Jessica Grahn, Musicoteràpia i Parkinson, com ens afecta el ritme

Jessica Grahn ha centrat les seves investigacions en la percepció del ritme musical al cervell, através de tècniques de Ressonància Magnètica Funcional.

Està molt interessada en la relació enrte música i moviment.

Que ens diu:

– La música provoca canvis a la conducta de les persones (ens posem a ballar, a cantar,….), sembla una evidència però n’hem de ser conscients.

– Quan percebem ritmes, a part de les àrees cerebrals implicades en percebre estímuls auditius, s’activen àrees corticals relacionades amb el ritme.

– El seguiment del ritme no l’observem en espècies properes als humans, com els ximpanzees, s’ha intentat entrenar-los per seguir el ritme i no s’ha aconseguit.

– Un del components del ritme és la pulsació, en els seus experiment que la Jessica Grahn realitza es prposa dir si els “beeps” que escolten encaixen amb la polsació de la música que estan escoltant o no.

– Destaca la importància  del moviment en la música, no tan sols del so, en estudis amb nadons s’ha comprovat que prefereixen el ritme per ser balancejats  amb música que concorda amb el ritme del balanceig que no pas ritmes de balanceig que no concorden amb el que estan escoltant.

– Ens les sessions de ressonància magnètica funcional es demanava als participants que no es moguessin, ni tan sols pensessin en moure’s a l’escoltar els estímuls sonors, el que s’observa en aquesta prova és que hi ha una alta resposta en al ritme en el córtex auditiu, emperò també al

córtex motor suplementari, cortex premotor,

1a

Ganglis basal,

Cerebellum,

tots ells involucrats en el control, iniciació i planificació del moviment, tot i que els participants estaven en un lloc molt petiti sense moure’s escoltant un sèrie de “beeps”, és un fet que no esperaven i va sorpendre molt a l’equip de la Dra. Grahan.

– en  l’escolta d’un patró rítmic predictible, l’activitat es produeix en els ganglis basals, i com sabem en el Parkinson aquesta és l’àrea més afectada, això ens suggereix una possible relació entre l’escolta d’un ritme repetititiu i predicitible, ganglis basals i malaltia de Parkinson.

– quan es van analitzar músics entrenats, es va comprovar que hi havia més connectivitat entre àrees motores del cervell i les àrees auditives, hi havia molta més comunicació, això ens demostra que podem influenciar en aquesta connectivitat, i això en Parkinson potser molt important.

– els ganglis basals tenen un paper crític en la resposta al ritme i a la pulsació, tan si tens entrenament musical com sino.

Com podem utilitzar tots aquests coneixements per ajudar a les persones ?

– al Parkinson sabem que els funcionament dels ganglis basals estan alterats.

– es va intentar  amb música molt rítmica que els pacients sincronitzessin la seva marxa amb la polsació musical, i a mesura que anaven adquirint l’entrenament musical s’intentava incrementar la polsació per impulsar la marxa dels pacients amb Parkinson.

– els resultats van oferir que hi havia més bloquejos en pacients que no rebien estimulació musical que en pacients que havien estat entrenats musicalment, una petita millora.

– ens parla de la dansa teràpia en Parkinson, és beneficiosa perquè s’han de realitzar moviments molt més complexos que no pas els de caminar, explica el cas d’una col.lega de la Dra. que utilitzava tangos.

– una vegada més la socialització per compartir experiències, estratègies,…és el principal benefici terapèutic.

– com ja sabíem, en moltes cultures la separació entre ball i música és totalment incocebible.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *