Com la Musicoteràpia pot millorar la qualitat de vida de les persones que tenen diagnòstic de Parkinson.

Neurocirurgia “musical” en Parkinson

Neuromodulation for Movement Disorders & Pain

Neuromodulation for Movement Disorders & Pain

Brad Carter, un músic i actor californià de 39 anys, es va sotmetre dijous passat a una cirurgia cerebral per solucionar un tremolor involuntari a les mans. Patia des del 2006 la malaltia de Parkinson, que li impedia fer la seva feina i practicar la seva gran passió: la música. “Vull gravar i vull tocar en directe una altra vegada, per tant, espero que això m’ajudi“, va dir als mitjans abans de la intervenció.

Read more

Jessica Grahn, Musicoteràpia i Parkinson, com ens afecta el ritme

Jessica Grahn ha centrat les seves investigacions en la percepció del ritme musical al cervell, através de tècniques de Ressonància Magnètica Funcional.

Està molt interessada en la relació enrte música i moviment.

Que ens diu:

– La música provoca canvis a la conducta de les persones (ens posem a ballar, a cantar,….), sembla una evidència però n’hem de ser conscients.

– Quan percebem ritmes, a part de les àrees cerebrals implicades en percebre estímuls auditius, s’activen àrees corticals relacionades amb el ritme.

– El seguiment del ritme no l’observem en espècies properes als humans, com els ximpanzees, s’ha intentat entrenar-los per seguir el ritme i no s’ha aconseguit.

– Un del components del ritme és la pulsació, en els seus experiment que la Jessica Grahn realitza es prposa dir si els “beeps” que escolten encaixen amb la polsació de la música que estan escoltant o no.

– Destaca la importància  del moviment en la música, no tan sols del so, en estudis amb nadons s’ha comprovat que prefereixen el ritme per ser balancejats  amb música que concorda amb el ritme del balanceig que no pas ritmes de balanceig que no concorden amb el que estan escoltant.

– Ens les sessions de ressonància magnètica funcional es demanava als participants que no es moguessin, ni tan sols pensessin en moure’s a l’escoltar els estímuls sonors, el que s’observa en aquesta prova és que hi ha una alta resposta en al ritme en el córtex auditiu, emperò també al

córtex motor suplementari, cortex premotor,

1a

Ganglis basal,

Cerebellum,

tots ells involucrats en el control, iniciació i planificació del moviment, tot i que els participants estaven en un lloc molt petiti sense moure’s escoltant un sèrie de “beeps”, és un fet que no esperaven i va sorpendre molt a l’equip de la Dra. Grahan.

– en  l’escolta d’un patró rítmic predictible, l’activitat es produeix en els ganglis basals, i com sabem en el Parkinson aquesta és l’àrea més afectada, això ens suggereix una possible relació entre l’escolta d’un ritme repetititiu i predicitible, ganglis basals i malaltia de Parkinson.

– quan es van analitzar músics entrenats, es va comprovar que hi havia més connectivitat entre àrees motores del cervell i les àrees auditives, hi havia molta més comunicació, això ens demostra que podem influenciar en aquesta connectivitat, i això en Parkinson potser molt important.

– els ganglis basals tenen un paper crític en la resposta al ritme i a la pulsació, tan si tens entrenament musical com sino.

Com podem utilitzar tots aquests coneixements per ajudar a les persones ?

– al Parkinson sabem que els funcionament dels ganglis basals estan alterats.

– es va intentar  amb música molt rítmica que els pacients sincronitzessin la seva marxa amb la polsació musical, i a mesura que anaven adquirint l’entrenament musical s’intentava incrementar la polsació per impulsar la marxa dels pacients amb Parkinson.

– els resultats van oferir que hi havia més bloquejos en pacients que no rebien estimulació musical que en pacients que havien estat entrenats musicalment, una petita millora.

– ens parla de la dansa teràpia en Parkinson, és beneficiosa perquè s’han de realitzar moviments molt més complexos que no pas els de caminar, explica el cas d’una col.lega de la Dra. que utilitzava tangos.

– una vegada més la socialització per compartir experiències, estratègies,…és el principal benefici terapèutic.

– com ja sabíem, en moltes cultures la separació entre ball i música és totalment incocebible.

Dra. Àngels Bayés cap de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon rep a l’Àrea de Musicoteràpia CEM María Grever

Dra Bayés Andrea i Joan la Teknon 2Quin tracte més exquisit i més excels ens ha dispensat avui la Dra. Àngels Bayés i tot el seu equip a la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon, quan l’Àrea de Musicoteràpia del CEM María Grever hem assistit a aquesta trobada.

La varem tenir de professora al Màter de Musicoteràpia i recordem aquella classe d’un altíssim nivell i d’una professionalitat excelsa, i de feia temps comentavem al despatx de musicoteràpia que seria una gran oportunitat establir una trobada amb la Dra. Bayés, finalmet ho hem aconseguit i ha estat una de les trobades més profitoses i més plaents de l’any.

Quant al contingut de la trobada, en que ens ha parlat sobre els avenços sobre el tractament de la malaltia del Parkinson, també ha estat molt profitós, la Dra. ha remarcat la importància del fet que s’està desenvolupant un projecte a nivell Europeu anomenat Rempark, que voldríem detallar i divulgar més endavant amb la Dra. Bayés.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=CMyiXGXw4MM&w=560&h=315]

 

 

Parkinson i teràpies complementàries amb la Dra. Àngels Bayés Rusiñol

La Dra. Bayés és cap de la unitat de Parkinson de la clínica Teknon de Barcelona.

Parla dels tractaments complementaris en la malaltia del Parkinson, entre els que podem incloure-hi la musicoteràpia.

Conclusions:

– Hem d’intentar reduir l’ansietat i l’estrés.

– Important facilitar el drenatge emocional i donar suport emocional.

– La plasticitat neuronal en cervells envellits i malalts neurodegenratius  ha estat demostrada científicament.

– Estem readaptant el cervell, no l’estem rehabilitant.

– En la malaltia del Parkinson hem de cercar circuits alternatius per estimular l’àrea motora.

– Els ganglis basals no generen dopamina.

– Podem normalitzar la hipoexcitabilitat cortical.

– La música rítmica està totalment utilitzada per millorar aspectes mototrs tan en la parla com en la marxa.

– En l’enfermetat de Parkinson hi ha una alteració dels ritmes interns degut al malfuncionament dels ganglis basals que produeixen dopamina.

– Malats estimulats amb música rítmica se’ls hi activa molt millor el córtex motor que no pas els que no són estimulats, comprovat científicament atrvés de neuroimatge.

– Ens mostra un exemple de malalts caminant amb metrònom i quan els hi truen ja els hi costa caminar.

– Si els malalts fan activitat física necessiten menys medicació, ja que hi ha un augment d’expressió de factors de creixement.

– El tai txi pot ajudar a millorar la imaginació del moviment, ja que una tècnica és imaginar el moviment que faràs.