Entrades

Conferència de David Huron

La música ens evoca estats de nostàlgia, entre moltes d’altres emocions.

Ens diu que la gent som més nostalgics a mesura que ens fem grans, al contrari dels nens que viuen sempre a l’aquí i a l’ara.

Per experimentar nostàlgia hem d’estar en un estat relaxat, veritat que no experimenteu nostàlgia quan feu exercici físic ?

La memòria autobiogràfica lligada a la música en les persones grans, sempre es remet de mitjana en el periode dels 12 als 22 anys, és un procés psicològic universal.

En un estudi que va dur a terme el Dr. David Huron on es va demanar a  la gent que triés quatre cançons que per ells eren nostàlgiques, la mitjana d’edat de la qual s’evocava el record d’aquelles cançons eren entre els 12 i 22 anys.

Read more

Música, tristesa i prolactina,… que a gust em trobo !!

La tristesa és una emoció normal, no desitjada, però necessària. Quan estem tristos el nostre cervell segrega una hormona anomenada prolactina, que té la funció de reduir aquesta sensació de tristesa, té l’efecte psicològic de consol, aquesta hormona està relacionada amb l’orgasme, el naixament i la lactància.

El proessor David Uron de la Universitat d’Ohio va fer un estudi sobre prolactina i música trista i les conclusions que va deduir van ser les següents:

– personalitat amb tendència a la recerca de noves experiències, tendien més a escoltar música trista.

– personalitats amb una alta escala de neuroticisme escoltavem més música trista que els altres.

– la música trista provoca en el teu cervell aquesta sensació de tristesa alliberant prolactina.

– parla del concepte d’un “plor bondadós”, no t’ha succeït cap desgràcia, estàs perfectament, no tens cap dolor psicològic però la música trista fa que ploris de manera “positiva”.

[youtube=http://youtu.be/_pwqBAS9x3U]