Com la música interactua amb el cervell humà.

José Manuel Gil va recuperar el seu fill de lesions cerebrals greus

El viaje de Luís despertant del coma amb música

José Manuel Gil, pare de dos fills, empresari i enginyer de telcomunicacions i estudiant de música ens explica en una entrevista a la contra de La Vanguardia del dia 6-1-2014, com l’amor i la força d’un pare són imparables quan es tracta de salvar la vida del fill. Des del CEM María Grever volem expressar que més enllà dels aspectes neurològics que podem conèixer de la vivència d’aquesta familia, la narració ens ha deixat impactats esborronats, i amb un optimisme desmesurat per afrontar el dia a dia, senyor Gil i familia gràcies per compartir aquesta vivència de vida tan humana i tan plena d’amor, sou un exemple de que la vida és bella i està plena de grans persones.

Read more

Reportatge Síndrome de Williams i Musicoteràpia CEM María Grever

TVE documenta l’Associació Catalana Síndrome de Willliams i Musicoteràpia CEM María Grever

El reportatge destaca les altes capacitats musicals del nens i nois amb Síndrome de Williams i com el seu amor per la música és empreat per afavorir el seu desenvolupament intel.lectual i emocional. Danilo, pare de l’Ian, ens parla de la seva experiència i com el seu fill ja mostrava molta facilitat per la música de ben petit, veureu al Joel tocant i cantant mb els seus pares la Lucia i el Josep, l’Alexandra apareix cantant i ballant, el Pol ens explica que té un teclat a casa i que li encanta la música, i l’Antonio
Read more

CEM María Grever inagura el Màster de Musicoteràpia de la Universitat de Barcelona 2013 – 2015

Inaguració Màster Musicoteràpia 2013-2015 Universitat de Barcelona d'Ernesto Briceño CEM María Grever Musicoteràpia

Inaguració Màster Musicoteràpia 2013-2015 a càrrec Ernesto Briceño CEM María Grever Musicoteràpia

El CEM María Grever de la mà del seu director Ernesto Briceño varem ser convidats a  inagurar el Màster de Musicoteràpia de la Universitat de Barcelona 2013 – 2015, no cal dir que pel nostre Centre d’Estudis Musicals és un reconeixement més de la tasca de la nostra àrea de musicoteràpia. Volem agraïr a Nuri Escudé directora del Màster la seva amabilitat i gest de reconeixement cap a la nostra tasca de musicoteràpia.

Read more

Salut auditiva amb Julian Treasure

Us deixem aquest interessant video de Julian Treasure sobre salut auditiva,

[ted id=965]
 

les conclusiosn principals que extreiem són:

– el món és so.

– tothom vibra a una detreminada freqüència.

– la oïda humana està feta per escoltar no per sentir.

– els humans som vibració.

– el soroll està reduint la qualitat de vida del 25% dels europeus.

– consumir música en auriculars de baixa qualitat pot produir sordera, esquizofonia i també no gaudir de tota l’amplitud de la música.

– ens recomana comprar auriculars de la màxima qualitat.

– sons saludables, són el de l’aigua, el del vent i el dels ocells, doncs ens comenta que són sons amb els que els humans hem evolucionat.

– gaudir del silenci també és hermós.

– ens recomana: escoltes actives, explorar sons, apendre a tocar un instrument, entreneu la veu, tocar en grup i així evitar l’esquizofonia.

 

Psicologia, pedagogia i música amb el professor Graham Welch

Perquè conegueu Graham Welch us deixem un link http://www.ioe.ac.uk/study/ARHS_69.html.

Graham Welch

Què ens diu Graham Welch:

– Hauríem de recordar que tothom és músic, la música és inherent a l’ésser humà.

– Si observem que un nen no mostra la seva musicalitat, nosaltres com a professionals docents hem de descobrir la manera de que el nen mostri i desenvolupi aquesta musicalitat.

– Tothom hauria de desenvolupar el seu potencial musical.

Read more

Neurociència, música i aprenentatge.

Gary Marcus

Gary Marcus director de la secció del llenguatge i la música de la Universitat de Nova York. Gary Marcus és professor premiat de la psicologia i director del Centre de NYU de la Llengua i de la música (CLAM), on estudia l’evolució, el ​​llenguatge i el desenvolupament cognitiu.

Idees de la conferència:

– La idea d’un període crític per apendre qulasevol tema (llenguatge, instrument musical,…) és una idea totalment obsoleta i errònia.

– Ens explica de que ell va començar apendre a tocar la guitarra a l’edat de 38 anys.

Read more

Rut Ricard estudiant de Batxillerat científic entrevista Àrea Musicoteràpia CEM María Grever

Rut Ricard i Pare, de Capellades entrevista a l'àrea de musicoteràpia CEM María Grever 20-6-2013Avui hem tingut la sort de rebre la Rut Ricard i els eu pare que han vingut desde Capellades, si, si des de Capellades 50 min. de trajecte, és per això que encara els hi volem agrair molt més la seva presència i el seu interès per l’àrea de musicoteràpia.

Read more

Mara Dierssen – Cómo podemos fabricar un entorno que cambie nuestro cerebro

Mara Dierssen es neurobióloga del Centro de Regulación Genética.

En esta charla habla del concepto ya conocido de la Plasticidad neuronal.

La pregunta que se realiza Mara Dierssen es si podemos normalizar las alteraciones genéticas.

Habla de que antes los chicos con Síndorme de Down estaban instuticionalizados, pero que actualmente es nuestra obligación que vivan en un entorno enriquecido de estimulación pues tiene un impacto y mejora en su coeficiente intelectual.

En sus experimentos en el laboratorio pudieron revertir cambios neuronales a partir de una estimulación ambiental.

Hemos de crear entornos que promuevan actitudes, potencien capacidades y ayuden a curar enfermedades. 

Nos gustaría remitiros a nuestro artículo de epigenética de Roser Nadal

Conclusión: la relación genes entorno es importante

[youtube=http://youtu.be/0Iheg3iTqsg]

Presentació Cerebro y música una pareja saludable

Eduardo Punset con la escuela de música María Grever área de musicoteràpia, aquí le rpesentamos a Coral de la Asociación de Síndrome de Williams de Cantábria

Ahir a la presentació del llibre “Música i cervell una parella saludable” del gran divulgador Jordi Jauset, a la facultat de comunicació de la Universitat Blanquerna, vam conèixer a Eduardo Punset, juntament amb l’Associació Catalana de Síndrome de Williams, l’Institut Català de Musicoteràpia, i l’Associació de Cantàbria de Síndrome de Williams, amb la nostra amiga Coral, juntament amb els psicòlegs Andrea Valverde i Joan Capafons.

Gràcies Eduardo per la teva sensibilitat i atenció amb la Coral, una fan teva declarada.

 

Jessica Grahn, Musicoteràpia i Parkinson, com ens afecta el ritme

Jessica Grahn ha centrat les seves investigacions en la percepció del ritme musical al cervell, através de tècniques de Ressonància Magnètica Funcional.

Està molt interessada en la relació enrte música i moviment.

Que ens diu:

– La música provoca canvis a la conducta de les persones (ens posem a ballar, a cantar,….), sembla una evidència però n’hem de ser conscients.

– Quan percebem ritmes, a part de les àrees cerebrals implicades en percebre estímuls auditius, s’activen àrees corticals relacionades amb el ritme.

– El seguiment del ritme no l’observem en espècies properes als humans, com els ximpanzees, s’ha intentat entrenar-los per seguir el ritme i no s’ha aconseguit.

– Un del components del ritme és la pulsació, en els seus experiment que la Jessica Grahn realitza es prposa dir si els “beeps” que escolten encaixen amb la polsació de la música que estan escoltant o no.

– Destaca la importància  del moviment en la música, no tan sols del so, en estudis amb nadons s’ha comprovat que prefereixen el ritme per ser balancejats  amb música que concorda amb el ritme del balanceig que no pas ritmes de balanceig que no concorden amb el que estan escoltant.

– Ens les sessions de ressonància magnètica funcional es demanava als participants que no es moguessin, ni tan sols pensessin en moure’s a l’escoltar els estímuls sonors, el que s’observa en aquesta prova és que hi ha una alta resposta en al ritme en el córtex auditiu, emperò també al

córtex motor suplementari, cortex premotor,

1a

Ganglis basal,

Cerebellum,

tots ells involucrats en el control, iniciació i planificació del moviment, tot i que els participants estaven en un lloc molt petiti sense moure’s escoltant un sèrie de “beeps”, és un fet que no esperaven i va sorpendre molt a l’equip de la Dra. Grahan.

– en  l’escolta d’un patró rítmic predictible, l’activitat es produeix en els ganglis basals, i com sabem en el Parkinson aquesta és l’àrea més afectada, això ens suggereix una possible relació entre l’escolta d’un ritme repetititiu i predicitible, ganglis basals i malaltia de Parkinson.

– quan es van analitzar músics entrenats, es va comprovar que hi havia més connectivitat entre àrees motores del cervell i les àrees auditives, hi havia molta més comunicació, això ens demostra que podem influenciar en aquesta connectivitat, i això en Parkinson potser molt important.

– els ganglis basals tenen un paper crític en la resposta al ritme i a la pulsació, tan si tens entrenament musical com sino.

Com podem utilitzar tots aquests coneixements per ajudar a les persones ?

– al Parkinson sabem que els funcionament dels ganglis basals estan alterats.

– es va intentar  amb música molt rítmica que els pacients sincronitzessin la seva marxa amb la polsació musical, i a mesura que anaven adquirint l’entrenament musical s’intentava incrementar la polsació per impulsar la marxa dels pacients amb Parkinson.

– els resultats van oferir que hi havia més bloquejos en pacients que no rebien estimulació musical que en pacients que havien estat entrenats musicalment, una petita millora.

– ens parla de la dansa teràpia en Parkinson, és beneficiosa perquè s’han de realitzar moviments molt més complexos que no pas els de caminar, explica el cas d’una col.lega de la Dra. que utilitzava tangos.

– una vegada més la socialització per compartir experiències, estratègies,…és el principal benefici terapèutic.

– com ja sabíem, en moltes cultures la separació entre ball i música és totalment incocebible.