Entrades

Musicoteràpia contra el càncer

Àrea MT CEM María Grever amb Parets Contra el Càncer Sílvia CrespoL’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever estem preparant la col·laboració amb l’Associació Parets Contra el Càncer. Com bé sabeu els musicoterapeutes hem de treballar amb un equip multidisciplinar Read more

Musicoteràpia per nadons prematurs a hospitals

Us deixem un video més extens de l’estudi que es va realitzar als Estats Units sobre com recrear l’ambient sonor de l’úter de la mare en nadons prematurs, amb els resultats de millora del reflexe de succió, millora del cicle son vigilia, reducció de la pressió arterial,…

[youtube=http://youtu.be/4qjx2BrrQJg]

Us deixem link als posts publicats amb anterioritat per ampliar informació.

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

Musicoteràpia per calmar nadons prematurs amb Joanne Loewy

 

L’àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever al Neuroconcert «Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació»

L’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever vàrem assistir al Neurococert “Ludwig, em sents? Música, composició i imaginació“. Com és possible que Beethoven pogués seguir composant tot i la seva sordesa al final de la seva carrera? La resposta a aquesta pregunta té a veure amb la denominada memòria musical: aquesta, implica la memòria auditiva, visual cinestèsica (que té a veure amb l’aprenentatge motriu). A més a més, també hi intervé el lligam emocional que establim amb la música, que a nivell cerebral es tradueix en el sistema límbic.

Sofía Martínez professora de l’ESMUC

Davant l’afirmació autolimitant “és que jo no tinc oïda per la música” ahir la professora de l’ESMUC Sofía Martínez  i el neurocientífic Carles Escera

Carles Escera Andrea Valverde Joan Capafons Paranimf UB Neuroconcerts

Andrea Valverde i Joan Capafons amb el coordinador dels Neuroconcerts Carles Escera

van reafirmar el que sempre comenta el nostre director Ernesto Briceño: tothom és músic, tothom té oïda per la música, tothom pot entrenar les seves capacitats musicals, en definitiva no ens hem d’autolimitar, és per això que us convidem a estudiar música o a participar d’activitats musicals.

També ens van parlar dels diferents tipus d’oïda:

Oïda absoluta, es refereix a l’habilitat d’identificar una nota pel seu nom sense l’ajuda d’una nota referencial, o ser capaç de produir exactament una nota sol·licitada (cantant) sense cap referència. Aquesta capacitat està relacionada amb la memòria auditiva (la capacitat de recordar certs sons). Per tant abans hi ha d’haver hagut un aprenentatge, saber que aquella freqüència de so correspon a un Do, Re, Mi, Fa, Sol, La o Si, i hi està intervenint la memòria tonal de llarg termini.

Oïda relativa, discerneix les notes però amb més lentitud; requereix d’una nota de referència.

Oïda pseudoabsoluta, depenent de l’instrument identifica una nota sense necessitat d’una de referència.

Durant la sessió, l’Orquestra Simfònica de la UB va interpretar algunes peces de Beethoven.

Dra. Àngels Bayés cap de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon rep a l’Àrea de Musicoteràpia CEM María Grever

Dra Bayés Andrea i Joan la Teknon 2Quin tracte més exquisit i més excels ens ha dispensat avui la Dra. Àngels Bayés i tot el seu equip a la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon, quan l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever hem assistit a aquesta trobada.

La varem tenir de professora al Màter de Musicoteràpia i recordem aquella classe d’un altíssim nivell i d’una professionalitat excelsa, i de feia temps comentavem al despatx de musicoteràpia que seria una gran oportunitat establir una trobada amb la Dra. Bayés, finalmet ho hem aconseguit i ha estat una de les trobades més profitoses i més plaents de l’any.

Quant al contingut de la trobada, en que ens ha parlat sobre els avenços sobre el tractament de la malaltia del Parkinson, també ha estat molt profitós, la Dra. ha remarcat la importància del fet que s’està desenvolupant un projecte a nivell Europeu anomenat Rempark, que voldríem detallar i divulgar més endavant amb la Dra. Bayés.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=CMyiXGXw4MM&w=560&h=315]

 

 

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

 

OBJECTIUS: Música garavada pot provocar sobreestimulació en UCIN. Els elements en viu de la música com el ritme, la respiració, i cançons de bressol preferides dels pares  poden afectar la funció fisiològica (per exemple, ritme cardíac i respiratori els nivells de saturació d’oxigen i els nivells d’activitat) i la funció de desenvolupament (per exemple, la son, la conducta alimentària i l’augment de pes ) en els nadons prematurs.

MÈTODES: Un assaig clínic aleatori multicèntric de 272 nens prematurs amb edat ≥ 32 setmanes amb la síndrome de dificultat respiratòria, sèpsia clínica i / o SGA (petit per l’edat gestacional) va servir com el seu propi control en 11 UCIN. Els nadons van rebre 3 intervencions per setmana en un període de 2 setmanes, es van recollir les dades de les variants fisiològiques i de desenvolupament abans, durant i després de les intervencions o cap intervenció ,diàriament durant un període de 2 setmanes.

RESULTATS: Tres intervencions musicals en viu van mostrar canvis en la freqüència cardíaca interactiva amb el temps. Freqüències cardíaques més baixes van ocórrer durant la cançó de bressol (P <0,001) i la intervenció del ritme (P = 0,04). El reflexe de succió va mostrar diferències amb intervencions sonores rítmiques (p = 0,03). Gravacions de respiracions profundes i pausades, mostrava freqüències cardíaques inferiors després de la intervenció (p = 0,04) i les diferències en els patrons de la son (P <0,001). La ingesta calòrica (P = 0,01) i el reflexe de succió (P = 0,02) van ser més grans amb nanes preferides pels pares. La música va ajudar a disminuir la percepció d’estrès parental (P <0,001).

CONCLUSIONS: L’ús terapèutic informat, intencional de so en viu i cançons preferides de bressol dels pares i aplicades per un musicoterapeuta certificat pot influir en la funció cardíaca i respiratòria. Arrossegades amb d’un nadó prematur observat signes vitals, el so i la cançó de bressol pot millorar els hàbits alimentaris i els patrons de succió i pot augmentar els períodes prolongats d’estats d’alerta tranquil · la.

Esquema

– L’estudi s’ha dut a terme en 11 hospital dels USA.

– A les sales de parts prematurs hi ha molt estrés sonor, enfermeres, monitors, alarmes, “bip-bip’s”,…

– S’ha monitoritzat en directe les variables fisiològiques del nadó quan els pares li cantaven.

– El millor és música en directe ja que pot ser ajustada al moment.

– S’utilitza l’ocean drum i el gato drum.

– Els musicoterapeutes demanen als pares la seva cançó preferida, sigui una nana o no.

-Els musicoterapeutes ajuden als pares a convertir les cançons en nanes.

– La música estabilitza el batec del cor dels neonats.

– Incrementa l’absorció d’oxigen.

– Millora el reflexe de succió necessari per una bona nutrició del neonat.

– Millora la qualitat del son.

– Treballen molt units a les families, que sempre es mostren molt col.laboratives.

– Les mares estan molt ansioses i és un dels objectiu dels musicoterapeuta, reduir l’ansietat.

Angela Ferraiuolo MA, MT-BC

Els nadons que escolten cançons que els seus pares han triat han tingut millor comportament alimentari i va guanyar més calories que els que van sentir “Twinkle, Twinkle, Little Star”. Però els nadons “Twinkle” tenien una mica més de saturació d’oxigen a la sang. La música també va reduir l’estrès parental, segons l’estudi.

Els infants hospitalitzats a la Unitat de Cures Intensives Neonatals pateixen estrès fisiològic i emocional, ja que pateixen de part prematur i complicacions posteriors, la separació dels cuidadors i els procediments mèdics dolorosos. El dolor i l’estrès en els nens de la UCIN es mesuren fisiològicament a través dels signes vitals i les escales de dolor neonatal. Les  intervencions de musicoteràpia centrant-se en els signes vitals de la infantils i arrossegat al bebè, són eficaços en la reducció dels nivells d’estrès, augmentant per tant la regulació fisiològica, així com proporcionar una experiència d’unió per al nen i el cuidador.

Musicoteràpia i nadons prematurs

La professora Jayne Standley de la Universitat de Florida State  ha desenvolupat un dispositiu musical que pot arribar a ajudar als nadons prematurs a créixer i estar més saludables. El dispositiu activat Pacifier Lullaby o PAL, utilitza un cablejat especialconnectat  xumet i a l’altaveu que proporciona una suau cançó de bressol quan el nadó succiona en la forma adequada. La cançó de bressol encoratja al nen a continuar amb la succió, essencialment ensenya al nen a menjar.

Read more

Musicoteràpia i Alzheimer proposta bàsica d’activitats

Com sempre us diem, la base per una sessió de musicoteràpia hauria d’estar basada en l’historial musical de la persona, sobretot en en l’Alzheimer, ja que podem evocar memòries entre d’altres beneficis.

Us deixem una sèrie de possibles exercicis com a proposta, recordeu que sempre ha d’estar supervisat per un musicoterapeuta professional integrat en un equip multidisciplinar: Read more