El Somni d’Orfeu, Jordi Savall i el Fet Musical en la seva vessant social solidària

Per mi escoltar el Mestre de Mestres Jordi Savall i la seva saviesa sobre el Fet Musical em fascina, el considero un MESTRE, i avui ens ha donat una altra Lliçó Magistral.

El mestre engega el projecte social ‘El somni d’Orfeu’ al centre de menors Can Llupià. 

Cultura útil a la societat

El concert a Can Llupià és el primer del cicle El somni d’Orfeu: camins de la memòria i del diàleg intercultural, impulsat per Jordi Savall i la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIMA). El segon també es va fer ahir, al vestíbul de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Si la cultura no és útil a la societat no és vàlida”, diu Savall, encara sorprès per l’atenció amb què els interns de Can Llupià han seguit una actuació amb músiques “belles i expressives” d’Orient, d’Occident i del nou món. “Hem de portar la bellesa, la música i l’art als llocs on la gent ho necessita. És importantíssim que aquests joves, i també la gent que està patint als hospitals, tingui accés a la música i sentin que pensem en ells. Acostar-nos a ells és una de les responsabilitats que tenim els que tenim el privilegi de guanyar-nos la vida fent música”, afegeix Savall, que també treballa en un projecte europeu per crear grups musicals entre els immigrants i els refugiats. “Portem massa anys deixant que les coses vagin com van, i al final això és una catàstrofe. El que ha passat als Estats Units -diu sobre la victòria de Trump-és un avís molt fort que no podem continuar així”.

A Can Llupià, un dels nois, el V., explica que fa uns dies van escoltar “un parell de cançons del Ferran i el Jordi”, perquè els educadors del centre volien preparar-los una mica abans del concert. Tant el V. com l’A. i la V. coincideixen a dir que allò que havien escoltat no era del seu estil, perquè els agrada més el reggaeton, “coses modernes”, diu l’A. Però la percepció ha canviat després del concert. “En directe és impressionant!”, reconeix el V., fascinat com el J. pel so i les formes de les violes de gamba i de la tiorba -“una guitarra antiga”, els informa Savall-. L’A. ha gaudit especialment amb Nastaran, una peça instrumental molt rítmica tradicional de l’Afganistan que li ha recordat molt el seu país, el Marroc. “A aquestes edats el ritme és molt important”, precisa el Ferran, que abans explicava al J. alguns secrets de la tiorba. En canvi, la preferida de la V. és Noumi, noumi yaldati, una cançó bressol sefardita. “M’ha agradat molt. Tot i que m’havien ficat al cap que m’hi avorriria, el concert m’ha divertit”, diu.

Font diari ARA: http://www.ara.cat/cultura/Savall-porta-musica-mes-necessiten_0_1687631254.html

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *