Dansa, moviment beneficis a la salut i neurones mirall

Recordo molt bé les classes d’història de la musicoteràpia de la mà de la Dra. Serafina Poch, i recordo molt el dia que ens va explicar la funció terapèutica de les tarantel.les, l’latre dia llegint la contra de La Vanguardia em va evocar aquest aprenentatge. Manuela Adamo ballarina especialista en danses tradicionals del sud d’Itàlia ens evoca llum en la vessant terapèutica de la dansa.

Us deixo un link de Ira Himan i les neurones mirall, i sobretot que recordeu l’actitud corporal de certs artistes o persones quan surtena  escena, la seva actitud corporal ens transmet, però per què ?

 

Listening to Music and Watching Dance Using Mirror Neurons

El ball pot ser una manera de mantenir-se en forma per a persones de totes les edats, formes i mides. Compta amb una àmplia gamma de beneficis físics i mentals, incloent:
La millora de la condició del seu cor i pulmons.
Augment del to muscular, la resistència i l’aptitud motor.
L’augment de la capacitat aeròbica.
Millora del to muscular i força.
Podem perdre pes.
Óssos més forts i un menor risc d’osteoporosi.
Una millor coordinació, agilitat i flexibilitat.
Millora de l’equilibri i l’orientació espacial.
Augment de la resistència física.
Millora del benestar general psicològic.
Major confiança en un mateix i millor autoestima.
Socialització en una activitat lúdica.

Altres danses:

Entrevista Contra La Vanguardia

Vostè balla.

Sí, vaig començar amb el ballet, després la dansa moderna i el jazz… I avui m’atreuen les danses tradicionals.

Per què l’atreuen?

Vaig néixer a Roma, però les meves arrels són al sud d’ Itàlia…i m’han estirat cap allà. De Nàpols a Sicília, perviuen certes danses immemorials com la tarantel·la, fascinant…

Què és la tarantel·la?

Un ball popular i rural amb un ritme molt viu, acompanyat de cant i d’alguns instruments com ara guitarra i percussió, o també violí, castanyoles i pandereta.

I què té d’especial la tarantel·la?

Moltes meravelles que he descobert inves­tigant-la, com les que ja va anotar l’erudit Athanasius Kircher al segle XVII, després de viatjar per Nàpols, Sicília i Malta…

A saber…

Que la tarantel·la és un ball medicinal.

Medicinal?

Sí, un ball terapèutic, curatiu. Ballar la tarantel·la salvava la vida als camperols mossegats per la taràntula.

De debò anava així?

Conservem molts testimonis des del segle XVIII d’aquesta pràctica. En les feines del camp eren comunes les picadures d’aranya al coll o a la cara del llaurador quan carregava gavelles de fenc…

I es curaven a còpia de ballar?

Els músics locals, convocats per la comunitat, acudien a casa de l’atarantat…

Atarantat?

És la persona mossegada per la taràntula. Estirada al llit, al seu costat els músics començaven a tocar notes, fins que veien que es movia una mà o un peu de l’atarantat…

Música a la carta?

El malalt es posava dret i ballava, ballava, ballava… Perquè ballar l’alleujava. I si els músics s’aturaven, els dolors tornaven.

I quant de temps havia de ballar?

Ballava dos dies seguits! De vegades imitava els gestos d’una aranya, o els escarafalls per allunyar-la, o es balancejaven en cordes penjades… Els músics anaven fent torns. I el malalt acabava extenuat i curat.

Amb quin fonament fisiològic?

S’ha parlat d’estímul de sudoració desintoxicant, però… no és res d’això.

No? Què és, doncs?

És un fenomen psicosomàtic, una expressió del dolor acumulat per la misèria, de la tensió per les humiliacions, per la repressiósexual…

Malalties anímiques?

Sí, mals de l’ànima. Avui parlaríem de psicopatologies… La presumpta picada d’una aranya, que ni seria verinosa, els feia detonar. I les convulsions els dissipaven. El mal d’una persona expressa el de la comunitat.

Què vol dir?

Avui estàs sol, aïllat, però als pobles hi havia comunitat: el que li passa a un, els passa a tots. Per això la comunitat s’implicava en la cura, els músics, veïns, família…

Si es guaria un individu, tota la comunitat es guaria una mica?

Exacte, i els balls no eren un passatemps o un espectacle ociós: eren funcionals! Música i dansa servien per curar, per festejar, per alleujar un dol… Acompanyaven la vida quotidiana de la comunitat.

Podrien servir avui?

Avui amaguem la bogeria, l’epilèpsia, la vellesa, la mort… Les apartem i ocultem en psiquiàtrics, geriàtrics, tanatoris… I la música i la dansa queden en simple folklor, com una closca buida… Sobretot a Espanya, des del franquisme.

Espanya perd les seves danses?

Al sud d’ Itàlia les àvies encara ballen, i els nets n’aprenen, sense voler. Però Espanya ha trencat la transmissió, ho veig a l’ Aragó…

Què hi veu?

La jota és oficialment un símbol, però cap jove aragonès no sap cantar-la o ballar-la! La jota no està ja en la vida quotidiana. És tràgic: es trunquen els orígens, aquella expressió del dolor dels seus avantpassats…

Veig  jotaires davant la marededeu del Pilar…

Veus diners en vestimentes: disfressa vàcua, antagònica a l’autenticitat! Només al cor hi ha veritat, en els ritmes cordials que polsen el cos en sintonia amb els batecs del cosmos: el ball. I això s’ha perdut.

Ho podem recuperar?

Ho intenta el meu marit, el ballarí Miguel Ángel Berna, amb la seva companyia de dansa, en la qual també treballo jo per recuperar danses com la pizzica, una tarantel·la de Salento, o com la tarantel·la de Gargano, que es balla com la jota.

La jota i la tarantel·la són parentes?

Jota prové de la veu àrab xotar: saltar, fer salts en èxtasi. I va tenir les funcions de la tarantel·la (que abans es deia saltarella!): hi va haver jotes medicinals, de festeig, elegíaques… A través de la Mediterrània, les in­fluències d’anada i tornada van navegar per tota la Corona d’Aragó, del Pirineu a Sicília…

I on perviuen les jotes més genuïnes?

A Tortosa (Catalunya) i a Mosqueruela i Puer­tomingalvo (Terol), que són territoris de la Corona d’Aragó que s’aboquen cap al mar Mediterrani.


 

 

Partitures de l’Arc de Sant Martí Primer llibre de Joan Capafons

El psicòleg col.legiat i musicoterapeuta Joan Capafons presenta el seu primer llibre: Partitures de l’Arc de Sant Martí, una proposta metodològica de lectura musical concebuda per tots els públics. El llibre recull 20 cançons tradicionals catalanes, totes elles acompanyades amb la seva partitura standard i la seva partitura adaptada basada en els 7 colors de l’Arc de Sant Martí. Una proposta pràctica per compartir tant en familia com els qui volen iniciarse en el món de la lectura musical. El pròleg és del Mestre Ernesto Briceño Director del Centre d’Estudis Musicals María Grever de Parets del Vallès.

Al final del llibre tenim una pàgina amb gomets removibles amb els 7 colors de l’Arc de Sant Martí per poder enganxar als instruments de tecles i d’aquesta manera seguir les partitures adaptades.

Al llarg del llibre ens acompanya El Nino una personatge creat per la famosa il.lustradora Júlia Oliella.

Preus especials per escoles o entitats educatives.

Si desitgeu ampliar informació o per programar presentacions a la vostra entitat podeu contactar amb la seu de l’Editorial ReFaSolDoFaRe – joancapafonspsicologia@gmail.com

Telèfon de contacte: 669951631.

Captura de pantalla 2017-01-31 a las 17.21.49 Captura de pantalla 2017-01-31 a las 17.22.06

 

 

Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya reconeix la Musicoteràpia com una especialització

El Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya reconeix la Musicoteràpia com una especialització. Aquesta és una gran noticia per tots els psicòlegs que apliquem la música com una eina d’intervenció amb tots els objectius imaginables i en tots els àmbits desitjables. Felicitats.

Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ja reconeix la Musicoteràpia com una especialitat

Música aplicada Salut Mental Club Social la Llum

Em plau comunicarvos que vaig començar a desenvolupar  les activitats de Musicoteràpia amb El Club Social la Llum de Mollet del Vallès un recurs d’oci i de suport a la integració comunitària per persones que pateixen problemes de salut mental, L’objectiu fonamental és que les persones trobin en el fet musical un recurs on poder socialitzarse de manera lúdica i saludable, que assoleixin tasques d’èxit amb la música, que puguin drenar emocions i puguin desenvolupar la seva creativitat, entre molts d’altres objectius terapèutics.

Neurociència, música i paralisis cerebral

Benvolgudes i benvolguts, durant el mes de Març del 2015 va tenir lloc l’esdeveniment mundial Brain awareness week que té per objectiu conscienciar i divulgar la importància de l’estudi del cervell i els beneficis que aporta a la salut aquests coneixements i avenços.

Són moltes les entitats involucrades i que participen en aquest esdeveniment, científics, escoles, entitats culturals, universitats,…Setmana Cervell2015.

Jo hi vaig assistir  a 3 dels actes: la primera la de Javier de Felipe investigador del CSIC, la segona fou un Desconcert de la Mara Dierssen i a la tecera varem conèixer el projecte Brain Polyphony. Read more

El Somni d’Orfeu, Jordi Savall i el Fet Musical en la seva vessant social solidària

Per mi escoltar el Mestre de Mestres Jordi Savall i la seva saviesa sobre el Fet Musical em fascina, el considero un MESTRE, i avui ens ha donat una altra Lliçó Magistral.

El mestre engega el projecte social ‘El somni d’Orfeu’ al centre de menors Can Llupià. 

Read more

II Jornada d’Actualització Síndrome de Williams ponència Hospital del Mar

Ens plau comunicar-vos que vaig anar en representació del Centre d’Estudis Musicals María Grever a impartir una ponència sobre Música i Síndrome de Williams a la II Jornada d’Actualització de la Síndrome de Williams. Una jornada on hi participen especialistes de tots els àmbits per assolir la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones.

Read more

Taula tambor una recurs musical molt interessant

Aquí teniu una llista de reproducció on veureu diversos videos de la Taula Tambor i exercicis porposats.


 

A continuació la descripció que ofereix la marca Remo a la seva web:

” La taula tambor afinable té un so comfortable produint grans vibracions amb un so controlat, el lliurament d’un to càlid que és una eina accessible per fer front als comportaments sensorials, el desenvolupament d’habilitats funcionals basat en el ritme i el compromís d’habilitat social accessible per a qualsevol persona incloent a les persones amb sensibilitats de so. Construït amb una closca Acousticon® i una pell de tambor sintonitzable amb Comfort Sound Technology ®. Ajustable a una posició asseguda o dempeus, el seu disseny lleuger fa que sigui ideal per al transport i la seva alçada ajustable fa que sigui adaptada per a minusvàlids. superfícies fàcils de netejar el tambor Taula ™ ‘s el fan apropiat per a aplicacions clíniques. Disponible en Illa Finalitzar amb T1, T2, T3 i T4 es col·loca amb altura ajustable i opcions d’inclinació, i 3 – 5 parells de N.S.L. malls. Disponible en mides: 22 “, 30” i 40 “.”

La meva valoració:

  • Aquesta taula tambor serveix per nens que són molt moguts, poden alliberar l’estrés sense haver d’estar asseguts com passaria amb una bateria o uns djembés, el que ens aporta una activitat motriu del nen més complexa i per tant més alliberament d’estrés.
  • Podem el.laborar dinàmiques de grup i treballar habilitats socials amb infinitat d’activitats de percussió, fomentem la cohesió de grup i lligams emocionals.
  • La tímbrica de la taula tambor és càlida i greu amb el que evitem problemes d’hiperacúsia i evitem tímbriques estridents que podrien excitar encara als nens.
  • Els pares i els nens poden compartir amb el musicoterapeuta activitats guiades musicals.
  • La taula tambor la podem portar fóra de l’escola de música i posar-la a l’exterior on podem compartir amb altres persones.
  • Poden ajustar l’alçada de la taula per persones que han de romandre assegudes; gent gran, cadires de rodes,….
  • A nivell pedagògic aprenem conceptes com la polsació, aprenem dinàmiques de volum,   però lo interessant d’aquesta taula tambor és que ho aprenem amb tot el cos.
  • Els nens amb dèficits auditius poden percebre kinèticament grans vibracions de so.