L’Efecte Mozart, opinió sincera, NO és musicoteràpia

Benvolguts amics i amigues,

degut a l’espectacular increment de lectors, la qual cosa volem agrair a la nostra benvolguda Nuri Escudé, directora de l’Institut Català de Musicoteràpia,  estem rebent aquests dies moltes peticions perquè parlem o publiquem la nostra opinió sobre el que es coneix com l’Efecte Mozart. http://www.mozarteffect.com/, entre d’altres, més endavant si podem ja parlarem de Tomatis i baby Einstein.

Per començar volem dir que ja anem malament quan comencem a etiquetar quelcom i es pretén comercialitzar i industrialitzar com si fos un burd negoci, s’ha utilitzat per vendre lliçons de música, productes musicals de tota mena, inclosos els “Mozart et fa més intel · ligent” línies de productes, i francament, una mica d’educació musical “fake” que diuen en anglès, una presa de pèl.

L’origen del que van anomenar Efecte Mozart, va sorgir de la tasca de la Universitat de Califòrnia de l’equip formidable d’Irvine, el doctor Francis Raucher, el Dr Gordon L. Shaw i els seus col · legues. Els seus estudis de neurociència / estudis de música i les seves troballes han causat un gran impacte en els camps relacionats i també evidentment certa, per no dir molta controvèrsia.

És evident com hem anat deduint al llarg dels posts del nostre blog on impera la rigurositat científica, que es poden produir canvis estructurals en el cervell degut a la plasticitat neuronal, però d’aquí a augmentar el teu quocient intel.lectual hi ha una fantasia de ciència ficció.

“El Quocient intel·lectual o Quocient d’intel·ligència (abreviat amb QI i IQ en anglès) és la relació entre la intel·ligència d’un individu mesurada a través d’un test d’intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l’individu i del seu grup social.” Font Viquipèdia.

Els tests d’intel.ligència són tan manipulables com qualsevol altre informació, un bon professional de la salut mental sabria perfectament manipular els resultats d’un tets psicològic.

La investigació que redueix el conegut com “efecte Mozart” a la categoria de “mite” ha estat realitzada per Pietschnig i diversos col · legues de la Facultat d’Investigació Bàsica sobre Psicologia a la Universitat de Viena.

Per arribar a aquest resultat, els experts van analitzar 30 estudis previs sobre aquest tema, en què es va analitzar la influència de la música de Mozart a unes 3.000 persones.

El resultat: no es va poder comprovar cap efecte específic de la música per millorar la intel · ligència espacial.

Contacteu amb aquest investigador si ho desitgeu:

Jakob Pietschnig, MSc

Research Methods Unit, Department of Basic Psychological Research
Faculty of Psychology
University of Vienna
T +43-1-4277-47842
jakob.pietschnig@univie.ac.at
martin.voracek@univie.ac.at

L’existència del “efecte Mozart” ja havia estat posada en qüestió en el passat i està inclosa en l’obra “50 grans mites de la psicologia popular” del professor Scott Lilienfeld.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *