Reconeixement de cares en musicoteràpia, potenciant l’evocació de memòries autobiogràfiques agradables

Un dels exercicis que proposem des de l’Àrea de Musicoteràpia del Centre d’Estudis Musicals María Grever en el nostre programa per persones de la tercera edat és el reconeixement de cares sempre basat en l’historial musical del qual ja hem parlat i justificat a nivell psicològic en posts anteriors com a base d’intervencions musicoterapèutiques, però aprofundim a nivell neuronal que estem estimulant i exercitant quan realitzem aquest exercici.

Petr Janata del departament de la ment i cervell de la Universitat de Califòrnia en el seu estudi sobre memòries autobiogràfiques evocades através de la música on l’objectiu principal de l’estudi va ser examinar el contingut de les memòries evocades per extractes de la música popular, va demostrar que breus fragments musicals actuen com a potents claus de recuperació dels records autobiogràfics que abasten tota la gamma de memòries generals per a períodes de vida a través de records detallats per a esdeveniments específics, i per tant són una eina útil per sondejar diferents nivells de coneixement autobiogràfic (Conway i Pleydell-Pearce, 2000).

Si sabem que através de l’historial musical tenim una potent eina per evocar aquestes memòries autobiogràfiques,  volem potenciar aquesta evocació de memòries através del reconeixement de rostres dels cantants relacionats amb les músiques de la vida de la persona, estem generant records agradables, emocions positives, oxitocina, dopamina,…

El processament de cares i reconeixement de rostres familiars implica l’activitat de múltiples regions cerebrals:

1. L’escorça d’associació visual en l’acte de construcció del perceptors.

2. Hipocamp i regions frontotemporals en el procés de comparació dels perceptors amb les imatges mnèsiques per activar sentiments de familiaritat

3. Les regions temporo-parietals en la memòria semàntica relacionada amb les persones.

4. L’hemisferi esquerre en l’activació d’estructures lingüístiques que codifiquen informació per a l’accés al nom.

Les lesions en qualsevol d’aquestes estructures poden donar origen a alteracions en els diferents passos del processament cerebral dels rostres, dins de les quals ressalten la prosopagnòsia i la prosopamnesia. Els estudis psicofisiològics i de neuroimatges funcionals permetran en el futur proper avaluar i posar a prova els models cognitius i avançar en el coneixement sobre processament cerebral dels rostres, la seva avaluació i els seus trastorns.

CONSTRUCCIÓ DE LA PERCEPCIÓ FACIAL: el primer pas en l’anàlisi de la informació és la codificació estructural de les característiques facials que permetrà la construcció d’uns perceptors visuals. Per a això, el subjecte realitza anàlisi simultània i en paral · lel de diferents tipus d’informació facial:

a) de l’aparença facial o patró facial: identificació de l’estímul visual com pertanyent a la categoria de les cares.

b) discriminació de les característiques particulars del rostre i la seva distribució espacial particular mono-orientada que permetran reconèixer semblances o diferències entre cares.

c) anàlisi de les expressions facials.

d) anàlisi del llenguatge facial: moviments orolinguofacials, lectura labiofacial.

RECONEIXEMENT FACIAL: construït el perceptors visual del rostre, s’ha de comparar amb les empremtes de memòria de cares prèviament apreses i emmagatzemades i si es troba una petjada de memòria facial de configuració similar al perceptors es produeix un sentiment de familiaritat amb ell i s’activa el accés al seu reconeixement. Aquesta tasca és realitzada per les anomenades unitats de reconeixement facial que són com un magatzem de les petjades de memòria de cares prèviament conegudes i que a més estableixen una connexió entre el perceptors i la memòria semàntica o nodes d’identitat personal.
ACTIVACIÓ DE LA MEMÒRIA SEMÀNTICA RELATIVA A LES PERSONES: el sentiment de familiaritat produït pel reconeixement del rostre només ens assegura que la cara que veiem ha estat prèviament coneguda. Es requereix l’activació del node d’identitat personal per accedir a les memòries semàntiques relatives a la persona que veiem (professió, lloc i època quan la vam conèixer, on viu, etc). El coneixement que tenim de les persones fa part de la memòria semàntica i els nodes d’identitat personal contenen les seves petjades. Al node d’identitat personal es pot accedir per mitjà del perceptors facials del rostre de la persona o per altres vies com el perceptors auditius de la seva veu percebetnt auditivament el seu nom.
ACCÉS LEXICAL: construït el perceptors, despertat el sentiment de familiaritat, fet el reconeixement facial i activada la memòria semàntica només resta accedir al nom. Per a això es requereix l’activació del sistema lexical i realitzar la selecció del nom corresponent. A l’activació de la representació verbal es pot accedir a partir de la representació mnèsica visual (rostre) és aquí quan utilitzaríem rostres de cantants que són importants per l’usuari, o de qualsevol de les representacions semàntiques del node d’identitat personal.
PRODUCCIÓ ARTICULATÒRIA: feta la selecció lexical l’acte de reconeixement queda plenament evidenciat per la realització articulatòria del nom seleccionat.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *