Els nadons comprenen la música

Va ser un honor conèixer i compartir coneixements amb la gran investigadora Sandra Trehub. Ahir Eduard Punset, sempre amb el seu bon criteri científic i cultural, la va entrevistar en sel seu programa televisiu Redes.

Us volem deixar un resum de les conclusions més destacades així com un link al programa.

Conclusions:

– Regulació emocional: escollim un estil musical o un altre segons el nostre estat (per a calmar-nos o energitzar-nos).

– A totes les cultures la música té una funció social indiscutible (acompanya els grans events vitals com casaments, defuncions…).

– La música va lligada al moviment i la dansa.

– Tenim una predisposició genètica per a la música, però també es pot entrenar.

– De manera innata percebem patrons auditius -ritmes i melodies-, i a mesura que creixem, es veu mediada culturalment.

– Els nadons són capaços de diferenciar variacions en l’estructura, melodia i ritme de les cançons

– Als 6 mesos d’edat, un nadó pot diferenciar músiques de diferents cultures millor que els adults.

– Els nadons recorden millor les cançons cantades que no pas escrites.

– Les cançons de bressol ténen les mateixes característiques a totes les cultures: tempo lent, tonalitats molt altes, repeticions i ritmes regulars.

– Les cançons de bressol estableixen un lligam emocional molt fort entre la mare i el nadó, ja què transmeten sensació de protecció i amor.

– S’ha demostrat que les cançons de bressol són més efectives que les paraules per a reduïr els nivells d’estrès en els nadons (veure l’estudi de Joanne Loewy).

– A partir de l’any d’edat, els nens comencen a ser partíceps de les representacions de les seves mares: omplen els buits a les cançons, es mouen al ritme.

– Els nadons recorden i detecten millor els canvis en els patrons musicals consonants. Tot i això, no mostren preferències entre patrons musicals consonants i dissonants.

– Les mares fan servir una prosòdia específica quan parlen amb els seus nadons, ja què de manera intuïtiva busquen connectar emocionalment amb ells.

– Les mares de cultures occidentals o urbanes, tendeixen a fer preguntes als nadons (per exemple, “vols anar al parc?”), cosa que fa que hi hagi una elevació del to la final de la frase i els nens mantinguin l’atenció.

– Estem biològicament predisposats a cuidar les cries, i això implica contacte físic i música.

– La mare/cuidadora són les qui regulen les emocions del nadó.

El vincle emocional que crea la música és un mitjà de comunicació tan universal com el llenguatge”. Sandra Trehub.

 

L'Àrea de Musicoteràpia CEM Maria Grever amb Sandra Trehub al CosmoCaixa

L’Àrea de Musicoteràpia CEM Maria Grever amb Sandra Trehub al CosmoCaixa

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *