Entrades

Musicoteràpia amb la Dra. Serafina Poch a Catalunya Ràdio

Dra. Poch amb l'Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever i CoralAvui al programa que presenta Manel Fuentes El matí de Catalunya Ràdio s’ha fet ressò de la musicoteràpia entrevistant a la Dra. Serafina Poch, pionera de la musicoteràpia a Espanya i gran divulgadora científica. I és que cada vegada més es va formalitzant la introducció de la musicoteràpia dintre dels equips multidisciplinars. Read more

Musicoteràpia per nadons prematurs a hospitals

Us deixem un video més extens de l’estudi que es va realitzar als Estats Units sobre com recrear l’ambient sonor de l’úter de la mare en nadons prematurs, amb els resultats de millora del reflexe de succió, millora del cicle son vigilia, reducció de la pressió arterial,…

[youtube=http://youtu.be/4qjx2BrrQJg]

Us deixem link als posts publicats amb anterioritat per ampliar informació.

Música i Medicina: Els efectes de la musicoteràpia en els nivells d’estrès dels nadons a la Unitat de Cures Intensives Neonatals

Musicoteràpia per calmar nadons prematurs amb Joanne Loewy

 

Hospital de Sant Joan de Reus musicoteràpia a oncologia

Mar Martori Musicoteràpia Oncologia L’hospital de Sant Joan de Reus ha posat en marxa un programa de musicoteràpia per millorar la qualitat de vida dels malalts oncològics.

Mar Martori és la cap  d’unitat de musicoteràpia de l’hospital de Reus.

 

L’objectiu terapèutic és millorar la qualitat de vida dels malalts oncològics:

Read more

Síndrome de Williams Galicia una web con información rigurosa

 Gracias a los amigos de la Asociación de Síndrome de Williams de Galicia por estar en contacto con el Área de Musicoterápia del CEM María Grever, esperemos poder colaborar de aquí en adelante. Read more

Musicoterapia en residència geriàtrica

En primer lloc agrair a la direcció tècnica del centre Pedra Serrada la seva sensibilitat per voler millorar la qualitat de vida de les persones amb la música i la psicologia.

El nostre grup estava compost per deu persones, 9 dones i 1 home.

Un cop reunit el grup ens vam presentar i vam explicar el que anàvem a fer i en què anava a consistir la sessió.

Utilitzem un piano per fer una cançó de benvinguda, ja hem comentat en posts anteriors perquè vam començar sempre cantant el nom propi de la persona, aprofitem aquest exercici perquè cada persona ens explicarà, si volia, com es trobava, o el que li venia de gust comentar , una mica de drenatge emocional.

Seguidament expliquem com s’havien de tocar els instruments de percussió, vam proposar el joc del líder i els seguidors, és a dir hi havia una persona fent un ritme i les altres l’havien de seguir imitant el ritme.

A continuació vam realitzar el reconeixement de cançons, gràcies a la col·laboració de Raquel Escudero, treballadora del centre, el nostre historial musical ja estava completat feia dies, i sabíem quins eren els “greatest hits” del grup. Escoltem “Dos gardenias” d’Antonio Machín, aquest moment va ser realment increïble, ja que gairebé totes les persones del grup empezarón a cantar la lletra sencera, va ser un moment molt emotiu, ja que hi havia una senyora que li evocba moltes memòries del seu marit i ens ho va fer saber, que volia escoltar totes la cançons.

El reconeixement de cançons es va combinar amb el reconeixement de cares, com ja hem comentat en posts anteriors és molt important per a l’evocació de records.

Seguidament vam interpretar al piano i a les congues el bolero “Tota una vida”, perquè la poguessin cantar.

Finalment vam fer un petit exercici de relaxació.

Deixem un temps perquè els membres del grup puguin intercanviar opinions i parlar entre ells.

Dra. Serafina Poch amb l’ Àrea de musicoteràpia de l’escola de música María Grever

Serafina Poch Blasco és doctora en Filosofia i Lletres i Musicoterapeuta, membre professional de la “American Music Therapy Association (AMTA). Ha realitzat el seu internat i múltiples cursos de musicoteràpia a EUA Va ser iniciadora dels Cursos de Postgrau i Màsters de Musicoteràpia en diverses universitats espanyoles: UB (1992-96), URL (1996-98), UVA (1998-2000) i UB-Les Heures (2001-2004). És membre del Claustre de Doctors de la UB. Fundadora i Ex President de la “Associació Espanyola de Musicoteràpia” (1976) i de la “Associació Catalana de Musicoteràpia” (1983), Expresident i President d’Honor. Va presidir el “I Congrés Nacional de Musicoteràpia”, Montserrat (Barcelona), 17-19 febrer 2006. Read more

Mara Dierssen – Cómo podemos fabricar un entorno que cambie nuestro cerebro

Mara Dierssen es neurobióloga del Centro de Regulación Genética.

En esta charla habla del concepto ya conocido de la Plasticidad neuronal.

La pregunta que se realiza Mara Dierssen es si podemos normalizar las alteraciones genéticas.

Habla de que antes los chicos con Síndorme de Down estaban instuticionalizados, pero que actualmente es nuestra obligación que vivan en un entorno enriquecido de estimulación pues tiene un impacto y mejora en su coeficiente intelectual.

En sus experimentos en el laboratorio pudieron revertir cambios neuronales a partir de una estimulación ambiental.

Hemos de crear entornos que promuevan actitudes, potencien capacidades y ayuden a curar enfermedades. 

Nos gustaría remitiros a nuestro artículo de epigenética de Roser Nadal

Conclusión: la relación genes entorno es importante

[youtube=http://youtu.be/0Iheg3iTqsg]

Presentació Cerebro y música una pareja saludable

Eduardo Punset con la escuela de música María Grever área de musicoteràpia, aquí le rpesentamos a Coral de la Asociación de Síndrome de Williams de Cantábria

Ahir a la presentació del llibre “Música i cervell una parella saludable” del gran divulgador Jordi Jauset, a la facultat de comunicació de la Universitat Blanquerna, vam conèixer a Eduardo Punset, juntament amb l’Associació Catalana de Síndrome de Williams, l’Institut Català de Musicoteràpia, i l’Associació de Cantàbria de Síndrome de Williams, amb la nostra amiga Coral, juntament amb els psicòlegs Andrea Valverde i Joan Capafons.

Gràcies Eduardo per la teva sensibilitat i atenció amb la Coral, una fan teva declarada.

 

Musicoteràpia en cures pal.liatives amb Nuri Escudé “Vida al final de la vida”

Entrevista als matins de Televisió de Catalunya sobre el programa de musicoteràpia en cures pal.laitives de l’Hospital de l’Esperança amb Nuri Escudé i el Dr. Planas.

Noticia al Periódico on es descriu el programa de musicoteràpia en cures pal.liatives, on hi han participat més de 70 pacients, a l’Hospital de l’Esperança i l’Hospital del Mar amb el Dr. Planas i Nuri Escudé directora de l’Institut Català de Musicoteràpia, la qual treballem en xarxa amb l’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever.

Un estudi on s’ha comprovat que els pacients es beneficien en:

– millorar la interacció social, el contacte amb els musicoterapeutes i la participació dels familiars és molt beneficiosa.

– sensació d’aquí i ara, “obliden” ni que sigui per una estona la seva situació.

– drenatge emocional, expressen i alliberen emocions, sobretot a través de la substitució lírica de cançons.

– milloren la taxa d’oxigen, optimitzen el ritme respiratori, reducció de l’ansietat.

– la percepció del dolor disminueix.

Us deixem un link a la noticia:

Musicoteràpia en cures pal.liatives amb Nuri Escudé a l’Hospital del Mar.

 

Jessica Grahn, Musicoteràpia i Parkinson, com ens afecta el ritme

Jessica Grahn ha centrat les seves investigacions en la percepció del ritme musical al cervell, através de tècniques de Ressonància Magnètica Funcional.

Està molt interessada en la relació enrte música i moviment.

Que ens diu:

– La música provoca canvis a la conducta de les persones (ens posem a ballar, a cantar,….), sembla una evidència però n’hem de ser conscients.

– Quan percebem ritmes, a part de les àrees cerebrals implicades en percebre estímuls auditius, s’activen àrees corticals relacionades amb el ritme.

– El seguiment del ritme no l’observem en espècies properes als humans, com els ximpanzees, s’ha intentat entrenar-los per seguir el ritme i no s’ha aconseguit.

– Un del components del ritme és la pulsació, en els seus experiment que la Jessica Grahn realitza es prposa dir si els “beeps” que escolten encaixen amb la polsació de la música que estan escoltant o no.

– Destaca la importància  del moviment en la música, no tan sols del so, en estudis amb nadons s’ha comprovat que prefereixen el ritme per ser balancejats  amb música que concorda amb el ritme del balanceig que no pas ritmes de balanceig que no concorden amb el que estan escoltant.

– Ens les sessions de ressonància magnètica funcional es demanava als participants que no es moguessin, ni tan sols pensessin en moure’s a l’escoltar els estímuls sonors, el que s’observa en aquesta prova és que hi ha una alta resposta en al ritme en el córtex auditiu, emperò també al

córtex motor suplementari, cortex premotor,

1a

Ganglis basal,

Cerebellum,

tots ells involucrats en el control, iniciació i planificació del moviment, tot i que els participants estaven en un lloc molt petiti sense moure’s escoltant un sèrie de “beeps”, és un fet que no esperaven i va sorpendre molt a l’equip de la Dra. Grahan.

– en  l’escolta d’un patró rítmic predictible, l’activitat es produeix en els ganglis basals, i com sabem en el Parkinson aquesta és l’àrea més afectada, això ens suggereix una possible relació entre l’escolta d’un ritme repetititiu i predicitible, ganglis basals i malaltia de Parkinson.

– quan es van analitzar músics entrenats, es va comprovar que hi havia més connectivitat entre àrees motores del cervell i les àrees auditives, hi havia molta més comunicació, això ens demostra que podem influenciar en aquesta connectivitat, i això en Parkinson potser molt important.

– els ganglis basals tenen un paper crític en la resposta al ritme i a la pulsació, tan si tens entrenament musical com sino.

Com podem utilitzar tots aquests coneixements per ajudar a les persones ?

– al Parkinson sabem que els funcionament dels ganglis basals estan alterats.

– es va intentar  amb música molt rítmica que els pacients sincronitzessin la seva marxa amb la polsació musical, i a mesura que anaven adquirint l’entrenament musical s’intentava incrementar la polsació per impulsar la marxa dels pacients amb Parkinson.

– els resultats van oferir que hi havia més bloquejos en pacients que no rebien estimulació musical que en pacients que havien estat entrenats musicalment, una petita millora.

– ens parla de la dansa teràpia en Parkinson, és beneficiosa perquè s’han de realitzar moviments molt més complexos que no pas els de caminar, explica el cas d’una col.lega de la Dra. que utilitzava tangos.

– una vegada més la socialització per compartir experiències, estratègies,…és el principal benefici terapèutic.

– com ja sabíem, en moltes cultures la separació entre ball i música és totalment incocebible.