Conferència de David Huron

La música ens evoca estats de nostàlgia, entre moltes d’altres emocions.

Ens diu que la gent som més nostalgics a mesura que ens fem grans, al contrari dels nens que viuen sempre a l’aquí i a l’ara.

Per experimentar nostàlgia hem d’estar en un estat relaxat, veritat que no experimenteu nostàlgia quan feu exercici físic ?

La memòria autobiogràfica lligada a la música en les persones grans, sempre es remet de mitjana en el periode dels 12 als 22 anys, és un procés psicològic universal.

En un estudi que va dur a terme el Dr. David Huron on es va demanar a  la gent que triés quatre cançons que per ells eren nostàlgiques, la mitjana d’edat de la qual s’evocava el record d’aquelles cançons eren entre els 12 i 22 anys.

Ens parla també del fet que quan la gent arriba a la vellesa va deixant de banda activitats que no tenen importància i es centren en allò que els hi agrada realment, el que anomenen “Time-horizon effect“, provocat per la proximitat de la mort.

D’on prové tota aquesta evocació de nostàlgia lligada a la música ? El professor David Huron ens proposa la teoria de l’oxitocina, clau en els lligams socials i la memòria, importància en els lligams entre mare i fills, en el període de lactància, quan algú s’enamora, una braçada de 10 segons és suficient per pujar els nivells d’oxitocina.

Emperò els nivells d’oxitocina varien al llarg de la vida d’una persona: durant l’adolescència tenim uns nivells d’oxitocina molt alts, l’oxitocina cimenta la música que t’acompanyarà durant el major periode de temps de la teva vida.

L’equip del Dr. David Huron estan duent a terme una investigació amb mares que acabaven de parir i que escoltaven cadenes de radio amb música dels 60, 70 i 80, van buscar dos subgrups, mares lactants i mares no lactants. La hipotesis inicial era que les mares lactants mostarien més nostàlgia per les cançons que havien escoltat que les mares que no havien estat lactants tant de temps a l’escoltar les cançons del període de lactància, degut a l’augment de l’oxitocina. Malhauradament el Dr. Huron encara està en plè procés d’investigació i no pot transmetre els resultats, esperem amb gran interès que publiqui els resultats de l’estudi.

Una altra aportació de la conferència és que la música és una de les memòries a llarg termini que desapareix de les últimes en les demències, per què? la música ens exposa a una sèrie de repeticions, a una estructura que es repeteix al llarg de la nostra vida i queda “marcada” en el nostre cervell.

Us deixem video sencer:

1 reply

Trackbacks & Pingbacks

  1. […] activitats de musicoteràpia s’haurien de basar en els historials musicals de les persones ( us remetem al post de David Huron […]

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *