Paralisis cerebral iPhone 8 Plus, apps’s musicals per millorar la qualitat de vida

Gràcies al Xavier Martínez, un dels millros musicoterapeutes que mai he conegut, faig substitucions a l’associació ESCLAT. Aquesta darrera sessió he tingut l’oportunitat de portar un equip tecnològic nou per desenvolupar la sessió:

Altaveu bluetooth JBL Pulse 3 + iPone 8 Plus + App’s musicals i de so.

Quan arribo les monitores d’Esclat que participen a les sessions ja han ubicat els nois en rotllana per fer la sessió de música, cada usuari té un post it al terra amb el seu nom escirt ben gran en retolador, recordeu la importància de cantar el nom propi, comencem la sessió i fem la cançó de benvinguda escoltem la peça Bon dia de Dàmaris Gelabert, amb el nou altaveu bluetooth JBL Pulse 3 em permet desplaçar i acostar a cada usuari i acostarli la música amplificada, l’experiència és molt més intensa.

Acostant l’iPhone 8 i utlitzant l’App Microphone hem intentat que cada noi emetés un so perquè es pogués escoltar através de l’altaveu, o sigui escoltar la veu amplificada.

Seguidament hem utilitzat l’app GarageBand, concretament els seus loops estil Hip Hop, amb l’iPhone 8 Plus ( pantalla més garn ) em permet acostarme a cada usuari i que malgrat la seva tonia muscular pugui prémer una icona i llençar una capa de ritme així fins a tres vegades per cada usuari, això significa que el que fa la música són ells, sempre amb ajuda. Seguim i ara utilitzem l’app MyBabyPIano, altrament ens acostem físicament a cada usuari amb l’iPhone 8 Plus i el JBL Pulse 3, agafem el dit index de l’usuari i le fem toar l’escala de Do Major, fem un glissando ascendent o descendent,…quan s’adona que ell és qui crea la música s’emociona. Amb l’ajuda d eles monitores l’usuari sostè l’altaveu bluetooth i percep la vibració de l’altaveu.

Amb l’app Garage Band fem que toquin la secció de cordes, repetim el mateix procediment, passo per cada usuari i amb el dit li faig tocar la pantall i són ells qui llencen el so.

Amb l’app Garage Band fem que toquin la secció de guitarra, aquesta secció de guitarra permet tocar corda per corda o amb una sola vegada toquem un acord sencer, repetim el mateix procediment, passo per cada usuari i amb el dit li faig tocar la pantall i són ells qui llencen el so, això els hi encanta, si poden tocar l’altaveu els hi encanta ja que perceben la vibració sonora.

Per acabar la sessió ubiquem l’altaveu que és OMNIDIRECCIONAL al centre de la sala i ens acomiadem amb la peça el Núvol de la Son de Dàmaris Gelabert, ens acompanyem d’instruments com pals de pluja, ocena drum, shakers,…per fer un ambient sonor més ric, ens anem acostat a cada usuari amb instruents reals perquè tinguin una experiència més perceptivament més intensa.

Us deixo aquesta presentació sobre el to muscular:

App Microphone Free ideal per combinar amb un altaveu Bluetooth

Suggeriments:

Hagués estat bé utilitzar un iPad doncs al tenir més superfície de pantalla la interacció dels usuari hagués estat més satisfactòria, l’iPhone 8 PLus és massa petit.

Analitzeu aquests altaveus que s’ubiquen sobre les espatlles, marca Bose.

Escoltant música en el ventre matern

Les líriques masclistes Institut Vasc de les Dones

Emakunde l’Institut Vasc de la dona ha publicat una llista de 270 peces musicals lliures de líriques sexistes, contra els estereotips masclistes.

Via de reflexió

La secretaria general de EmakundeZuriñe Elordi ha explicat que el seu objectiu és sensibilitzar els més joves, però també tota la societat basca, de la influència que té la música en els comportaments socials. La selecció de cançons recomanades “és una via de reflexió perquè els joves elaborin respostes pròpies davant el llenguatge sexista i qualsevol forma de violència contra les dones”.

Aquest és el text que apareix a la web d’Emakunde


No es no! ¡Vamos a llenar las calles de Donostia de Actitud Beldur Barik!

 

    • Aquí os dejamos algunas ideas a tener en cuenta:

 

    • La agresión es un delito, defenderse no. Tenemos legitimidad para dar una respuesta ante las agresiones sexistas. El derecho a la defensa es universal.

 

    • Si un conocido o desconocido te toca el culo, te cansa o te agobia, dile que pare.

 

  • Si no puedes sola,pide ayuda.

Aquest post l’he publicat després de llegir la noticia a El Periódico de Catalunya, us deixo link a la web perquè llegiu els comentaris dels lectors a veure que opineu.

Lip Dub La vida es un regalo Salut Mental Club Social La Llum

Els participants del taller de música pel benestar del Club Social la Llum de Mollet del Vallès ja fa mesos que estan desenvolupant una peça musical per la gravació del Lip Dub per conscienciar sobre la salut mental.

En aquest Lip Dub volem conscienciar de la importància de la música com un element inclusiu, desmuntar estereotips i prejudicis sobre salut mental.

Pele McLeod cantarà la peça que els usuaris han composat i que porta per títol: LA VIDA ES UN REGALO


Read more

Talking Brains exposició al CosmoCaixa

L’exposició Talking Brain al CosmoCaixa és força interessant i jo en vaig fer una visita o voldria destacar els següents aspectes:

– Al món hi ha més de 7000 llengües però una sola capacitat de llenguatge universal.
– Podem esbrinar atravé d’una diamagra evolutiu d’on prové la nostra llengua.
– El fetus escolta les baixes freqüències dels sons tant del cos de la mare com del món exterior.
– Els nadons ploren segons el ritme de la llengua de la mare.
– Els nadons que els hi hem cantat o explicat comtes mentres estaven a l’úter reaccionen de manera significativa una vegada han nascut i escolten la música o el comte.
– El nadó reacciona diferent a la veu de la mare respecte a la veu d’altres dones.
– Quan neix un infant ja ha desenvolupat l’atenció auditiva, la memòria i l’aprenentatge.
– La quantitat d’especialitats que estudien el llenguatge: bioquímica, psicologia, neurolingüística, psicolingüística, genòmica,…

RAP per fomentar valors als instituts

Rythm and Poetry = RAP una eina per desenvolupar valors als Instituts de Secundària.

Video diari ARA

Taller de Música al Club Social Tu Tries Federació de Salut Mental de Catalunya

He tingut l’oportunitat de fer una presentació al Club Social Tu Tries de la Federació de Salut Mental de Catalunya, va ser molt maco conèixer nous possibles usuaris amb molt interés per la música. La presentació va consisitir en que cadasqú es presentés amb la una cançó que l’identifiqués i que parlessim sobre gustos musicals ia ctivitats que podem desenvolupar, sobretot focalitzades en el desenvolupament de la creativitat dels usuaris.

Objectius dels Clubs Socials:

Desenvolupar la integració de persones amb malaltia mental greu.

Es getionen conceptes com l’autoestima, optimitzar les relacions saludables a nivell social, en definitiva deixar enrere la malaltia i desenvolupar àmbits vitals saludables com la resta de persones.

Aspectes cognitius com l’atenvió, la memòria es treballa molt doncs està força afectat, també aspectes motrius i habilitats socials.

Hi ha tallers oberts a persoens sense malaltia mental per tal de realitzar una inclusió plena i així coneixen de prop aquesta realitat.

Hi ha un taller que consisteix en formar als usuaris sobre salut mental perquè després ho vagin a explicar a entitats educatives del Maresme.

Es destaca la importància de la creació del vincle entre professionals de la salut i persones que pateixen la malaltia, ja que sense vincle és dificil que hi hagi teràpia.

Es gestiona molt el sentit de la responsabilitat i el compromís que malhauradament han quedata fectades

L’apatia s’ha de gestionar i trobar activitats motivants i engrescadores.

Desitjo poder oferir la meva experiència amb música i benestar per ajudar a aquestes perones.

Setmana Mundial del Cervell 2017

 

setmana_mundial_del_cervell_2017

Voldria destacar la xerrada Música i Cervell amb Jennifer Grau de l’Institut Idibell.

  • Quan toquem un instrument s’activa làrea premotora, motora, el sistema límbic.
  • Quan escoltem música està activa l’àrea auditiva que està connectada amb el lòbul temporal  i parietal.
  • No està demostrat que la música ajudi al fetus, si en canvi ajuda a les mares.
  • La música provoca canvis fisològics: respiració, ritme cardíac,…
  • Quan llegim partitures s’activen les àrees visuals i àrees del llenguatge com són el gir angular, el gir supramarginal, àrea de Brocca que s’encarrega de la producció del llenguatge.
  • La música pot ajudar a optimitzar la movilitat, degut a la repetició dels moviments i canviar la plasticitat neuronal.
  • Pot rehabilitar en la millora de la marxa d’una persona com ara el Parkinson.
  •  Els músics tenen una representació més amplia de les mans i dels dits a l’homúncul cortical.
  • El fet social de la música és molt important ja que compartim experiències amb altres persones, parlen d’un exemple amb autistes.
  • Els primers anys de vida són vitals per la plasticitat neuronal.
  • En Alzheimer la música els fa ser mes actius, els ajuda a expressarse més i estan menys decaiguts ( evidentment que no cura ).
  • El fet musical disminueix el risc de patir depressió.
  • Descriuen l’estudi del Grup de recerca en Cognició i Plasticitat cerebral de la Universitat de Barcelona i l’IDIBELL estudiem quin efecte té la música al nostre cervell i com pot ser una eina en el tractament de l’ictus. 

Setmana Mundial del Cervell 2017 (del 13 al 19 de març de 2017)

Barcelona celebra un any més la Setmana Mundial del Cervell (del 13 al 19 de març de 2017), que enguany arriba a la seva 22a edició. De nou, els científics i les científiques dels centres d’investigació ofereixen xerrades als centres educatius públics i concertats de la ciutat de Barcelona que us permetran conèixer els darrers avenços que s’han fet sobre el funcionament del cervell i sobre les investigacions en el camp de les neurociències.

L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) organitza un programa d’activitats per a alumnes d’entre 10 i 18 anys, amb la col·laboració d’una vintena de centres de recerca.

Les xerrades i tallers tractaran temes com ara: com pren les decisions el cervell?, quines teràpies s’apliquen per curar les malalties del cervell?, quines són aquestes malalties i quin és el seu origen i l’efecte de les drogues sobre el cervell …, entre d’altres.

Les activitats són gratuïtes i les places limitades. S’ofereixen 2 tipus d’activitats:

  1. Xerrades als centres educatius

INSCRIPCIONS

Podreu consultar tota l’oferta d’activitats a partir del divendres 10 de febrer de 2017.

Les inscripcions a les activitats de la Setmana del Cervell es podran fer del 10 al 28 de febrer de 2017, a les 18h a través del web del Programa d’Activitats Escolars (PAE): www.bcn.cat/educacio/pae 

Per fer la inscripció cal:

  1. Identificar-se a l’apartat “Accés per a escoles i entitats”, amb usuari (codi del vostre centre assignat pel Departament d’Ensenyament) i contrasenya (codi postal del vostre centre).
  2. Cercar l’activitat que us interessa a través del Cercador d’activitats escolars: introduint el cicle educatiu corresponent i com aparaula clau “cervell“.
  3. Seleccionar del llistat l’activitat que voleu reservar, entrar a l’apartat “Inscripció” i accedir al Calendari de reserves. Triar el dia amb places lliures (marcat en color verd) i seguir els passos per a completar la reserva.

Per a més informació podeu enviar un correu electrònic a: setmanadelcervell@gmail.com

 

Dansa, moviment beneficis a la salut i neurones mirall

Recordo molt bé les classes d’història de la musicoteràpia de la mà de la Dra. Serafina Poch, i recordo molt el dia que ens va explicar la funció terapèutica de les tarantel.les, l’latre dia llegint la contra de La Vanguardia em va evocar aquest aprenentatge. Manuela Adamo ballarina especialista en danses tradicionals del sud d’Itàlia ens evoca llum en la vessant terapèutica de la dansa.

Us deixo un link de Ira Himan i les neurones mirall, i sobretot que recordeu l’actitud corporal de certs artistes o persones quan surtena  escena, la seva actitud corporal ens transmet, però per què ?

 

Listening to Music and Watching Dance Using Mirror Neurons

El ball pot ser una manera de mantenir-se en forma per a persones de totes les edats, formes i mides. Compta amb una àmplia gamma de beneficis físics i mentals, incloent:
La millora de la condició del seu cor i pulmons.
Augment del to muscular, la resistència i l’aptitud motor.
L’augment de la capacitat aeròbica.
Millora del to muscular i força.
Podem perdre pes.
Óssos més forts i un menor risc d’osteoporosi.
Una millor coordinació, agilitat i flexibilitat.
Millora de l’equilibri i l’orientació espacial.
Augment de la resistència física.
Millora del benestar general psicològic.
Major confiança en un mateix i millor autoestima.
Socialització en una activitat lúdica.

Altres danses:

Entrevista Contra La Vanguardia

Vostè balla.

Sí, vaig començar amb el ballet, després la dansa moderna i el jazz… I avui m’atreuen les danses tradicionals.

Per què l’atreuen?

Vaig néixer a Roma, però les meves arrels són al sud d’ Itàlia…i m’han estirat cap allà. De Nàpols a Sicília, perviuen certes danses immemorials com la tarantel·la, fascinant…

Què és la tarantel·la?

Un ball popular i rural amb un ritme molt viu, acompanyat de cant i d’alguns instruments com ara guitarra i percussió, o també violí, castanyoles i pandereta.

I què té d’especial la tarantel·la?

Moltes meravelles que he descobert inves­tigant-la, com les que ja va anotar l’erudit Athanasius Kircher al segle XVII, després de viatjar per Nàpols, Sicília i Malta…

A saber…

Que la tarantel·la és un ball medicinal.

Medicinal?

Sí, un ball terapèutic, curatiu. Ballar la tarantel·la salvava la vida als camperols mossegats per la taràntula.

De debò anava així?

Conservem molts testimonis des del segle XVIII d’aquesta pràctica. En les feines del camp eren comunes les picadures d’aranya al coll o a la cara del llaurador quan carregava gavelles de fenc…

I es curaven a còpia de ballar?

Els músics locals, convocats per la comunitat, acudien a casa de l’atarantat…

Atarantat?

És la persona mossegada per la taràntula. Estirada al llit, al seu costat els músics començaven a tocar notes, fins que veien que es movia una mà o un peu de l’atarantat…

Música a la carta?

El malalt es posava dret i ballava, ballava, ballava… Perquè ballar l’alleujava. I si els músics s’aturaven, els dolors tornaven.

I quant de temps havia de ballar?

Ballava dos dies seguits! De vegades imitava els gestos d’una aranya, o els escarafalls per allunyar-la, o es balancejaven en cordes penjades… Els músics anaven fent torns. I el malalt acabava extenuat i curat.

Amb quin fonament fisiològic?

S’ha parlat d’estímul de sudoració desintoxicant, però… no és res d’això.

No? Què és, doncs?

És un fenomen psicosomàtic, una expressió del dolor acumulat per la misèria, de la tensió per les humiliacions, per la repressiósexual…

Malalties anímiques?

Sí, mals de l’ànima. Avui parlaríem de psicopatologies… La presumpta picada d’una aranya, que ni seria verinosa, els feia detonar. I les convulsions els dissipaven. El mal d’una persona expressa el de la comunitat.

Què vol dir?

Avui estàs sol, aïllat, però als pobles hi havia comunitat: el que li passa a un, els passa a tots. Per això la comunitat s’implicava en la cura, els músics, veïns, família…

Si es guaria un individu, tota la comunitat es guaria una mica?

Exacte, i els balls no eren un passatemps o un espectacle ociós: eren funcionals! Música i dansa servien per curar, per festejar, per alleujar un dol… Acompanyaven la vida quotidiana de la comunitat.

Podrien servir avui?

Avui amaguem la bogeria, l’epilèpsia, la vellesa, la mort… Les apartem i ocultem en psiquiàtrics, geriàtrics, tanatoris… I la música i la dansa queden en simple folklor, com una closca buida… Sobretot a Espanya, des del franquisme.

Espanya perd les seves danses?

Al sud d’ Itàlia les àvies encara ballen, i els nets n’aprenen, sense voler. Però Espanya ha trencat la transmissió, ho veig a l’ Aragó…

Què hi veu?

La jota és oficialment un símbol, però cap jove aragonès no sap cantar-la o ballar-la! La jota no està ja en la vida quotidiana. És tràgic: es trunquen els orígens, aquella expressió del dolor dels seus avantpassats…

Veig  jotaires davant la marededeu del Pilar…

Veus diners en vestimentes: disfressa vàcua, antagònica a l’autenticitat! Només al cor hi ha veritat, en els ritmes cordials que polsen el cos en sintonia amb els batecs del cosmos: el ball. I això s’ha perdut.

Ho podem recuperar?

Ho intenta el meu marit, el ballarí Miguel Ángel Berna, amb la seva companyia de dansa, en la qual també treballo jo per recuperar danses com la pizzica, una tarantel·la de Salento, o com la tarantel·la de Gargano, que es balla com la jota.

La jota i la tarantel·la són parentes?

Jota prové de la veu àrab xotar: saltar, fer salts en èxtasi. I va tenir les funcions de la tarantel·la (que abans es deia saltarella!): hi va haver jotes medicinals, de festeig, elegíaques… A través de la Mediterrània, les in­fluències d’anada i tornada van navegar per tota la Corona d’Aragó, del Pirineu a Sicília…

I on perviuen les jotes més genuïnes?

A Tortosa (Catalunya) i a Mosqueruela i Puer­tomingalvo (Terol), que són territoris de la Corona d’Aragó que s’aboquen cap al mar Mediterrani.