Entrades

La primera cançó de bressol a la University of Tennessee Medical Center, música de violí pels nounats

Ens agradaria dedicar aquest post al nostre benvolgut director Ernesto Briceño.

Veieu aquesta interessant iniciativa a la Universitat de Tennesse amb nadons prematurs.

Quins objectius volen assolir per afavorir el desenvolupament dels nadons prematurs.

Intenten recrear el ventre de la mare, perquè sentin protecció i confort.

Pels pares són jornades molt extenuants.

Aquesta música de violí pot ser l’espurna per començar a desenvolupar el cervell del nadó.

El Dr. Kirk Bass cocnclou que quan més estimulats estiguin i més interacció tinguin els nens millorarà la seva plasticitat neuronal i es podrà desenvolupar millor el cervell.

El violinista que toca voluntariament descriu com alguns nadons cerquen d’on vé la música, a l’igual que l’enfermera en cap que descriu una petitona que va reaccionar girant el cap i tothom de l’esquip va començar a aplaudir.

 

Redes – Música, emocions i neurociència amb Eduardo Punset i Stephan Kölsch

Us convidem a disfrutar amb el gran Eduardo Punset i el seu programa Redes en un capítol en el que parlen de música, emocions i neurociència.

“Pregunta’t quines parts del cervell no s’activen i no et preguntis quines s’activen”

El neurocientífic Stephan Kölsch ens parla d’un experiment que es va fer al Camerún amb persones que mai havien escoltat música occidental i van determinar que el reconeixement d’emocions gràcies a la música era possible, aquestes persones deien que les cançons els semblaven tristes, alegres o aterradores, el perquè és que la música occidental intenta imitar la prosòdia de la veu.

Gràcies a les tècniques de neurociència actuals sabem que podem modular l’activitat cerebral gràcies a les emocions que evoca la música en una persona, podem utilitzar la música per ajudar en depressió, transtorns d’ansietat, estrés post-traumàtic,… doncs són patologies relacionades amb les emocions.

En un entorn terapèutic l’aproximació a un nen autista amb música és molt més facilitador que no pas através del llenguatge. S’ha vist que els nens autistes tenen afinitat per la música i que els hi agrada composar música amb altres nens autistes. S’està investigant fins quin punt la música facilita l’empatia i el reconeixement d’emocions en nens autistes.

Aprenem a parlar a l’escoltar els sons musical del llenguatge” diu Kölsch, som musicals, sino ens costaria molt aprendre a parlar. Fixeu-vos com parlem als nadons, sobretot les mares, quines inflexions de veus, quines entonacions,…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wl0ep6vdWaQ]

Ramón Bayés Dr. en psicologia al programa Singulars

Vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor al final de la carrera de psicologia i el que més recordo d’ell era la seva saviesa i senzillesa que es manifestava amb frases com: “la majoria del temps ens preocupem de coses que mai arribara a passar”, és un dels grans. Volem compartir aquest video amb vosaltres. Gaudiu.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3940230

Música i el seu impacte al cos i la ment Cicle de comferències al Cosmocaixa

Música i el seu impacte al cos i la ment“, aquest és el títol d’aquest cicle de comferències que organitza el Dr. Rodríguez Fornells al CosmoCaixa de Barcelona. L’entrada és lliure. Podeu consultar les diferents comferències i el calendari seguint el link a la photo.

Cicle de comferències "Música i el seu impacte al cos i la ment"

Consulta el calendari Cicle de comferències “Música i el seu impacte al cos i la ment”

Mindfulness, reduïnt l’ansietat

Comferència sobre meditació i el cervell per part del Dr. Philippe Goldin.

Mindfulness and the Brain by Philippe Goldin: Wisdom 2.0 Conference from Wisdom 2 Conference on Vimeo.

Actualment hi ha una eclosió en hospitals, cuidadors i neurocientífics per entendre com funciona l’atenció.

L’atenció focalitzada: mantenim la nostra atenció en un  estímul d’una manera sostinguda i amb intensitat (exemple tanquem els ull per escoltar música).

Control Obert: hem de reconèixer mentres mantenim l’atenció focalitzada patrons en el fluxe de pensaments, emocions, imatges i sensacions.

L’atenció és la porta d’entrada  a les funcions cognitives superiors: llenguatge, pensar, estimar, analitzar, odiar,…

L’atenció és una capacitat limitada i té molts factors implicats.

En aquesta conferència fan un exercici amb els assistents on focalitzen l’atenció en la respiració, deixant passar imatges, pensaments, sons,…l’atenció sempre està focalitzada en la respiració.

L’altre concepte és l'”open monitoring“, control obert, un altre aspecte de l’atenció en que anem reconeixent en cada moment experiències, imatges,.. sobre nosaltres mateixos que ens poden afectar d’alguna manera, i que hauríem de ser-ne conscients per tal d’optimitzar les nostres emocions.

Destaquem la importàcia de les imatges i dels mantres en aquesta meditació plena.