Notes i neurones: cercant el corus al World Science Festival

La nostra resposta a la música és genètica o està determinada culturalment? La reacció al ritme i la melodia és universal o influenciada pel medi ambient? John Schaefer, Jamshed BharuchaLawrence Parsons el científic Daniel Levitin, i l’artista musical Bobby McFerrin participen en les actuacions en directe i ponències interculturals per il·lustrar la interacció notable de la música amb el cervell i les nostres emocions.

Conclusions que extreiem:

– La principal funció de la música és la socialització.

– El fetus desenvolupat de dotze setmanes, el seu sistema auditiu és polifuncional: a través del fluïd amniòtic pot percebre ones de baixa freqüència.

– En el cervell humà no hi ha una àrea concreta per la música, si no que la major part del cervell està involucrat quan escoltem o executem música.

– La música va associada a un component emocional.

– Records, associacions i expectatives són processos cognitius que estan molt implicats en l’experiència musical. Això explica per què Bobby McFerrin comença improvitzant i a partir de les seves indicacions musicals tothom el contesta seguint-lo amb la veu (expectatives).

– Hi ha aspectes de la música que tenen una vessant cultural específica i altres aspectes que no, són innates.

– La música clàssica de la Índia, per exemple, té unes variacions culturals molt notables, quant a ritme sobretot, podem tenir cicles rítmics de 7 i 13 temps.

– Les escales majors i menors tenen variants en diferents cultures.

– Graven una cantant fent unes notes sobre l’escala índia, aquesta escala i aquesta variació vocal, són escoltades per una cantant occidental que se li demana que faci unes variacions melòdiques i que busqui una nota per concloure, i ens trobem que utilitza l’escala major i l’escala menor harmònica en resposta a l’escala índia que ha escoltat.

– Quan neixem no tenim cap influència cultural, a mesura que ens anem exposant a la música les conexions neuronals que ens fan tenir previsions o expectatives sobre la música es van reforçant, hi ha un aprenentatge.

– El nostre cervell pot apendre qualsevol llenguatge musical de diferents cultures.

– La majoria de cultures utilitzen intervals d’octava i cinquena justa, interval de quarta justa, tercera major i tercera menor.

– La forma de parlar, l’entonació de la nostra parla molt sovint són intervals musicals, que impliquen emocions.

– El timbre de la nostra parla és molt important, també el podem associar a diverses emocions.

– El ritme de la parla d’una persona també ens pot evocar emocions.

– Bobby McFerrin parla del primer cop que va anar a escoltar a Miles Davis i diu que es va sentir com mai perquè havia experimentat una dimensió de la música mai abans viscuda, Daniel Levitin li diu que potser el seu nivell de dopamina es va disparar i que s’havien connectat noves estructures cerebrals.

Avantatges adaptatives de l’evolució de la música i la dança:

– Regulació d’emocions.

– Selecció sexual.

– Lligams socials (nanes, jugar, esports, compartir intencions).

– Cohesió de grup (batalla, caça, esports,…)

– Gestió de situacions socialment ambigües.

– Coalició de senyals.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *