De que estem parlant ? estem parlant de contaminació acústica, de sorolls, de freqüències, volums… Oi que és fàcil veure aquesta part del “revers tenebrós”?  És de sentit comú que perjudiquen la nostra salut auditiva, mental  i física, ens poden estressar, ens poden perjudicar en la qualitat del son i derivar en asietat i estrès (mireu l’experiment del Dr. Estivill).

Un informe de la Organización Mundial de la Salut (OMS), considera els70 dB (a), com el límit superior desitjable. Segons estudis de la Unió Europea (2005): «80 millons de persones estan exposades diariament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dB_{a} i altres170 millons, ho estàn a nivells entre 55-65 dB_{a}».

Zero dB es considera el punt en el qual una persona comença a escoltar el so. Un murmur suau a 1 metre és igual a 30 dBA, una autopista amb densitat de trànsit a 1 km i mig és al voltant de 80 dBA, i una serra mecànica pot arribar a 110 dBA o més a la distància operativa. L’exposició breu a nivells de soroll superiors a 120 dBA sense protecció auditiva poden fins i tot causar dolor físic.

Us deixo un enllaç a una web de la Generalitat de Catalunya sobre Contaminació Acústica:

Video del programa Espai Terra sobre Soroll i Salut – http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Espai-Terra–dijous-26-dabril/video/4070230/

Link a un interessant article del Diari Ara sobre Soroll i Salut

Us donem les freqüències de les notes musicals de l’escala natural:

Do 260,7 Hz – Re 293,3 Hz – Mi 330,0 Hz – Fa 347,7 Hz – Sol 391,1 Hz – La 440,0 Hz – Si 495,0 Hz – Do 521,5 Hz

Segons l’activitat mental podem trobar 5 tipus d’ona amb diferents freqüències:

Delta 1-4 Hz Son profund

Theta  4-8  Hz Profunda relaxació

Alfa  8-13  Hz Relaxació lleugera

Beta 11-30 Hz Activitat normal i estats d’alerta

Gamma 30-40 Activitat cerebral complexa

Les ones Alfa són les que apareixen quan tanquem els ulls durant una estona per a descansar (per exemple, al tren) i també es manifesten durant estats de meditació.

Les ones Theta es dónen durant les fases 1 i 2 del són, que és el moment de transició de l’estat de vigília (ones Beta Alfa) cap el son profund (ones Delta).

Els bols de quars emeten unes freqüències similars a les ones alfa, lligats a estats de meditació i relaxació profunda, el seu so ens indueix a aquest estat, obviament podem acompanyar aquesta escolta amb una relaxació muscular progressiva.

 

La felicitat anticipatòria, dopamina i la música

El neuròleg Robert Sapolsky ens explica que la felicitat, “resideix” no en el moment que aconseguim allò que volíem i que creiem necessari per ser feliços, sino que la felicitat “resideix” en l’anticipació de la mateixa felicitat, és a dir imaginar que succeïrà quan aconseguim allò que ens farà feliços. Eduardo Punset en el seu llibre “El viaje a la felicidad” fa una referència a aquest procés psicològic també. Read more

“Qui canta, el seu mal espanta” Per què ?

“Qui canta el seu mal espanta”, una frase que ben segur heu escoltat moltes vegades, una declaració de la vessant terapèutica de la música. Però anem a veure que ens diu la ciència actualment sobre aquest fet .

L’estudi de Grape C., Sandgren M, Hansson LO, Ericson M, Theorell T. de l’Institut Nacional de factors psicosocials i salut a Estocolm, Suècia, va explorar els possibles efectes beneficiosos del cant en el benestar de les persones durant les lliçons de cant. L’estudi va comptar amb vuit cantants aficionats (2 homes, 6 dones, 28-53 anys) i vuit cantants professional (4 homes, 4 dones, edat 26-49 anys) que havien estat cantants i que assisteixen a classes de cant durant almenys sis mesos. Read more

Música, iPods i Alzheimer

Interessant iniciativa d’aquesta ONG anomenada www.musicanadmemory.org, ajuda a les persones amb demències vàries através d’iPods reciclats i de l’el.laboració de programes músiques personalitzades, importància de l’historial clínico musical. Read more

Plasticitat neuronal, música i afàsia

El Dr. Rodríguez Fornells, guanyador del concurs Divulga de la Marató de Televisió de Catalunya ens presenta la seva investigació en un Interessant video divulgatiu sobre plasticitat neuronal en el còrtex sensoriomotor gràcies a la teràpia musical, musicoteràpia i rehabilitació en ictus. La hipotesis és que l’escorça auditiva i l’escorça motora del cervell estan coonectades, alehores atrvés de vies inderectes del cervell es […]

Mindfulness, reduïnt l’ansietat

Comferència sobre meditació i el cervell per part del Dr. Philippe Goldin.

Mindfulness and the Brain by Philippe Goldin: Wisdom 2.0 Conference from Wisdom 2 Conference on Vimeo.

Actualment hi ha una eclosió en hospitals, cuidadors i neurocientífics per entendre com funciona l’atenció.

L’atenció focalitzada: mantenim la nostra atenció en un  estímul d’una manera sostinguda i amb intensitat (exemple tanquem els ull per escoltar música).

Control Obert: hem de reconèixer mentres mantenim l’atenció focalitzada patrons en el fluxe de pensaments, emocions, imatges i sensacions.

L’atenció és la porta d’entrada  a les funcions cognitives superiors: llenguatge, pensar, estimar, analitzar, odiar,…

L’atenció és una capacitat limitada i té molts factors implicats.

En aquesta conferència fan un exercici amb els assistents on focalitzen l’atenció en la respiració, deixant passar imatges, pensaments, sons,…l’atenció sempre està focalitzada en la respiració.

L’altre concepte és l'”open monitoring“, control obert, un altre aspecte de l’atenció en que anem reconeixent en cada moment experiències, imatges,.. sobre nosaltres mateixos que ens poden afectar d’alguna manera, i que hauríem de ser-ne conscients per tal d’optimitzar les nostres emocions.

Destaquem la importàcia de les imatges i dels mantres en aquesta meditació plena.