Herois de la Veritat

Algú va afirmar una vegada que la única diferència que existeix entre les persones que estan dins de les institucions mentals i nosaltres que estem fora … és que nosaltres som la majoria. Si fossin ells la majoria nosaltres estaríem reclosos.
Per al filòsof i psicòleg francès Michel Foucault (1926-1984), sense dubte un dels pensadors postmoderns més influents del segle XX, això no era cap acudit, sinó una teoria sociològica.
Segons ell, els que tenen el poder dictaminen el que és normal i el que no és normal.
Qulasevol societat pot definir la bogeria de tal  manera que certes personalitats caiguin en aquesta categoria i siguin aïllades. Però el poder no només determina la normalitat i la bogeria, també el coneixement.
Foucault afirma que de la mateixa manera el poder produeix “coneixement”, de manera que els que tenen el poder són els que determinen el que és normal el que és just i el que és veritat.
Segons Foucault, això no són conceptes preexistents que nosaltres hem de descobrir, sinó més bé un fet que nosaltres produïm i que els poderosos defineixen per mantenir el control.

Conseqüentment, els que afirmen tenir un coneixement veritable  immediatament esdevenen sospitosos de tenir amagada sota la màniga una agenda de control.

Us posaré exemples que ara penso: Copèrnic, Charles Darwin,…

Farem servir una matàfora metàfora ( que jo adapto ) sobre tres àrbitres de futbol que estaven discutint entre si havia estat penalty o no. El primer va dir molt confiadament: “Jo dic les coses com són“, el segon va dir: “Jo dic les coses o com les veig“, i el tercer va replicar: “Els penals ho són i no ho són fins que jo ho dictamini“.
Aquesta és la postura de la postmodernitat, com assenyala Bé Us Guinnes: “El primer àrbitre representa el punt de vista tradicional sobre la veritat: un fet objectiu, independent de la ment del coneixedor i que s’ha de descobrir.
El segon àrbitre representa el relativisme moderat: la veritat ‘tal com la veu cada un’, segons l’opinió i forma d’interpretar-la. I el tercer àrbitre representa clarament al relativista radical o la postura postmodernista: la ‘veritat‘ no és una cosa que s’ha dedescobrir cada un de nosaltres ha de crear-la per si mateix “.
A el mon postmodern solament s’accepta com a única veritat que no hi ha veritat .

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *