Música i Matemàtiques amb Laura Farré Rozada

Quan vaig assistir a la setmana mundial del cervell, el que em va impressionar molt va ser que els investigadors per analitzar el funcionament del cervell utilitzaven partitures, sí, sí,…partitures i no pas algoritmes matemàtics, avui a la contra de El Periódico de Catalunya hi ha una entrevista a Laura Farré Rozada que m’ha cridat l’atenció perquè cerca una relació entre matemàtiques i musica, així com un sistema per millorar la memorització de les peces musicals. Altrament destacar que està residint a Londres i emfatitza que allà el músics són millor valorats i que l’educació musical es fomenta des de ben petits en els infants.

Us deixo una Play List del seu àlbum i el link a la seva web https://www.laurafarrerozada.com


El video és una entrevista de Eix Diari


Aquí un extracte d’una entrevista amb el mitjà Surt de Casa.

FONT : SURT DE CASA /

LINK A L’ENTREVISTA COMPLETA : https://surtdecasa.cat/penedes/musica/entrevista-amb-la-pianista-i-matematica-vilanovina-laura-farre-rozada

– Què me’n pots explicar, d’aquesta relació entre la música i les matemàtiques?
La música i la matemàtica conflueixen en molts punts. Potser un dels més importants és com les matemàtiques han contribuït a construir les escales musicals i a determinar com s’afinen els instruments perquè això també ha condicionat com entenem la morfologia dels instruments avui en dia. Per exemple, el piano és un instrument d’afinació fixa i això vol dir que necessites un model que funcioni sempre, en qualsevol tonalitat, perquè no pots canviar la configuració de l’instrument. En canvi, el violí, com que l’afinació no és fixa, l’intèrpret sempre té més possibilitats per jugar amb l’afinació. En aquest sentit, els matemàtics es van dedicar a determinar quina era la millor manera d’afinar el piano per tal que es poguessin, d’alguna manera, superar els obstacles acústics i que sonés suficientment afinat per poder tocar amb altres instruments. També al segle XX, molts compositors va utilitzar les matemàtiques. De fet, hi havia un compositor grec que es deia Iannis Xenakis que utilitzava probabilitat per construir escales: feia com una mena de filtres de l’escala cromàtica i determinava escales que sortien de la convenció tonal per crear la seva música. Els serialistes Karlheinz Stockhausen, Pierre Boulez… van desenvolupar el serialisme integral que, de fet, és com una radicalització que fa René Leibowitz del dodecafonisme d’Arnold Schönberg. El dodecafonisme és, d’alguna manera, ignorar la tonalitat: és a dir, es deixen de banda les relacions tonals i s’estableix com una mena de democràcia entre les notes, de manera que cada nota té la mateixa importància en la música. Arriben Boulez i Stockhausen i això ho porten a l’extrem. Llavors comencen a utilitzar àlgebra i determinants per tal de fer combinatòries amb sèries de notes, o sigui, agafant les dotze notes de l’escala cromàtica. Les ordenen de maneres diferents i, a partir d’aquí, comencen a escriure música. Però, a banda d’això, ho fan amb el ritme, amb l’articulació, amb la dinàmica, i per tant comencen a establir seqüències de diferents gradacions de dinàmiques, de notes, de tot… D’alguna manera ho processen a partir d’àlgebra, permutacions i aquests elements i escriuen obres. Això el que crea és un nou moviment musical en el qual es negligeix tota la tradició musical anterior i s’adopta una manera molt més racional de composar. Va arribar al seu auge a l’escola de Darmstadt, a Alemanya. De fet, diuen que va ser un complot de la CIA per intentar eliminar tota la tradició nazi. Volien que a Alemanya s’oblidessin de la connotació nazi que van adherir a la música clàssica. Per exemple: la Simfonia Novena de Beethoven era la preferida de Hitler, els nazis van ser els primers a impulsar que entre obra i obra no s’aplaudís als concerts i s’havia d’escoltar a les fosques… Els americans, d’alguna manera, van impulsar el moviment dels serialistes per, radicalment, tallar-ho.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *