Com la música interactua amb el cervell humà.

FIREPEMU 2018 GRAN ÈXIT PROJECTE PARTITURES DE L’ARC DE SANT MARTÍ

El projecte Partitures de l’arc de Sant Martí ( recordeu que també tenim els audios cantats i amb bases instrumentals ) va tenir una gran acceptació a la Fira de Recursos Pedagògics Musicals FIREPEMU 2018 que es va cel.lebrar a l’Auditori de Llinars del Vallès.

Vaig poder desenvolupar una xerrada on explicava al projecte a mestres de música on varem compartir opinioins i experiències.

Una vegada més moltíssime gràcies al mestres i families per confiar en aquesta eina de l’educació inclusiva.

Gràcies a Txu Morillas i totes persoens de l’organització de l’event.

 

Música i Matemàtiques amb Laura Farré Rozada

Quan vaig assistir a la setmana mundial del cervell, el que em va impressionar molt va ser que els investigadors per analitzar el funcionament del cervell utilitzaven partitures, sí, sí,…partitures i no pas algoritmes matemàtics, avui a la contra de El Periódico de Catalunya hi ha una entrevista a Laura Farré Rozada que m’ha cridat l’atenció perquè cerca una relació entre matemàtiques i musica, així com un sistema per millorar la memorització de les peces musicals. Altrament destacar que està residint a Londres i emfatitza que allà el músics són millor valorats i que l’educació musical es fomenta des de ben petits en els infants.

Us deixo una Play List del seu àlbum i el link a la seva web https://www.laurafarrerozada.com


El video és una entrevista de Eix Diari


Aquí un extracte d’una entrevista amb el mitjà Surt de Casa.

FONT : SURT DE CASA /

LINK A L’ENTREVISTA COMPLETA : https://surtdecasa.cat/penedes/musica/entrevista-amb-la-pianista-i-matematica-vilanovina-laura-farre-rozada

– Què me’n pots explicar, d’aquesta relació entre la música i les matemàtiques?
La música i la matemàtica conflueixen en molts punts. Potser un dels més importants és com les matemàtiques han contribuït a construir les escales musicals i a determinar com s’afinen els instruments perquè això també ha condicionat com entenem la morfologia dels instruments avui en dia. Per exemple, el piano és un instrument d’afinació fixa i això vol dir que necessites un model que funcioni sempre, en qualsevol tonalitat, perquè no pots canviar la configuració de l’instrument. En canvi, el violí, com que l’afinació no és fixa, l’intèrpret sempre té més possibilitats per jugar amb l’afinació. En aquest sentit, els matemàtics es van dedicar a determinar quina era la millor manera d’afinar el piano per tal que es poguessin, d’alguna manera, superar els obstacles acústics i que sonés suficientment afinat per poder tocar amb altres instruments. També al segle XX, molts compositors va utilitzar les matemàtiques. De fet, hi havia un compositor grec que es deia Iannis Xenakis que utilitzava probabilitat per construir escales: feia com una mena de filtres de l’escala cromàtica i determinava escales que sortien de la convenció tonal per crear la seva música. Els serialistes Karlheinz Stockhausen, Pierre Boulez… van desenvolupar el serialisme integral que, de fet, és com una radicalització que fa René Leibowitz del dodecafonisme d’Arnold Schönberg. El dodecafonisme és, d’alguna manera, ignorar la tonalitat: és a dir, es deixen de banda les relacions tonals i s’estableix com una mena de democràcia entre les notes, de manera que cada nota té la mateixa importància en la música. Arriben Boulez i Stockhausen i això ho porten a l’extrem. Llavors comencen a utilitzar àlgebra i determinants per tal de fer combinatòries amb sèries de notes, o sigui, agafant les dotze notes de l’escala cromàtica. Les ordenen de maneres diferents i, a partir d’aquí, comencen a escriure música. Però, a banda d’això, ho fan amb el ritme, amb l’articulació, amb la dinàmica, i per tant comencen a establir seqüències de diferents gradacions de dinàmiques, de notes, de tot… D’alguna manera ho processen a partir d’àlgebra, permutacions i aquests elements i escriuen obres. Això el que crea és un nou moviment musical en el qual es negligeix tota la tradició musical anterior i s’adopta una manera molt més racional de composar. Va arribar al seu auge a l’escola de Darmstadt, a Alemanya. De fet, diuen que va ser un complot de la CIA per intentar eliminar tota la tradició nazi. Volien que a Alemanya s’oblidessin de la connotació nazi que van adherir a la música clàssica. Per exemple: la Simfonia Novena de Beethoven era la preferida de Hitler, els nazis van ser els primers a impulsar que entre obra i obra no s’aplaudís als concerts i s’havia d’escoltar a les fosques… Els americans, d’alguna manera, van impulsar el moviment dels serialistes per, radicalment, tallar-ho.

La música al llarg del cicle vital a Vilafranca del Penedès

Gràcies a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, a Ramon Zaballa i Serra regidor de benestar, i especialment a l’Elena Navarret tècnica, i a totes les persones que han assistit aquest matí  per convidarme a fer la xerrada que ofereixo en els meus serveis de psicòleg especialista en música anomenada La música al llarg del cicle vital, un matí molt intens escoltant música, ballant sardanes, pas-dobles,…recordant cançons, i sobretot destacant la importància de la música com un fet natural a l’ésser humà.

Moltes gràcies a tothom, gràcies vilafranquines i vilafranquins.

Life soundtrack, la banda sonora de la meva vida – Música i Alzheimer

Un estudiants de l’Escola de la Salut de Sabadell han realitzat un treball de recerca durant un any i mig per avaluar com la música millora la qualitat de vida en pacients d’Alzheimer. Molt important el mètode científic, establir hipotesis,…Han tingut la col.laboració de la Fundació Pasqual Maragall, la Universitat Pompeu Fabra del centre de tecnologia i música. Una de les conclusions més importats és la millora de l’estat anímic i el fet que la música uneix generacions.

Molt interessant com els estudiants inverteixen molt de temps en la la recerca en l’Historial Musical de cada pacient, la part fonamental.

Una alumna diu ” Traspassa els nivells de la racionalitat ” – efectivament el factor emocional és dominant per sobre lo racional.

A nivell neurològic destacar l’activacció de l’amígdala i hipocamp, emoció i memòria.

Però pels pacient els més beneficiós és que els motiva, podem treballar la memòria, han creat un taller de música i moviment on hi participen tot els grups de la Fundació.

Aquí teniu el link del documental sencer:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/la-musica-es-vida/video/5764574/

Musicoteràpia en Salut Mental Hospital de Mollet Joan Capafons

Començaré a desenvolupar la meva tasca de musicoterapeuta a l’Hospital de Mollet en l’àmbit de la salut mental. Molt agraït per la vostra confiança. A mesura que desenvolupi les sessions us aniré informant.

Haig de dir que el taller de música a l’Hospital de Mollet està essent un èxit, torno a insistir, és un èxit pels participants que ho gaudeixen i s’impliquen i també perquè hi ha un equip conscient de la importància de la música com factor de benestar i desenvolupament personal.

Quins objectius a grans trets volem desenvolupar i dic desenvolupar en lloc d’assolir val, en aquest taller ?

Socials.- evidentment el fet de poder sortir de casa i anar a una activitat lúdica per aprendre amb altres companys és beneficiós al màxim, està reclòs a casa és molt dolent, i aquesta obvietat que molta gent passa per alt és un objectiu en el que hem d’insistir i més en l’àmbit de rehabilitació psiquiatrica, doncs és una variable que l’altre dia amb l’equip terapèutic ho van valorar molt positivament la quantitat d’assistents al taller. Altrament estem preparant un petit concert de cara al 10 d’Ocubre del 2018 en el dia mundial de la salut mental.

Motrius.- no em vull extendre molt en aquests objectius perquè en el blog trobareu molts posts sobre beneficis a nivell motriu que implica el fet de fer música, començant per la segregació d’endorfines, activació del sistema de recompensa, oxigenació quan cantem,…Feu un cop d’ull al blog.

Cognitius.- desenvolupar els diversos tipus memòria tan motriu, com semàntica, episòdica,…Desenvolupar la pròpia creativitat.

Emocionals.- desenvolupar l’autoestima, l’autoconcepte, en definitiva millorar la qualitat de vida.

Em pregunten quina música fem servir ? Una vegada més gràcies Spotify, hem de utilitzar sempre la música que agrada als usuaris emperò avaluant que tot i agradar en aquell moment és terapèuticament beneficiosa i no perjudicial, en el sentit d’evocació de records negatius, sotmetre a l’usuari en un estat emocional no desitjat com ara el de nostàlgia,….

Quines activitats fem ?? Uiiii voleu saber masses coses que després em copia tothom.

Feel the music activitat musical per nens sords Mahler Chamber Orchestra

Feel the music és un programa de la Mahler Chamber Orchestra detinat als nens amb sordesa o dèficits auditives per tal que puguin gaudir del Fet Musical amb la màxima intensitat possible.

 

Feel the Music from Mahler Chamber Orchestra on Vimeo.

Feel the Music – hello from Dublin from Mahler Chamber Orchestra on Vimeo.

Feel the music Mahler Chamber Orchestra links:

https://www.mahlerchamber.com

https://www.youtube.com/user/MCOmedia

https://www.facebook.com/MahlerChamberOrchestra

Article Revista Sapiens Febrer 2018 pàgina 91 Joan Capafons

Voldria agraïr a la periodista Marta Solé l’oportunitat d’aparèixer a la revista Sapiens del mes de Febrer del 2018. L’article porta per títol Què tenen en comú Daft Punk i Mozart ? Ens segresten el cervell amb promeses d’anticipació que segueixen patrons addictius. Un article molt ben explicat de molts dels temes que ja he descrit amb anterioritat en el meu blog, el pic dopaminèrgic en l’anticipació quan escoltem música que ens dona plaer, la repetició del ritme i estructures ens aporta seguretat ja que podem predir,….

 

Si us voleu subscriure en aquesta publicació us deixo links:

http://www.sapiens.cat

http://www.sapiens.cat/subscripcio.html

https://www.youtube.com/user/sapienstelevisio

Pinzellada de neurones i música

Una breu pinzellada de com el Fet Musical en tot la seva extensió possible pot crear uns connectomes cerebrlas molt propis.

Repeteixo és un breu pinzellada de fisiologia neuronal, com bé hem anat descrivint al llarg dels anys el Fet Muscial és molt més complexe.

Musicoteràpia paralisis cerebral i millora de la qualitat de vida

Aquí em teniu realitzant una sessió de musicoteràpia al centre Esclat de Barcelona. Gràcies al gran musicoterapeuta Xavier Martínez.

La sessió de musicoteràpia ofereix diversos beneficis per l’usuari:

  • Activitat grupal lúdica, on ens reunim per compartir activitats divertides.
  • Evocació de memòries emocionals agradables reminiscents através de l’escolta de peces de l’historial musical.

L’aplicació de recursos musicals en dispositius electrònics és VITAL: iPhones, iPads,…el que creieu que amb un simple gest motriu mínim pot generar música.

L’associació ESCLAT va néixer a les Corts i ara té dos centres al Guinardó.

El 2017 és un any important per a l’Associació Esclat, que treballa per la inclusió social i laboral de persones amb paràlisi cerebral. Fan 40 anys i han programat diverses activitats per celebrar-ho.

La innovació en les teràpies i les noves tecnologies són l’aposta de present i de futur de l’associació.

El treball amb animals, la música, el ball o les noves tecnologies formen part de les teràpies innovadores per desenvolupar les capacitats de les persones amb paràlisi cerebral.

L’atenció a aquest col·lectiu ha evolucionat molt en els darrers anys. Ara se’n ocupen professionals especialitzats mentre que abans eren els voluntaris i les families qui ho feien. Era així quan, el 1977, es va posar en marxa l’Associació Esclat.

Aquest 2017 fan 40 anys i organitzen diverses activitats per celebrar-ho als diferents punts de la ciutat on tenen espais. Al Guinardó hi ha el centre de dia i un centre de treball. L’objectiu és ajudar els pràcticament 200 usuaris que tenen a arribar tan lluny com els sigui possible.

Demanen el màxim suport a les administracions per assegurar el millor servei possible.

Escoltant música en el ventre matern